Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Explica un compte que dos conill veien venir un grup d’animals corrent cap a ells. Al veure’ls en comptes de posar-se un prudent resguard varen començar una discussió sobre si eren llebrers que venien a caçar-los o porc que donaven un volt. Mentre es discutien si eren una cosa o l’altre la gossada va arribar una distància on si es podia distingir que eren, però ja massa tard per fugir. Avui pel que fa el canvi climàtic encara discutim si passarà o no quan d’aquest ja en notem l’alè. Devastació Climatica On són els negacionistes del canvi climàtic? Encara no fa un any en plena tempesta de neu al Nord est dels EUA, un congressista del comitè de ciència va tenir els nassos de mostrar una bola de neu interpel·lant al científics sobre l’escalfament global; avui amb el Nord est dels EUA amb temperatures gairebé d’estiu se li hauria de preguntar on te amagada la bola de neu. Al Nadal de 2013 i entrada del 2014 una sobtada onada de fred a l’estiu Antàrtic va provocar  la hilari

Greeting in English: La Terra seguint la seva òrbita incansable, retorna cada any al punt de sortida. Aquest punt és totalment arbitrari, cada cultura te el seu; tanmateix nosaltres hem establert aquest punt inicial quan en el nostre hemisferi el dia comença a recuperar el terreny perdut a la nit, anunciant el retorn de la vida. Solsticis i equinoccis es succeeixen en un ritual que des de la nostre perspectiva sembla etern, però el qual només és un estadi més en el ritual de vida i mort d’estrelles d’una galàxia. En aquest punt de balanç on celebrem els nou vinguts i enyorem qui ens ha deixat, es fa palès el pas del temps. Els nens es van fent grans i els grans anem envellint. La vida és com les pistes d’atletisme que cada quatre-cents metres tornes a estar al punt de sortida, però amb una volta més; i quan les teves forces s’esgoten deixes el testimoni al següent, de la mateixa manera que a tu te’l varen passar quan vas començar a córrer. Pot semblar que la nostra existència

A una setmana de la cimera de Paris pel Canvi Climàtic , la enèsima cimera definitiva, sembla que ja tenen un compromís en ferm. Tot i així  corren rumors que per aconseguir un compromís global s’ha començat a diluir, i segurament això acabarà amb la enèsima cimera fallida. La qüestió és que tenim al G20 i la UE que formen el bloc de països més desenvolupats, aquests són els països que més emeten, així com a causa de la globalització econòmica obliguen a altres països a ser també altament contaminants. I per un altre costat tenim el capital mundial que davant la necessitat d’energia tant per produir com per transportar, ha apostat per la font més segura d’energia que tenim: els combustibles fòssils. Com vaig exposar en “ Per què el petroli i el carbó augmenten cada dia el seu consum? ” tot el món està embarcat en aquest tipus d’energia, avui deixar-la provocaria moltes pèrdues. El clima extrem augmenta dia a dia Portem molts anys de conferències del clima i cimeres amb gr

Avui fa 301 anys l'exèrcit francès juntament amb l'espanyol va prendre la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge. Aquest fet seguin els usos i costums de la guerra significar l’anorreament del poble vençut en aquest cas el català. Calderón de la Barca posava en boca de “ El Alcalde de Zalamea ” el lifemotive del que varen ser els tres segles de monarquies absolutistes a Europa: " el rey es señor d'hacienda y vidas ". Precisament en aquesta obra Calderón exposa el tracte humiliant i vexacions que les hosts infligien a la població, la qual estava obligada a acollir i alimentar els soldats. Aquesta disposició ja va ser motiu de la primera revolta catalana el 1640 (Guerra de Secessió) quan s’obligar a l'allotjament (tal com es feia a Castella) dels exèrcits que anaven a lluitar a la Guerra dels 30 Anys. La poca predisposició a allotjar soldats provinents de Castella, cosa que molts consideraven inconstitucional i humiliant, més l'aptitud normal

En estudis de les àrees emprades en el cervell per a diferents activitats s'observa que sentir o interpretar música involucra tot el cervell. Podem buscar diferències entre els animals i nosaltres, encara que desenganyem-nos no existeixen , perquè nosaltres som animals com ells . Però si alguna cosa ens diferencia una mica, que no és precisament el llenguatge perquè fins i tot les plantes en tenen; és la capacitat de generar música . Tots hem vist gats tocant pianos, i fins i tot hi va haver un ruc flautista, en realitat no fan música; la majoria de gats i tot tocant les notes a voluntat, només provoquen que surtin vibracions que els produeixen plaer, però no intentar reproduir una melodia. Pot ser aquest fos el primer estadi en què els homínids vam començar a contactar amb la música, però faltaria el més important veure cada un dels sons i la relació entra el cada un d’ells són una sola cosa. Música el camí dels somnis Els escàners, siguin TAC o RMN , permeten veur

