Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Si estem llegint això és perquè el passat 15 de febrer no ha passat res com era previst. En aquest dia passava l’objecte amb el perigeu més baix mai enregistrat, el 2012_DA14 objecte de 50 m de diàmetre i 190.000 tones (per millor enteniment mirar vídeo NASA ). Això no vol dir que no hagin hagut anteriorment objectes que passessin més a prop de la Terra, i més si pensem en que aquesta te 4.500 anys d’antiguitat, senzillament no els hem enregistrat en els escassos centenars de milers d’anys d’existència humana. Però bona part del desconeixement sobre si mai han passat objectes més propers està en el fet que realment no fa ni 50 anys que podem detectar objectes d’aquesta grandària, de manera que cada vegada que algun s’ha acostat suficientment al nostre planeta ha estat una sorpresa i un motiu de preocupació, no tant per si s’errava en el càlcul de la trajectòria d’aquest en concret, com del fet de si un dia trobarem algun que la seva trajectòria es clarament d’impacte amb la T...

La necessitat de solucions pel problema del CO 2 a l’atmosfera, ha fet que es sospesin totes les possibilitats en el camp energètics. De moment no es troba solució satisfactòria a la substitució dels combustibles sòlids i possiblement no li hagi seguint aquesta política de barra lliure amb l’energia.  Una d’aquestes solucions alternatives que agraden més és l’Energia Nuclear. El seu atractiu és econòmic, encara conserva el glamur a modern d’èpoques passades i pot mantenir l’exigència de potència actual, cosa que les renovables no poden fer. D’altre banda te en contra també tres coses: bona part de l’opinió pública en contra, un excés de dimensió per la seva utilitat primera i estratègica, i per últim i més important és caríssima. L’Energia Nuclear neix per la necessitat d’abaratir la producció de Plutoni per Bombes Atòmiques, i com a camuflatge civil d’una instal·lació de caràcter militar. Així doncs el seu origen és residual i amb el preu de l’energia...

Fa mig any parlava de la colla d’ineptes que governaven el mon actual en “ Els cretins que ens governen ” els quals ens estan portant a l’Edat Mitjana a passos de gegant. Però aquest país, Espanya en general i Catalunya en particular, a la total incompetència demostrada per qui porta les regnes, si és que se’n pot dir portar les regnes anar un o vint-i-cinc passos enrere de l’actualitat, o en cas més flamant del president del govern, Mariano Rajoy , el qual es fa el mort per veure si així no es fixen en ell; hi hem de sumar que són uns lladres . Potser avui (mirar data en que està escrit) la proliferació d’escàndols de corrupció dels últims dies, fa semblar que tots són uns corruptes; i per descomptat que no tots ho són, senzillament perquè no tots han tingut oportunitat i els que l’han tingut i l’han rebutjat, fa temps que han marxat de la política per dignitat . Aquests dies ha esclatat l’anomenat cas Barcenas que a dia d’avui està en que han transcendit a la premsa ( Las...

Com cada any a la localitat Suïssa de Davos es celebra el Fòrum Mundial d’Economia on es debaten les qüestions i entrellats econòmics que preocupen al mon actual. Com succeeix en la Cimera de Clima (de la seva total inutilitat ja n’he parlat anteriorment: Doha Game over ), els resultats són acords que a l’hora de la veritat no els compleix ningú, excepte si són un benefici per un grup de privilegiats que llavors no escatimen en esforços pel seu compliment. De fet la majoria de resolucions ja estan pactades per l’avançada i al final allò només és un aparador per futurs gurus de l’economia, un bany d’assentiments pels gurus actuals i unes vacances ben pagades per un grup d’assessors, polítics i altres personatges que viuen a costa de fer veure que fan alguna cosa. No és d’estranyar que es faci a prop de les millors pistes d’esquí alpí.   Com el seu nom indica és una cimera econòmica i allí és de suposar que un grapat d’experts debatran sobre l’economia mundial. La primer...

Aquesta pregunta ha saltat a la llum pública des de la publicació d’unes estimacions d’evolució a finals de l’any 2012 on la temperatura ja no creixeria tant com no fa pas massa semblava, i fins i tot semblaria que baixava (mirar il·lustracions inferiors ). Òbviament s’ha obert un debat sobre la qüestió on els escèptics han aprofitat per poder revaloritzar  les seves posicions. No fa pas massa tornava a sortir el Climategate, l'ecandol dels e-mails sobre les dades manipulades sobre l’avanç del canvi climàtic on  Bob Ward exigia un aclariment . Tampoc cal recordar el fracàs de Doha com la nul·la predisposició per part de companyies i governs en referència a la reducció d’emissions de gasos hivernacle. Tot plegar semblaria que l’escalfament actual del planeta es devia a una desviació circumstancial o les fluctuacions normals del clima. Així d’entrada i donant per bona la nova estimació, que no pugin més les temperatures no és un signe de normalitat. Només c...

Tarda de Nadal. De mica en mica arribem a l’auditori per oferir el tradicional concert de Nadal. Amb temps prudencial ens hem convocat per d’aquesta manera poder escalfar veus, ultimar col·locacions, fer els últims retocs i centrar les nostres ments amb el que haurem de viure d’aquí fins a mitjanit. El dinar de Nadal és especial, el retrobament encara que sigui amb les persones que veus cada dia no deixa de ser un ritual on de forma més o menys amagada es repassen els esdeveniments del darrer any; i que tothom comenta al anar trobant-se amb els companys (òbviament el que es pot comentar). Però una altre conseqüència del dinar és que tot i ser tard encara no ha acabat de baixar, per sort això ho arreglen els nervis i l’expectació que agilitzen els transits interns, de vegades potser massa i no entrarem en més detalls. De concerts de Nadal la coral ha fet molts, i encara que sigui un tòpic tots són diferents; sempre hi ha cares noves i de les que repeteixen les circumstàncies personals ...

Felicitació en anglès És costum d’aquestes festes fer una parada en el nostre dia a dia per reflexionar sobre on som, on anem i d’on venim. Molt sovint aquesta reflexió queda emmascarada pel brogit natural que acompanya a aquestes: comprar regals, escriure felicitacions,  preparar àpats... però qui més qui menys troba un moment per fer-ho o senzillament el moment et troba quan menys t’ho esperes. El qui en aquests moments us estar parlant, encara que sigui en lletra, no és precisament un amant d’aquestes dates. Sigui per la banalització o sigui per lo depriment que poden arribar a ser, normalment intento passar per elles de puntetes, com si no hi fossin. Però com aquest any he començat un blog he cregut que un formal feliç Nadal era molt trist així que he fet un petit conte que espero que us agradi.      Fa molt temps aparegué una estrella que es posà a brillar per sobre de les altres. La gent es meravellar de tant gran prodigi però no saberen el perquè ...