Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Una de les coses que més be fem els catalans és donar títols despectius a les poblacions veïnes. De fet el grau de proximitat endureix el nivell d’insult mutu sent cruel i despietat quan es tracta de barriades de la mateixa població i entre carrers. Tothom sap que a Sant Pol ningú pot demanar l’hora o la grandària del cap de la gent d’una ciutat propera. Manresa en te diverses; tothom sap la dita: “ es troben un senyor de Sabadell, un home de Terrassa i un pagès de Manresa ” i cobrint els 360 graus trobaríem a cada poble una dita o una altre referent a diferents defectes dels manresans. Totes tenen referencia a fets històrics més o menys galdosos que cada població veu de la seva manera. Una de les més dures és la que dona títol a l’actual post: "Manresans, lladres, pillos i gormands, que heu robat els Cossos Sants; Santa Agnès, San Fruitós, Sant Maurici gloriós." I fa referencia al trasllat de les relíquies d’aquests màrtirs des del poble de Sant Fruitós (que com e...

Títol d’una pel·lícula que tractava de la unió de tres tempestes a la vegada i d’uns mariners els quals la necessitat de pesca els fa estar a la mar més del convenient, cosa que paguen amb la vida. Però aquesta no és la raó del meu escrit d’avui. Del que vull parlar és de la tempesta que se li acosta a la humanitat i que com estruços figurats fem veure que no veiem (tema tractat en Ignorar l’Evidència ) . Actualment estem sotmesos als rigors d’una crisi que deixa milions de persones a l’atur a tot el mon. Els nostres responsables polítics continuen enrocats en les seves solucions, els neoliberals postulen treure regulacions i proteccions, els conservadors l’estalvi a ultrança, i els progressistes gastar més diners que no tenim. S’han provat les tres coses per separat i a la vegada i el resultat ha estat el mateix: hem anat a pitjor. No se’n adonen que el paradigma que ells coneixien ja no hi és (o era mentida) però continuen enrocats perquè és l’únic que coneixen (així funcionen ...

Versió actualitzada en angles: Cyprus European Union and the return of the Middle Age Tot i fer ja una setmana encara estem estupefactes per la decisió de fer pagar el rescat dels bancs de Xipre als seus impositors . A dia d’avui (22/03/13) no hi ha solució de que es farà finalment: el BCE pressiona, el parlament xipriota es nega, el govern de Xipre intenta vendre’s l’anima a Rússia, i l’ Eurogrup veien que acaba de saltar per un barranc on el final del qual sempre hi ha una patacada. La situació és complicada i a l’espera d’una decisió final les borses baixen i els capitals fugen . Xipre esta fallida . Això era evident ja fa un any quan els seus mastodòntics bancs, sobredimensionats pel país, van patir que es perdonés part del deute grec. Aquesta podria ser l’excusa però està per veure si l’estat grec podrà pagar el que deu, tot i el perdó de part del deute; així que en tota seguretat el resultat final hagués estat el mateix o pitjor sense la reducció. Al final com...