Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Dhaka . Milers de persones treballant en un edifici al mig d’un caos de matèries primeres, maquines i productes acabats. Per un míser sou hores d’intens treball, ambient asfixiant i cap esperança en un futur millor; el seu futur és treballar per subsistir ells i els seus fills. En un edifici construït de qualsevol manera sobresaturat de personal, maquines i materials es confecciona el somni occidental dels productes barats, bonics i sense responsabilitat. Però aquell fatídic dia el somni es va truncar. De res va servir l’advertiment dels enginyers, els moviments de l’edifici o els sorolls; els encarregats de la producció no volien perdre més temps i diners; i de sobte l’edifici se’n du la vida de més de mil persones . Però en realitat aquest miler i milions de persones més dels països anomenats en desenvolupament fa temps que no tenen vida.     La revolució industrial apareguda al segle XVIII redistribuir el treball humà. Normalment la gent associa industria amb fàbrica, p

Indiscutiblement hem arribat als 400 ppm de CO 2 i no he sentit trompetes celestials ni baixar estols arcàngels amb espases flamejant, però la barrera de les dues vegades la concentració de CO 2 de l’era preindustrial és significativa no per ser un número rodó sinó perquè en 600.000 anys mai s’havia superat . Tanmateix la importància també està en que ara no només entrem en terra incògnita pel que fa a registres fòssils sinó que també els nostres models estan fora de zona fiable i a partir d’ara pot passar qualsevol cosa no prevista, i com és lògic també les previstes. Però anem per parts i tractem que significa terra incògnita . Com vaig exposar en S’ha aturat l’increment de temperatures ? els models climatològics són un conjunt d’equacions diferencials no lineals, i com a tals estan molt condicionades a les condicions de contorn; això condiciona els càlculs a llarg termini de manera que l’evolució del clima real d’avui fa canviar la previsió. D’altra banda aquestes equacions t

En aquest mon de retallades compulsives provocades per la crisi, l’auto anomena’t mon de la cultura lluita per no ser la víctima propiciatòria a sacrificar. Quan es retallen pensions, subsidis, assistència, educació i recerca; veus de tots els àmbits clamen per no perdre el be més preuat que te la humanitat: la cultura. Encara que hi ha excepcions, com la d’un Nasi que deia que es treia la pistola cada vegada que sentia aquesta paraula, està prou consensuat que la cultura és un be a conservar, però tothom entén el mateix pel terme ‘Cultura’.   He agafat tres definicions de tres diccionaris de tres llengües diferents:   Cultura (IECC): Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.    Cultura (RAE): Conjunto de conocimientos que permite a alguien desarrollar su juicio crítico ó Conjunto de modos de vida y costumbres, conocimientos y gr