Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Greeting in English : Another time again (Christmas 2016) Llums de colors per tot arreu i el carrer envaït pels sons de cançons i músiques de dubtós gust ens indica que ja hem entrat al mes d’excepcionalitat que precedeix al Nadal. Un mes on no es disparen els pressupostos perquè senzillament no se’n fan i queda instaurada l’alegria per decret. L’alegria ha de ser universal, si més no planetària segons manen les costums i els centres comercials; però per molt que s’acosti el Nadal cap dels condicionants que fan d’aquest món un infern, aconsegueix fer-los foragitar, més per comparació aquests creixen. Al nostre voltant o a l’altre costat del mar, la gent mal viu o mor violentament per causes naturals o humanes. El nostre món mai ha estat perfecte i els humans tenim una habilitat innata per xafar-lo encara més. La solidaritat és una virtut humana que no ens permet gaudir mentre davant nostre la gent pateix. Com es pot gaudir de les festes davant el patiment col·lectiu? Ll

L’acumulació d’energia en l’aire i oceans serà qui fixarà la temperatura no la quantitat de CO 2 que emetem. Diu una dita que per ser ric no calen grans ingressos sinó gastar un cèntim menys del que gastes, i la resta deixar córrer el temps; no cal dir que per ric que siguis si gastes un cèntim més del que ingresses tard o d’hora acabaràs arruïnat. Les dues afirmacions qualsevol persona pot entendre i assumir com certes; tanmateix pot semblar difícil que amb un misser cèntim de benefici un pugui convertir-se en milionari. Això és degut a que la nostra percepció d’acumulació i pas del temps no és correcte. Quan un va fent anys i mira en perspectiva se’n adona que per lluny que siguin en temps tots els terminis acaben arribant i passant; si aquest comporta una suma o una resta aquesta s’aplica. La fussió dels Pols un signe de l'escalfament global Equilibri . Com he dit altres vegades no és el mateix que un sistema estigui en equilibri o sigui estacionari. Un equi

Aquest fenomen succeeix de tant en tant però ara trigarem molts anys per tornar-se a produir La il·luminació artificial ha canviat la nostra forma de vida. Avui la humanitat ha abandonat la nit i viu en el que podríem anomenar una vigília contínua . La nostra societat ha eliminat la nit, i amb ella l'espectacle que han viscut els nostres avantpassats des de la nostra arribada al planeta fa més de 100.000 anys. Així no és d'estranyar que el nostre llenguatge tingui tants referents al cel, tot i que avui literalment l’ignorem com si visquéssim tancats en una cova , encara que aquesta cova sigui de llum. Lluna Plena La Lluna i el Sol presideixen el nostre cel i els nostres referents. Tot i que la primera en ser més variable tant en el moviment com en la seva aparença ha generat més fascinació . La Lluna és coqueta, il·lumina la foscor; i a diferència del Sol, se la pot mirar cara a cara creant un efecte hipnòtic a qui se la queda mirant la molt de temps. En altres

“... en el negoci del petroli pots treballar de coll en amunt o de coll en avall: en la primera opció t’enriqueixes mentre que la segona només t’embrutes...” Taylor Caldwell Noruega, Escòcia són països que han subscrit el compromís climàtic de Paris (be escòcia no perquè pertany al Regne Unit que amb la sortida de la UE sembla que no troba el moment per fer-ho), i estat els primers d’aconseguir implementar-lo. Aquesta noticia (llegir Norway's Prime Minister "champions global change" i Scotland 'leads UK' on climate change ) quan encara els subscriptors no han estat capaços en un any de ratificar-lo, és una noticia molt difosa entre la premsa compromesa amb la lluita pel canvi climàtic. Tanmateix aquests països són productors de petroli , de fet és una de les seves principals fons de negoci, sent bona part de les polítiques contra canvi climàtic pagades pels ingressos per venta de cru. El petroli te una llarga historia "exit" L’acord de

Els esports d'aventura, els safaris i els viatges exòtics omplen la necessitat de viure aventures dels humans. Tanmateix no són aventures realment sinó succedanis amb totes les garanties, tot i que l’accident sempre pot succeir, quelcom que mai tenim en compte Giovanni Battista Belzoni va ser un dels pioners de l'egiptologia. Ell curiosament es va traslladar a Egipte per construir sínies però fou contractat com a enginyer per transportar una estàtua gegant de Ramses II del Ramesseum ; a partir d’aquí  va començar una carrera que el va portar a treure a la llum molts dels secrets que havia enterrats a mitjan segle XIX. Després com David Livingstone i altres es va dedicar als grans descobriments remuntant rius de l’Africa i serà precisament al riu Níger on trobarà la mort per disenteria; una mort poc honrosa per a un gran explorador tenint en compte que mors per diarrea. També podem recordar al capità James Cook que passar a ser el dinar d'una tribu de caníbals a les

Per a la majoria de persones d'aquest planeta, el Cicle Solar és com si li parléssim del sexe dels marcians. La ciència en general és percebuda com una cosa aliena al nostre món; encara que en realitat tota la nostra tecnologia, medicina i en resum tot el que coneixem avui com a mode de vida, és fruit d'anys i esforç en aquest àmbit. A part del progrés material, la ciència ens dóna llum sobre el món que ens envolta; aquest món natural del qual ens creiem aliè però del qual les nostres vides depenen . Flamarada Solar El Sol no només serveix per posar-nos morenos i fer funcionar les cèl·lules fotovoltaiques. Ell és, com ens ensenyen a l'escola qui dóna vida a les plantes, de les quals ens alimentem nosaltres (i el nostre bestiar), i també proporciona l'energia de la nostra meteorologia. Òbviament no es pretén que la gent conegui tot el que fa al Sol, però sí que cada esternut de l’estrella sigui pres com una cosa més important que una curiositat científica o un

Tots sabem que la primavera arriba el 20 de març, per tant avui comença la primavera astronòmica coincidint amb l’equinocci. Tanmateix els equinoccis s’avancen degut a la precessió global de l’eix terrestre (que ja he parlat alguna altre vegada “ Per què canviem d’hora dos cops a l’any? ”) a un ritme d’una mica més d’un dia per segle; és a dir si ningú no fa una reforma com la del segle XVI amb Gregori XIII , tard o d’hora l’equinocci i el començament de la primavera seran en ple mes de febrer. ENSO (El Niño)  Però consideracions astronòmiques a part, del que volia parlar és del mes atípic de febrer que hem patit en l’hemisferi nord. A diferencia d’altres anys l’estiu austral no està sent tant dur com acostumava. En canvi l’hivern meridional literalment no ha existit . Sí és cert ha hagut algunes tempestes, nevades, onades de fred... però en general els mesos de gener i febrer han estat entre una tardor feble i un inici de primavera. Aquests últims anys l’hivern meridional s