Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Tot just ha començat l’hivern quan la primavera ja torna a ser aquí. Això no és bo ni dolent ara perquè les conseqüències les viurem desprès. S’ha acabat l’hivern. Com deia fa un any ( Primavera en ple febrer ) l’hivern meteorològic acaba en febrer independentment del que diguin les marmotes americanes, les dites populars o qualsevol altre indicador ancestral. És un fet que avui els estius acaben al novembre i l’hivern es redueix al nadal i algunes setmanes de gener. Atmòsfera Terrestre L’astènia és aquell estat on el canvi de tendència del clima generen una caiguda d’ànim a la persona que ho pateix. Jo no se si ho pateixo però al tenir una pressió sanguínia més aviat baixa els canvis de pressió atmosfèrica sobtats (no importa si al alça o la baixa) em provoquen somnolència. Així quan el temps canvia ho puc pronosticar amb relativa certitud (com els que tenen un ull de poll i la pluja), sent últimament la ruleta climàtica que ens ha tocat viure un calvari anímic considerab...

Des de que en Edwin Hubble va demostrar l’expansió de l’univers al 1929, encara que en realitat va ser en Georges Lemaître al 1927 qui ho va descobrir primer, el somni d’un creixement il·limitat  va ser una realitat. El segle XX esdevenir l’era espacial, naus cobrint les distàncies interplanetàries, una humanitat viatjant cap a les estrelles i colonitzant l’univers  com a les èpoques dels grans descobriments de l’edat moderna, esdevindria el futur daurat dels humans. Als anys 60 del segle passat era gairebé segur que els humans estariem explorant Mart i tindríem colònies en òrbita o a la Lluna al acabar el segle.   Però som a l’any 2012 i només hi ha una estació espacial orbitant la terra amb una població de tres astronautes. L’espai que el tenim a tocar és massa lluny encara pels humans. Somiem en la exploració marciana però no ens atrevim anar a la Lluna que és un repte tres o quatre graus de magnitud menys difícil que un viatge a Mart. Com sempre la nostra pe...