Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Com cada any a la localitat Suïssa de Davos es celebra el Fòrum Mundial d’Economia on es debaten les qüestions i entrellats econòmics que preocupen al mon actual. Com succeeix en la Cimera de Clima (de la seva total inutilitat ja n’he parlat anteriorment: Doha Game over ), els resultats són acords que a l’hora de la veritat no els compleix ningú, excepte si són un benefici per un grup de privilegiats que llavors no escatimen en esforços pel seu compliment. De fet la majoria de resolucions ja estan pactades per l’avançada i al final allò només és un aparador per futurs gurus de l’economia, un bany d’assentiments pels gurus actuals i unes vacances ben pagades per un grup d’assessors, polítics i altres personatges que viuen a costa de fer veure que fan alguna cosa. No és d’estranyar que es faci a prop de les millors pistes d’esquí alpí.   Com el seu nom indica és una cimera econòmica i allí és de suposar que un grapat d’experts debatran sobre l’economia mundial. La primer...

Aquesta pregunta ha saltat a la llum pública des de la publicació d’unes estimacions d’evolució a finals de l’any 2012 on la temperatura ja no creixeria tant com no fa pas massa semblava, i fins i tot semblaria que baixava (mirar il·lustracions inferiors ). Òbviament s’ha obert un debat sobre la qüestió on els escèptics han aprofitat per poder revaloritzar  les seves posicions. No fa pas massa tornava a sortir el Climategate, l'ecandol dels e-mails sobre les dades manipulades sobre l’avanç del canvi climàtic on  Bob Ward exigia un aclariment . Tampoc cal recordar el fracàs de Doha com la nul·la predisposició per part de companyies i governs en referència a la reducció d’emissions de gasos hivernacle. Tot plegar semblaria que l’escalfament actual del planeta es devia a una desviació circumstancial o les fluctuacions normals del clima. Així d’entrada i donant per bona la nova estimació, que no pugin més les temperatures no és un signe de normalitat. Només c...

Tarda de Nadal. De mica en mica arribem a l’auditori per oferir el tradicional concert de Nadal. Amb temps prudencial ens hem convocat per d’aquesta manera poder escalfar veus, ultimar col·locacions, fer els últims retocs i centrar les nostres ments amb el que haurem de viure d’aquí fins a mitjanit. El dinar de Nadal és especial, el retrobament encara que sigui amb les persones que veus cada dia no deixa de ser un ritual on de forma més o menys amagada es repassen els esdeveniments del darrer any; i que tothom comenta al anar trobant-se amb els companys (òbviament el que es pot comentar). Però una altre conseqüència del dinar és que tot i ser tard encara no ha acabat de baixar, per sort això ho arreglen els nervis i l’expectació que agilitzen els transits interns, de vegades potser massa i no entrarem en més detalls. De concerts de Nadal la coral ha fet molts, i encara que sigui un tòpic tots són diferents; sempre hi ha cares noves i de les que repeteixen les circumstàncies personals ...

Felicitació en anglès És costum d’aquestes festes fer una parada en el nostre dia a dia per reflexionar sobre on som, on anem i d’on venim. Molt sovint aquesta reflexió queda emmascarada pel brogit natural que acompanya a aquestes: comprar regals, escriure felicitacions,  preparar àpats... però qui més qui menys troba un moment per fer-ho o senzillament el moment et troba quan menys t’ho esperes. El qui en aquests moments us estar parlant, encara que sigui en lletra, no és precisament un amant d’aquestes dates. Sigui per la banalització o sigui per lo depriment que poden arribar a ser, normalment intento passar per elles de puntetes, com si no hi fossin. Però com aquest any he començat un blog he cregut que un formal feliç Nadal era molt trist així que he fet un petit conte que espero que us agradi.      Fa molt temps aparegué una estrella que es posà a brillar per sobre de les altres. La gent es meravellar de tant gran prodigi però no saberen el perquè ...

Molt sovint creiem que valor i preu són termes volen dir el mateix, però en realitat no són la mateixa cosa tanmateix  estan relacionats. Tot te un valor, però no necessàriament un preu. El preu és el que acabes pagant, o intercanviant que pel cas és el mateix, per quelcom, i no necessàriament un objecte por ser qualsevol cosa o servei, que un altre et cedeix a tu. Això significa que per haver preu ha d’haver intercanvi, i és llavors quan apareix el preu. Per tant el preu dependrà del condicionants del moment en que es fa l’intercanvi. Per exemple si ens fixem en el preu del peix fresc del mercat aquest varia durant el dia, sent més car a l’inici que a l’hora de tancar la parada; això és degut a la pèrdua de perspectives de venta: quan torni a obrir la peixateria a l’endemà aquest peix deixarà de poder-se vendre per fresc (això tampoc vol dir que no sigui comestible, només ha perdut una qualitat). Però en realitat el peix de la peixateria no ha deixat de ser fresc en tot el ...

Karl Marx batejà com a opi del poble la religió. L’anomenà així perquè aquesta alienava a les persones amb una promesa de pau i felicitat fora del mon real, en una altre dimensió; de la mateixa manera que els opiacis anestesien químicament, transportant a la persona al son de la felicitat. Karl Marx va viure a finals del S XIX on la gent popular només tenia tres distraccions a part de treballar i portar fills al mon: el joc, veure (alcohol per suposat) i creure. Els dos primers són rebutjats socialment, el tercer és la raó de ser de la majoria de la societat (sigui de la creença que sigui) però que Marx, que era per damunt de tot materialista, ho identificava com una trampa més per fer dimitir a la persona del mon on vivia. Si Marx hagués viscut al segle XXI hagués identificat un altre alienador de la població més potent que la religió: el Futbol.   De futbol existeixen de moltes classes, però al que em refereixo és al que podríem anomenar universal, tot hi que als EUA...

Avui s’alcen veus demanant més contundència per part de la comunitat científica en relació al canvi climàtic i les seves conseqüències. Aquesta crida es deu a la paràlisi mostrada per part dels responsables polítics en aquesta qüestió. El clima canvia dia rere dia davant els nostres ulls i l’únic que veiem són pegats aplicats tard i malament. Per un altre costat els poders econòmics paguen informes científics o seudo-científics que  neguen el canvi climàtic o justifiquen els canvis observats com a millores ambientals. En aquests sentit tenim un article publicat al The Guardian: Light pollution can have positive effects on wildlife, study shows (Jessica Aldred 28/11/12); on s’expliquen els beneficis de la il·luminació nocturna per les aus migratòries. Em crec que les aus migratòries viuen millor desprès de l’aparició de la llum elèctrica i el seu dia perpetu, però quantes especies pateixen l’inconvenient d’haver desaparegut la nit perquè necessiten la foscor per fer, com per e...