El meu oncle
Quan notes realment que el temps passa no és en el aniversaris o veient créixer a les criatures. En realitat el pas del temps el notes quan enterres una generació . Però es clar no es viu de la mateixa manera. Quan enterres la dels avís la vida tot just comença, i a part de la pena per la pèrdua, la sensació és que ja ets gran; la dels pares en plena plenitud, és un toc d’alerta de que això s’acabarà; i quan li toqui la teva que això s'ha acabat i que un d’aquests acabaràs sent tu. El Billar la seva gran passió Però el meu oncle era un cas especial, no pertanyia exactament a la generació del meus pares, sinó que estava entremig de la meva i la d’ells . Es podria dir que vàrem córrer “juergas” junts. Per edat era el clàssic tío de la vintena d’anys que se’ns duia al meu germà i jo, al basquet i a trenta-mil llocs; de vegades amb els seus esbojarrats amics, mig bohemis i mig revolucionaris que vivien l’esclat del final dels anys setanta. Al meu oncle encara no li tocava mor...