Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Negre com el pecat Amarg com la derrota Curt com un sospir I calent com l’infern Així definia un bon cafeter el que creia que havia de ser un bon cafè. Però amb això hi ha tants caps com barrets. Des dels que s’hi podrien banyar dins la tassa fins els que el sucre sobreïx per sobre, passat pels que no volen sucre i els que tirarien el cafè dins de la sucrera i llavors intentarien ingerir el contingut. Però tant se val diàriament s’ingereixen milions de litres d’aquest i en termes globals aquesta és la infusió més coneguda i consumida en tot el mon. Aquesta beguda és qui mou occident (ajudada també per altres infusions com el té). Disposa d’un estimulant que ajuda a la mobilitat diària, i fa que la societat occidental pugui mantenir aquest ritme frenètic. La seva omnipresència a tot arreu gràcies a les maquines de venda automàtica la converteix en una de les addiccions més esteses de tot el planeta. Qui no ha tingut un impàs i al final ha anat a fer un cafè. Per molta força d...

La nit del 27 al 28 com cada últim cap de setmana d’octubre afegim l’hora que havíem descomptat al març. Aquest ritual es fa sobre el supòsit de l’estalvi energètic aprofitant millor la llargada del dia, però no la llargada relativa dia-nit, com suposa tothom, sinó la durada del dia com a tal. Per definició els dies tenen 24 hores des de temps immemorial. Això segurament és degut a la utilització antigament d’un cos numèric en base 12 que posteriorment es substituir per part dels europeus en un cos de base 10*. Originàriament corresponia a 12 hores del dia i 12 hores de nit, com és lògic l’estacionalitat fa que seguint aquesta lògica la durabilitat de les hores depengui de l’estació climàtica en que ens trobem, i aquesta arriba a veritables absurds com el fet que als pols les hores durien 15 dies actuals i un dia sis mesos. La utilització del rellotge de Sol amb hores iguals va finalitzar aquesta manera de dividir el dia, encara que van conviure durant temps els dos sistemes. H...

Aquest any 2012 el comitè Nobel ha reconegut els avanços en Informació Quàntica els quals portaran, si és possible, a l’ordinador quàntic; però sobretot els mecanismes exactes de com interacciona la matèria amb la radiació, o sent més curós el que percebem com matèria i el que percebem com radiació perquè en realitat són el mateix però que es mostren de forma diferent. Els guardonats són Serge Haroche i David J. Wineland . El seu treball no és tant espectacular com el que es fa en el CERN (excepte si mai s’arriba a la computació quàntica) però te més a veure amb com percebem el mon, a part que aquest camp sí ha produït i produeix utilitats pràctiques sense comptar amb el possible ordinador. Com passa amb tots els premis no es possible guardonar a tots els que s’ho mereixen i l’esperança és que s’ho mereixin tots els que l’han aconseguit. Per tant és normal controvèrsia i sorpresa en algunes edicions. La transcendència d’aquests premis ha afegit també l’element polític, és vox po...

Des de que en Edwin Hubble va demostrar l’expansió de l’univers al 1929, encara que en realitat va ser en Georges Lemaître al 1927 qui ho va descobrir primer, el somni d’un creixement il·limitat  va ser una realitat. El segle XX esdevenir l’era espacial, naus cobrint les distàncies interplanetàries, una humanitat viatjant cap a les estrelles i colonitzant l’univers  com a les èpoques dels grans descobriments de l’edat moderna, esdevindria el futur daurat dels humans. Als anys 60 del segle passat era gairebé segur que els humans estariem explorant Mart i tindríem colònies en òrbita o a la Lluna al acabar el segle.   Però som a l’any 2012 i només hi ha una estació espacial orbitant la terra amb una població de tres astronautes. L’espai que el tenim a tocar és massa lluny encara pels humans. Somiem en la exploració marciana però no ens atrevim anar a la Lluna que és un repte tres o quatre graus de magnitud menys difícil que un viatge a Mart. Com sempre la nostra pe...

Estem dins d’una habitació interior en la qual no entra llum natural, la generalització de l’electricitat ha fet que aquest problema el resolem només prement un interruptor posat normalment al costat de l’entrada que encén una font artificial de llum (pe. un fluorescent). Aquesta font il·lumina parets i objectes que conté l’habitació, i en el mateix fer aquests reflexen en totes direccions, una ínfima part de la llum reflectida acaba arribant als nostres ulls permetent-nos crear una imatge del que ens envolta. Però si tornem a prémer l’interruptor a l’instant torna la foscor. Aquesta segona acció la trobem natural perquè l’experiència quotidiana així ho demostra, però algú s’ha parat a pensar on va la llum. Pot semblar una pregunta baladí perquè si hem apagat el llum aquesta s’ha acabat, però no és així. L’energia no es crea ni es destrueix, hem quedat que l’habitació no te obertures per tant tota l’energia que entra pels cables elèctrics queda atrapada dins de l’habitació, i be la ll...

I am just a poor boy Though my story's seldom told I have squandered my resistance For a pocket full of mumbles such are promises All lies and jests Still a man hears what he wants to hear And disregards the rest                                          The boxer (Simon & Garfunkel) Aquesta és una coneguda cançó de Simon & Garfunkel (1969) que explica en primera persona la història d’un pària. Aquesta primera estrofa resumeix el que ha estat la seva vida: un seguit d’enganys fins l’esgotament; però també reconeix la seva culpa que és entendre només el que més li convenia. En l’article “Sometimes a nudge from the government is just not enough ” ( 06/07/12 ) en Lord Krebs es preguntava perquè tot i les campanyes de sensibilització mediambiental o foment de bons hàbits com deixar d...

La troica demana al govern grec ampliar a sis dies la setmana laboral ( 324.cat ) i augmentar a deu hores la jornada. Respirem una estona i analitzem la qüestió. Això significa que passem de 40 hores setmanals a 60 hores setmanals, un 50% d’increment d’hores, o el que és el mateix una reducció de sou del 33,3%. Aquestes mesures són molt corrents en situacions de crisi provocades per desastres o guerres, però aquesta crisi en essència és per saturació de mercat, i en aquesta situació es pot aplicar una mesura similar? Òbviament No. Desprès d’una trinxada hi ha manca de tot, per tant incrementar la producció comporta una arribada més ràpida a la normalitat: refem les infraestructures més ràpid i els ciutadans poden refer els seus bens a un cost més baix. Però avui les coses són diferents. La gent perd la feina perquè les empreses no poden vendre els seus productes i col·lapsen econòmicament. Els productes no es venen per dos motius, el primer perquè gràcies al crèdit tothom te de tot i...