Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Normalment no sol fer temes personals, però avui la pena m'ha posat ànima de tango Al llarg de la meva vida he tingut molts cotxes però aquest se’ns dubte és el que més temps he tingut. Han estat dotze anys amb ell i avui al lliurar la clau una petita llàgrima ha regalimat en el meu interior. El meu compay de fatigues dels últims 12 anys El cotxe com a tal estava fet una ferralla, i una avaria greu en un fre m’ha fet prendre la decisió més sensata. Independentment de ser o no el millor moment, que potser no tinc la il·lusió necessària per comprar nou cotxe (un C3, una sabonera) o que per raons diverses que no penso exposar, no estic passant un dels moments més il·lusionants de la meva vida; avui al marxar i veure’l allí fora aparcat m’ha agafat una tristor molt gran. No diré que aquest cotxe tot fossin flors i violes, que també m’ha deixat tirat alguna vegada. Però dotze anys acompanyen records de coses viscudes amb ell: llocs on he anat persones que hi he portat

L’any 1974 Richard Feynman va pronunciar el discurs de graduació de Caltech   el qual tenia per nom “ Cargo Cult Science ” (una cosa així com Ciència amb càrrega de creença o culte) on desglossava el terme pseudociència. En si el discurs, adreçat als nous graduats en ciència d’aquesta prestigiós institut on ell va ser professor, i els instava a usar sempre l’esperit crític. Quan parlem de ciència sempre tenim a sobre un punt de creença, no podem ho comprovar tot, però això tampoc treu que haguem de prendre les afirmacions científiques com veritats absolutes. Però al mateix temps treia un tema recurrent en la ciència com és Què és ciència i Què són enganys d’un xarlatà de fira .   Com vaig exposar en “ Economia Ciència o Religió ” el mètode científic està molt ben estipulat. Tota afirmació ha d’estar recolzada en experiments o proves controlables i reproduïbles. Òbviament els observadors de la natura només observen i exposen el que veuen, llavors fan conjectures però que no pa

Fourier formular que qualsevol funció de tipus periòdic per complexa que pogués semblar sempre podia ser representada com una suma de funcions harmòniques. De funcions harmòniques hi ha de molts tipus però les més conegudes són les sinusoïdals. Les funcions sinusoïdals [ f(t)=ASin wt ó f(t)=ACos wt ]; les formen la funció trigonomètrica amb un paràmetre A que és l’amplitud és a dir valor màxim i mínim d’aquesta; un segon paràmetre w ( omega ) anomenat freqüència; i una variable t (temps normalment però no te perquè també pot ser una distància). Llavors aquesta funció periòdica es podrà representar combinant diferents funcions harmòniques on s’escullin convenientment  amplituds i freqüències.   Aquestes funcions harmòniques poden descriure moltes coses, però la descripció més popular on correntment es solen associar és en la música o el so. La veu per exemple podem representar-la amb un histograma de variacions de pressió en un punt en funció del temps, aquests histogrames són terr

La democràcia és el més imperfecta dels sistemes polítics, però és l’únic possible Winston Churchill   Aquesta frase prové d’un dels polítics més controvertits del segle XX. Serà recordat com la persona que va ser capaç de guiar Gran Bretanya a la victòria sobre l’Alemanya Nasi, però la seva carrera global exceptuant aquest gran èxit, d’importància extrema en la història universal, més aviat és de grans obscurs, tant avanç com amb la responsabilitat en el desastre de Gal·lípolis en la Primera Guerra Mundial com posteriorment amb l’aïllament de la URSS i la creació de la Guerra freda . Però ell creia en la democràcia perquè dins de la seves limitacions era l’únic sistema realment just on tothom es podia veure representat. De forta convicció anticomunista (i no diguem antianarquista), per ell la resta de sistemes només podien ser variants de la dictadura, immorals en el plantejament i inefectives a la pràctica.   La democràcia, tot i els repetits intents per part d’Autòcrate