Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

En la societat dels llestos, la rendibilitat del més per menys immediat fa mostrar com un perfecte babau a qui s’esforça per assolir els seus objectius Vivim en la societat dels llestos. Idolatrem qui aconsegueix amb menys esforç el màxim benefici. Tanmateix pensem que fem herois als intel·ligents quan només idolatrem als necis . L’èxit normalment valorat en diners, s’ha de aconseguir com sigui i de la manera que sigui. Si s’ha de mentir o robar, es fa. Als anys 80 va fer furor en la tele una sèrie anomenada “ Fama ”. Aquesta sèrie en la presentació i com a parèntesi de la cançó que li feia de marc, tenia una frase lapidària “Tots voleu la fama, però la fama costa, i aquesta la començareu a guanyar aquí, amb suor”. La sèrie anava d’uns nois que anaven a la conegudíssima Escola d’Art de Nova York, on comencen molts somnis i s’estavellen la majoria, a aprendre una activitat artística que hauria de ser la seva activitat d’adults. La majoria més o menys podran viure de l’apr...

La societat de la informació s’ha imposat gracies a una pretesa seguretat sobre humana quan te els mateixos problemes que la humana. L’optimització és aconseguir el millor resultat amb els recursos disponibles , però sovint es limita en aconseguir el mateix resultat amb el mínim de recursos . En el primer cas els recursos són fixes i busquem la màxima rendibilitat en el resultat, en el segon el resultat és el que és fixe i se l’optimitza empobrint els recursos fins que acaba sent el millor resultat per aquells pobres recursos. La tota totpoderosa Informàtica és vulnerable com nosaltres l’optimització és un procés lògic d’estalvi. A l’hora de la veritat l’únic que val és l’estalvi a ultrança, perquè desenganyem-nos la vida és una carrera de resistència on guanya no qui millor ho fa sinó qui resta l’últim, per tant lo important és reservar recursos per poder continuar lluitant demà. És molt complicat protegir un portal informàtic destinat a rebre peticions d’usuari per mol...

Tot just ha començat l’hivern quan la primavera ja torna a ser aquí. Això no és bo ni dolent ara perquè les conseqüències les viurem desprès. S’ha acabat l’hivern. Com deia fa un any ( Primavera en ple febrer ) l’hivern meteorològic acaba en febrer independentment del que diguin les marmotes americanes, les dites populars o qualsevol altre indicador ancestral. És un fet que avui els estius acaben al novembre i l’hivern es redueix al nadal i algunes setmanes de gener. Atmòsfera Terrestre L’astènia és aquell estat on el canvi de tendència del clima generen una caiguda d’ànim a la persona que ho pateix. Jo no se si ho pateixo però al tenir una pressió sanguínia més aviat baixa els canvis de pressió atmosfèrica sobtats (no importa si al alça o la baixa) em provoquen somnolència. Així quan el temps canvia ho puc pronosticar amb relativa certitud (com els que tenen un ull de poll i la pluja), sent últimament la ruleta climàtica que ens ha tocat viure un calvari anímic considerab...

Barclays Bank deixa el negoci minorista . El banc canvia l’orientació del seu negoci i només es dedicarà als grans clients: multinacionals i grans fortunes. La formula usada serà per una part segregar oficines i empleats que es dedicaven a aquest segment cap un “banc dolent” per vendre o liquidar, i acomiadar el personal que ara no serà necessari de l'entitat principal al reduir la clientela. Amb això el rati client/diners millora i amb ell la rendibilitat del negoci. Coneixent com funciona el sistema capitalista només és qüestió de temps que això s’estengui a la resta d’entitats bancaries (llegir: Societat de consum ). Potser algú creu que això és una bogeria però l’aparició de les caixes d’estalvis al segle XIX la va originar el fet que als bancs no hi podia entrar la gent humil . En el segle XIX la gent humil no estalviava perquè amb els diners que guanyaven segons com no podien ni sobreviure; però en èpoques bones el poc remenen que tenien tampoc l’estalviaven, en bon...

Jane Goodall passarà a la historia per descriure’ns la societat de l’espècie més propera a nosaltres tant genètica com socialment que són els Ximpanzés. La sorpresa majúscula no són en si les similituds, d’altre banda esperades i comuns entre els primats, sinó l’estructuració social i el comportament individual i col·lectiu dels individus . Normalment els zoòlegs (sobretot els del inicis del naturalisme) tenien tendència a humanitzar certes estructures, adjudicant noms com reina, obrera... és a dir aplicar les estructures socials i de comportament humà a la resta d’espècies. El temps ha demostrat que estaven equivocats aquestes estructures no tenen res a veure amb les estructures socials humanes, com per exemple l’eixam , però que nosaltres no arribem a comprendre del tot degut a que està fora dels nostres referents; en aquest sentit les matemàtiques estan aportant molt més coneixement que els sociòlegs i antropòlegs, per variar. En canvi els ximpanzés són una altre historia, són en ...

Molt sovint creiem que valor i preu són termes volen dir el mateix, però en realitat no són la mateixa cosa tanmateix  estan relacionats. Tot te un valor, però no necessàriament un preu. El preu és el que acabes pagant, o intercanviant que pel cas és el mateix, per quelcom, i no necessàriament un objecte por ser qualsevol cosa o servei, que un altre et cedeix a tu. Això significa que per haver preu ha d’haver intercanvi, i és llavors quan apareix el preu. Per tant el preu dependrà del condicionants del moment en que es fa l’intercanvi. Per exemple si ens fixem en el preu del peix fresc del mercat aquest varia durant el dia, sent més car a l’inici que a l’hora de tancar la parada; això és degut a la pèrdua de perspectives de venta: quan torni a obrir la peixateria a l’endemà aquest peix deixarà de poder-se vendre per fresc (això tampoc vol dir que no sigui comestible, només ha perdut una qualitat). Però en realitat el peix de la peixateria no ha deixat de ser fresc en tot el ...