Els cretins que ens governen
Hi havia un temps on tot semblava possible, els esdeveniments s’encadenaven feliçment i tot semblava portar-nos al Nirvana. Els nostres dirigents supuraven sapiència i lideratge, les empreses les portaven genis sortits de les làmpares màgiques de les escoles de negoci, i qualsevol podia assolir el seu somni sense cap esforç. La història s’havia acabat, i amb l’excepció de nous jocs d’ordinador o l’exploració de l’espai aquest món ja estava completat. Potser quedava el tema de la fam i la pobresa però això era d’ordre menor i ja hi havia gent que se n’ocupaven. Però la història és tossuda i te una especial resistència a acabar-se. De cop i volta aquelles facilitats per assolir somnis es van convertir en crèdits per pagar, aquells genis van començar a fer fallir empreses i aquells líders van deixar de ser els presumptes successors de Salomó. Però com pot ser que es torcessin les coses? Podríem ser dues coses: primer que en un moment donat un seguit d’esdeveniments desafortuna...