Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

Quan només calen 19 segons per recórrer un kilòmetre

Imatge
Quan vas a 190 Km/h només calen 18,94 segons per recórrer 1 Kilòmetre. Tot i que en situacions extremes el temps corra més a poc a poc, 20 segons és un temps just de reacció on poques coses pots fer; així que els protocols d’actuació han de ser senzills i precisos, i els avisos i fites necessariament més distants. Que li succeir al maquinista del AVE a Santiago de Compostela aquell 24 de juliol es discernirà entre l’explicació del mateix maquinista i el que s’extregui de la caixa negre; però la sensació que un tren pot passar per un revolt a més del 200% de la velocitat permesa obre més interrogants que la mera imprudència, equivocació o problema que hagi pogut afectar l’actuació del maquinista.   El primer : 80 Km hora és velocitat per un AVE? Aquest tren es presumia en època d’ Aznar  que anava a 320 Km/h, el més ràpid del món, encara que per raons de mala construcció dels trams de via, mal funcionament de la senyalització (tecnologia Hispana), i altres imponderables; no 

Turisme, Il·lusió Global

Imatge
El camí és l’angunia primera del rústic cor llunyà que ni ell mateix sabia que era i per saber-ho es posava a caminar. J.M. Segarra Viatjar . Qualsevol persona en sentir aquestes paraules se li desperten somnis evocadors. El humans som esser migratoris, s’estima que des del lloc d’aparició fa més de 100.000 anys fins a cobrir el món sencer no van necessitar ni 20.000 anys en cobrir el mon sencer amb una mitjana  50 km per generació. La nostra morfologia està concebuda per caminar i la primera construcció humana va ser el camí. El camí que portava d’un recurs a un altre o el camí que unia territoris. Com animals territorials omplíem aquests de camins tant per la subsistència com per defensar-los, però al mateix temps hi havia camins on part dels fills abandonaven el territori patern o nous individus arribaven per incorporar-se a la família. I aquests camins eren les portes per on sortien els excedents i arribaven les mancances, tant de bens com persones. Així que els humans al mat

Aigua

Imatge
Una característica important del planeta en que vivim és l’omnipresència d’un mineral, del qual la seva abundància fa molts cops que no es valori, l’aigua. Òbviament les zones on aquest mineral és escàs per l’ús immediat, és considerat un be preuadíssim, però per la majoria de llocs aquesta no te cap valor. Actualment amb la sobrepoblació aquesta visió està canviant, i en general comença haver una percepció de be escàs la qual cosa no és del tot certa, encara que sí s’ha de prendre mesures perquè això no acabi sent una realitat. S’afirma que en el futur les guerres seran per l’aigua, i no dubto que ho acabin sent, però més per la incompetència i falta de visió humana responsable de la majoria de desastres que ens succeeixen , que no per manca del mineral més abundós de l’escorça terrestre. Aquest planeta és fill de l’aigua . Però a part de ser la base de la vida també intervé en la majoria de processos geològics i governa el clima. En definitiva és l’agent que fa de la Terra aqu

No importa si el clima evoluciona cap a fred o calent

Imatge
Últimament els escèptics del canvi climàtic han desenterrat del bagul dels records la crisis climàtica del Global Cooling . Els anys 70 una inesperada baixada de temperatures durant un parell d’anys va fer que meteoròlegs postulessin que venia una nova edat del gel. Òbviament si la van errar llavors perquè no l’estan errant ara. La resposta és la mateixa que he dit en escrits anteriors, des del 1850 aprox. que les temperatures tenen una tendència a l’alça i exponencial i que el que estigui passant durant un o dos anys no és significatiu; aquest tipus de fluctuació es pot observar que es va donant en aquesta corba ascendent. L’afirmació de que la calor dels darrers anys és una fluctuació del clima no és del tot certa. Si fos una fluctuació la tendència de les temperatures seria moure’s al voltant d’una línia central, i això no s’observa encara que desplacem anys enrere del 1850 les nostres dades. De la mateixa manera aquest era l’error que varen fer aquests meteoròlegs al només aga