Després de només sis allunatges no s'ha tornat més a la Lluna, encara que els nostres robots envaeixen el Sistema Solar El 20 juliol 1969 Neil Armstrong baixava les escales del mòdul lunar Eagle i pronunciava la famosa frase " Un petit pas per a un home, un gran salt per a la Humanitat ". En aquest instant la Lluna deixava de ser un referent en el cel per convertir-se un lloc; i sens dubte aquest moment en plena guerra freda va esdevenir una catarsi col·lectiva independentment de la bandera que va acabar plantada a la seva superfície. Definitivament estaven davant d'una de les fites més importants de la humanitat, comparable al domini del foc. Apollo XI El 14 de desembre de 1972 a Eugene Cernan i Harrison Schmitt van abandonar la Lluna per no tornar més . En aquests 45 anys s'ha especulat sobre les causes del no retorn, incloent la possibilitat que tot fos un muntatge. Aquest era l'Apollo XVII hi havia previstos fins a 20, però el fet d'have

Formes geomètriques s'amaguen sota la superfície de la Lluna. La Lluna mai deixa de sorprendre amb nous descobriments que revelen aspectes de la terra primigènia. Ufòlegs de tot el món s'han aixecat en peu de guerra davant el descobriment d'una estructura rectangular sota la superfície lunar. Amb celeritat han tornat a treure les teories amb les quals es demostra que la Lluna és " una nau extraterrestre ". La vida extraterrestre no només és possible sinó que és segura . D'aquí que vinguin a visitar-nos hi ha un tros important. Per exemple la Xina s'ha caracteritzat pel seu nul interès per res que no sigui xinès, la qual cosa indica que no necessàriament els extraterrestres tinguin cap interès de creuar la immensitat de l'univers per veure que hi ha aquí. Però ja sabem que si alguna cosa no entra en la nostra estructura mental és un miracle, forces paranormals o la versió neotecnológica dels extraterrestres. Lluna: Figura descoberta   P

“John Nash 1928 – 2015 Mathematician Nobel Prix of Economy” Se li atribueix a Atila la frase “ el més important no és guanyar, sinó que la resta d’oponents siguin derrotats ”. Aquesta frase és d’una obvietat extrema: si tothom guanya ningú ha guanyat. D’això en tenim exemples a tot arreu, tots els que arriben darrera del primer en una cursa han perdut; i no importa com de be hagis corregut o si havies superat més dificultats que els altres, el que ha importat era qui passava primer per la ralla de meta. No només en l’esport trobem exemples. En el món del treball ho trobem cada dia Quanta gent lluita en una lluita contra la competència amb el resultat del triomf d’un i la ruïna de la resta? Normalment els perdedors no han fet menys mèrits que el guanyador, tot ho han decidit detalls que la fortuna ha decantat a un costat o altre de la cinta ( Match Point (Woody Allen)). En tota cursa només hi ha un guanyador Però la frase d’Atila te més transcendència de la que sembla,

Cada vegada que es produeix una nova fita científic hi ha dos tipus de reacció: una que és una barreja entre admiració, orgull d'espècie i il·lusió; però una altra de molt diferent que barreja escepticisme i menyspreu per alguna cosa fútil i inútil. Si bé és cert que a efectes pràctics saber l'origen del Sistema Solar , ergo el nostre planeta i nosaltres mateixos, no ens reporta cap mena de benefici directe a curt termini (sobretot econòmic); no és menys cert que la religió mou a la major part d'humans. Aquestes sense excepció tenen una complerta cosmologia on Qui som i D’on venim és el nucli principal. Quan es critica el dispendi que suposa enviar una nau a un viatge de 10 anys on hi ha res a l'espera que quan arribi coincideixi amb l'arribada d'un objecte, posar un aparell no més gran que un televisor dels vells damunt d'aquest, i recollir unes dades dels quals no obtindrem resultats fins d'aquí a deu anys més; m'agrada recordar que és molt infe

La majoria de quilowatts instal·lats en renovables són d'inversors privats que avui paguen el canvi de política L'ésser humà té una singularitat: jugar tot a una carta i al mateix temps tenir por a invertir en alguna cosa de risc petit però de resultats a llarg termini. Això segurament es deu al fet que els humans encara que no ho sembli vivim al dia i els diners els volem ara. Sigui com sigui la gent juga en borsa (o compra Bitcoins a Internet) però a llarg termini només inverteix a tir segur. Segurament hauria de pensar en aquestes coses el govern quan va fer el reglament de Renovables. Sabia que l'inversor mitjà d'aquest país, bàsicament especuladors, no invertiria en renovables si no es feia una llei que assegurarà els ingressos i per tant hagués zero risc. Eren els anys de la Bombolla Immobiliària i s'havia de convèncer a una part d'aquests que invertir en renovables era més beneficiós que fer cases. Però la crisi, més la pressió política d'ex