Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Tots som pols d’estels amb vocació de brillar, només cal creure’ns-ho   Quan naixem sempre hi ha una estrella brillant en el nostre zenit. Unes són petites i rabassudes però al mateix temps resistents i experimentades; d’altres grans, exuberants i ràpides, amb pressa per arribar al seu final que omple l’univers de llum colors i pols. Aquesta pols començarà un llarg pelegrinatge pel fred espai fins potser ser capturada per una estrella un cometa o un planeta. Allí començarà una dansa de combinacions i recombinacions fruït del temps, l’atzar i la quàntica; on desprès de dies, anys, segles i eons la podrem veure cada matí lleganyosa reflectida en el mirall. Amb termes globals podem parlar de dos bons concerts els fets aquesta setmana. Potser no hem estat tant brillants com perquè el públic hagués d’assistir amb ulleres de Sol però els nostres quarks i leptons han pogut recordar una mica el temps de quan eren al ventre de l’estrella. Sap greu quan quelcom que sortia be als assajos...

En el programa Singulars de la televisió catalana (TV3) emès pel canal 33 el dimecres 5 de juny d’enguany; es va entrevistar a Vicenç Navarro economista i guru de l’alternativa a aquesta disbauxa de despropòsits que és l’actual política econòmica mundial i Espanyola-Catalana en particular. En aquesta entrevista l’entrevistat exposar la seva tesi una altre economia és possible, recolzada amb una presentació, tal com solen fer els invitats a aquest programa.   No dubto en cap moment que les dades exposades són correctes. Tampoc que una altre economia és possible i m’atreviria dir que necessària. I sense descartar que les propostes i raonaments siguin correctes, al cap i la fi ell és un prestigiós i veterà economista i jo no soc cap de les tres coses (prestigiós, veterà i economista), em permeto posar en guaret tota la teoria . Vaig seguir amb força interès aquesta, però quan va arribar al tema de les pensions i la seva sostenibilitat, va dir tal barbaritat que vaig fer un “a...

Que significa energia renovable? Estrictament no res, l’energia s’usa i mai més torna. Quan parlem d’energies renovables majoritàriament la gent fa referència  a energies que obtenim de fonts que de forma natural es regeneren. Però seguint aquesta premissa el petroli seria una energia renovable, en l’actualitat el planeta continua produint petroli; per altre costat tothom convindria que l’energia Geotèrmica és una energia renovable, però això no és cert, l’energia Geotèrmica és deguda a l’energia potencial gravitatòria que tenia tot el material avanç de formar el planeta i que varen alliberar en forma de calor al ajuntar-se, l’interior de la Terra es va refredant a mida que els volcans i terratrèmols van alliberant l’energia cap a l’exterior perquè l’única energia que s’incorpora són les desintegracions nuclears i les marees gravitatòries d’ordre molt inferior a la sortida. Doncs a que es degut que les considerem al revers del que són? En essència perquè el consum de petroli é...

Dhaka . Milers de persones treballant en un edifici al mig d’un caos de matèries primeres, maquines i productes acabats. Per un míser sou hores d’intens treball, ambient asfixiant i cap esperança en un futur millor; el seu futur és treballar per subsistir ells i els seus fills. En un edifici construït de qualsevol manera sobresaturat de personal, maquines i materials es confecciona el somni occidental dels productes barats, bonics i sense responsabilitat. Però aquell fatídic dia el somni es va truncar. De res va servir l’advertiment dels enginyers, els moviments de l’edifici o els sorolls; els encarregats de la producció no volien perdre més temps i diners; i de sobte l’edifici se’n du la vida de més de mil persones . Però en realitat aquest miler i milions de persones més dels països anomenats en desenvolupament fa temps que no tenen vida.     La revolució industrial apareguda al segle XVIII redistribuir el treball humà. Normalment la gent associa industria ...

Indiscutiblement hem arribat als 400 ppm de CO 2 i no he sentit trompetes celestials ni baixar estols arcàngels amb espases flamejant, però la barrera de les dues vegades la concentració de CO 2 de l’era preindustrial és significativa no per ser un número rodó sinó perquè en 600.000 anys mai s’havia superat . Tanmateix la importància també està en que ara no només entrem en terra incògnita pel que fa a registres fòssils sinó que també els nostres models estan fora de zona fiable i a partir d’ara pot passar qualsevol cosa no prevista, i com és lògic també les previstes. Però anem per parts i tractem que significa terra incògnita . Com vaig exposar en S’ha aturat l’increment de temperatures ? els models climatològics són un conjunt d’equacions diferencials no lineals, i com a tals estan molt condicionades a les condicions de contorn; això condiciona els càlculs a llarg termini de manera que l’evolució del clima real d’avui fa canviar la previsió. D’altra banda aquestes equacions t...

En aquest mon de retallades compulsives provocades per la crisi, l’auto anomena’t mon de la cultura lluita per no ser la víctima propiciatòria a sacrificar. Quan es retallen pensions, subsidis, assistència, educació i recerca; veus de tots els àmbits clamen per no perdre el be més preuat que te la humanitat: la cultura. Encara que hi ha excepcions, com la d’un Nasi que deia que es treia la pistola cada vegada que sentia aquesta paraula, està prou consensuat que la cultura és un be a conservar, però tothom entén el mateix pel terme ‘Cultura’.   He agafat tres definicions de tres diccionaris de tres llengües diferents:   Cultura (IECC): Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.    Cultura (RAE): Conjunto de conocimientos que permite a alguien desarrollar su juicio crítico ó Conjunto de modos de vida y costumbres,...

La cobdícia pot explicar moltes de les coses incongruents que la humanitat te per costum fer. Amb tota seguretat dins de les cavernes ja hi havia algun Mr Scrooge i tota mena de gent intentant aprofitar la feina dels altres o mirant només per ells. Però seria molt reduccionista pensar que els nostres mals venen per aptituds egoistes, ben mirat molts dels errors i atrocitats comeses durant la història s’han fet gràcies a la bona fe sumada a la ignorància, i el record de llarg de les accions estúpides són les fetes per amor. Però sens dubte la mica d’egoisme que tots tenim, i que individualment no afecta perquè la majoria de persones es comporten quan toca honesta i generosament, actua col·lectivament produint en moltes ocasions veritables desastres que els historiadors de totes les èpoques intenten analitzar i comprendre. Malgrat això hi ha elements més importants al meu entendre que produeixen molt més mal, i que no solem abordar perquè formen part del nostre normal funcionament, tan...