11 de setembre. Què commemorem en realitat?
Avui fa 301 anys l'exèrcit francès juntament amb l'espanyol va prendre la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge. Aquest fet seguin els usos i costums de la guerra significar l’anorreament del poble vençut en aquest cas el català. Calderón de la Barca posava en boca de “ El Alcalde de Zalamea ” el lifemotive del que varen ser els tres segles de monarquies absolutistes a Europa: " el rey es señor d'hacienda y vidas ". Precisament en aquesta obra Calderón exposa el tracte humiliant i vexacions que les hosts infligien a la població, la qual estava obligada a acollir i alimentar els soldats. Aquesta disposició ja va ser motiu de la primera revolta catalana el 1640 (Guerra de Secessió) quan s’obligar a l'allotjament (tal com es feia a Castella) dels exèrcits que anaven a lluitar a la Guerra dels 30 Anys. La poca predisposició a allotjar soldats provinents de Castella, cosa que molts consideraven inconstitucional i humiliant, més l'aptitud normal