Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Aquest fenomen succeeix de tant en tant però ara trigarem molts anys per tornar-se a produir La il·luminació artificial ha canviat la nostra forma de vida. Avui la humanitat ha abandonat la nit i viu en el que podríem anomenar una vigília contínua . La nostra societat ha eliminat la nit, i amb ella l'espectacle que han viscut els nostres avantpassats des de la nostra arribada al planeta fa més de 100.000 anys. Així no és d'estranyar que el nostre llenguatge tingui tants referents al cel, tot i que avui literalment l’ignorem com si visquéssim tancats en una cova , encara que aquesta cova sigui de llum. Lluna Plena La Lluna i el Sol presideixen el nostre cel i els nostres referents. Tot i que la primera en ser més variable tant en el moviment com en la seva aparença ha generat més fascinació . La Lluna és coqueta, il·lumina la foscor; i a diferència del Sol, se la pot mirar cara a cara creant un efecte hipnòtic a qui se la queda mirant la molt de temps. En altres...

Per a la majoria de persones d'aquest planeta, el Cicle Solar és com si li parléssim del sexe dels marcians. La ciència en general és percebuda com una cosa aliena al nostre món; encara que en realitat tota la nostra tecnologia, medicina i en resum tot el que coneixem avui com a mode de vida, és fruit d'anys i esforç en aquest àmbit. A part del progrés material, la ciència ens dóna llum sobre el món que ens envolta; aquest món natural del qual ens creiem aliè però del qual les nostres vides depenen . Flamarada Solar El Sol no només serveix per posar-nos morenos i fer funcionar les cèl·lules fotovoltaiques. Ell és, com ens ensenyen a l'escola qui dóna vida a les plantes, de les quals ens alimentem nosaltres (i el nostre bestiar), i també proporciona l'energia de la nostra meteorologia. Òbviament no es pretén que la gent conegui tot el que fa al Sol, però sí que cada esternut de l’estrella sigui pres com una cosa més important que una curiositat científica o un...

Formes geomètriques s'amaguen sota la superfície de la Lluna. La Lluna mai deixa de sorprendre amb nous descobriments que revelen aspectes de la terra primigènia. Ufòlegs de tot el món s'han aixecat en peu de guerra davant el descobriment d'una estructura rectangular sota la superfície lunar. Amb celeritat han tornat a treure les teories amb les quals es demostra que la Lluna és " una nau extraterrestre ". La vida extraterrestre no només és possible sinó que és segura . D'aquí que vinguin a visitar-nos hi ha un tros important. Per exemple la Xina s'ha caracteritzat pel seu nul interès per res que no sigui xinès, la qual cosa indica que no necessàriament els extraterrestres tinguin cap interès de creuar la immensitat de l'univers per veure que hi ha aquí. Però ja sabem que si alguna cosa no entra en la nostra estructura mental és un miracle, forces paranormals o la versió neotecnológica dels extraterrestres. Lluna: Figura descoberta   P...

Cada vegada que es produeix una nova fita científic hi ha dos tipus de reacció: una que és una barreja entre admiració, orgull d'espècie i il·lusió; però una altra de molt diferent que barreja escepticisme i menyspreu per alguna cosa fútil i inútil. Si bé és cert que a efectes pràctics saber l'origen del Sistema Solar , ergo el nostre planeta i nosaltres mateixos, no ens reporta cap mena de benefici directe a curt termini (sobretot econòmic); no és menys cert que la religió mou a la major part d'humans. Aquestes sense excepció tenen una complerta cosmologia on Qui som i D’on venim és el nucli principal. Quan es critica el dispendi que suposa enviar una nau a un viatge de 10 anys on hi ha res a l'espera que quan arribi coincideixi amb l'arribada d'un objecte, posar un aparell no més gran que un televisor dels vells damunt d'aquest, i recollir unes dades dels quals no obtindrem resultats fins d'aquí a deu anys més; m'agrada recordar que és molt infe...

Tyrell Corporation: més humans que els humans Blade Runner és un a pel·lícula del 1982 basada en la novel·la “ Els androides somien xais elèctrics? ” de Philip K. Dick; tracta sobre uns humans artificials (completament construïts per l’home) de tipus biològic que amb els anys agafaven consciencia. Aquest humans artificials, amb millors prestacions que els naturals, s’havien convertit en un perill pels seus creadors i per això se’ls havia prohibit a la Terra i tenien una data de caducitat de quatre anys (que morien). No explicaré la trama però la pel·lícula obre un debat sobre que és o que significa un esser viu , personalitzat per unes criatures construïdes per nosaltres a la nostra semblança, de retruc sobre jugar a ser Deus i quin dret te nosaltres en aquest cas com a creadors o el Deu de les religions sobre les criatures que hem creat . Blade Runner és una fita pels amants del gènere (ciència-ficció). En plena era digital d’efectes especials i realitat virtual semblari...

L’any 1974 Richard Feynman va pronunciar el discurs de graduació de Caltech   el qual tenia per nom “ Cargo Cult Science ” (una cosa així com Ciència amb càrrega de creença o culte) on desglossava el terme pseudociència. En si el discurs, adreçat als nous graduats en ciència d’aquesta prestigiós institut on ell va ser professor, i els instava a usar sempre l’esperit crític. Quan parlem de ciència sempre tenim a sobre un punt de creença, no podem ho comprovar tot, però això tampoc treu que haguem de prendre les afirmacions científiques com veritats absolutes. Però al mateix temps treia un tema recurrent en la ciència com és Què és ciència i Què són enganys d’un xarlatà de fira .   Com vaig exposar en “ Economia Ciència o Religió ” el mètode científic està molt ben estipulat. Tota afirmació ha d’estar recolzada en experiments o proves controlables i reproduïbles. Òbviament els observadors de la natura només observen i exposen el que veuen, llavors fan conjectures però ...

Com cada any a la localitat Suïssa de Davos es celebra el Fòrum Mundial d’Economia on es debaten les qüestions i entrellats econòmics que preocupen al mon actual. Com succeeix en la Cimera de Clima (de la seva total inutilitat ja n’he parlat anteriorment: Doha Game over ), els resultats són acords que a l’hora de la veritat no els compleix ningú, excepte si són un benefici per un grup de privilegiats que llavors no escatimen en esforços pel seu compliment. De fet la majoria de resolucions ja estan pactades per l’avançada i al final allò només és un aparador per futurs gurus de l’economia, un bany d’assentiments pels gurus actuals i unes vacances ben pagades per un grup d’assessors, polítics i altres personatges que viuen a costa de fer veure que fan alguna cosa. No és d’estranyar que es faci a prop de les millors pistes d’esquí alpí.   Com el seu nom indica és una cimera econòmica i allí és de suposar que un grapat d’experts debatran sobre l’economia mundial. La primer...