Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

El batre d’ales d’una papallona es nota en tot el món Proverbi xinés Segurament molta gent ha sentit a parlar del Efecte Papallona . Darrera d’aquesta denominació hi trobem la formulació de la teoria del Caos. Desprès del descobriment de que l’Univers te una història ( Big Bang ) i se’ns dubte les dues teories essencials de la física ( Quàntica i Relativitat ); la formulació de la impredictibilitat dels esdeveniments ha canviat la concepció que es te del nostre món. Estem davant una revolució totalment ignorada per la majoria de la població, que li és més senzill pensar en plans divins, conspiracions i altres fantasies quan veu els esdeveniments dels nostres dies; però la realitat és que l’home proposa i l’atzar disposa . Pierre Simon de Laplace es se’ns dubte una dels personatges clau en la cosmovisió científica fins a principis del segle XX. Ferm defensor que les lleis de la física estaven per sobre de la voluntat divina, sostenia que el Determinisme Causal era e...

Un relat curt Era un home gris com tants d’altres que habiten aquest món sense pena ni gloria. Tenia assumida la seva intranscendent existència, un número més en l’immensa estadística en que s’ha convertit la vida moderna. Es llevava cada matí sabedor que cap sorpresa calia esperar, per ell el món no havia perdut la màgia, l’únic que aquesta li havia estat negada. Una tarda gris com qualsevol altre, una rialla passar pel seu costat com un cometa. Intrigat i enjogassat el nostre home gris va seguir l’estela de la seva llarga cua. Jugant a fet i amagar amb les paraules, de mica en mica aquest personatge gris començar a introduir-se en aquell món misteriós que aquella aparició li oferia, encara que moltes vegades produïa vertigen. Rialles i sempre aquell vestit blau que la permetia des d’accedir a l’entrega dels Nobel fins sobrevolar Times Square en ple cap d’any.  En llargues converses ella passava per ser Sherezade , la Reina de la Nit o una replicant de Blade Runner ....

Tyrell Corporation: més humans que els humans Blade Runner és un a pel·lícula del 1982 basada en la novel·la “ Els androides somien xais elèctrics? ” de Philip K. Dick; tracta sobre uns humans artificials (completament construïts per l’home) de tipus biològic que amb els anys agafaven consciencia. Aquest humans artificials, amb millors prestacions que els naturals, s’havien convertit en un perill pels seus creadors i per això se’ls havia prohibit a la Terra i tenien una data de caducitat de quatre anys (que morien). No explicaré la trama però la pel·lícula obre un debat sobre que és o que significa un esser viu , personalitzat per unes criatures construïdes per nosaltres a la nostra semblança, de retruc sobre jugar a ser Deus i quin dret te nosaltres en aquest cas com a creadors o el Deu de les religions sobre les criatures que hem creat . Blade Runner és una fita pels amants del gènere (ciència-ficció). En plena era digital d’efectes especials i realitat virtual semblari...

Qui no ha jugat a la loteria? Per una quantitat petita de diners pots aconseguir una quantitat gran d’aquests, fins i tot et pot solucionar la vida. Òbviament a la majoria de gent no li ha tocat mai la loteria , entenent tocar la loteria aconseguir un premi major, els premis de consolació més o menys tots els que juguen amb assiduïtat alguna vegada els toca algun. La loteria és un joc molt senzill on es pot observar dues coses: la primera com funciona la estadística en realitat, i no el que estem acostumats a veure sobretot en la premsa esportiva; i com la il·lusió de que sabem tot el necessari que s’ha de saber de matemàtiques , sentir els habituals del joc parlar de matemàtiques sol esser un dur exercici d’autocontrol del riure. L’estadística senyors meus és el concepte més mal entès per la majoria de la humanitat però en canvi és la mare dels ous d’aquest món tecnològic on vivim, perquè gràcies a ella hem obtingut l’arsenal de lleis naturals que el fan possible. El mètode ...

Jane Goodall passarà a la historia per descriure’ns la societat de l’espècie més propera a nosaltres tant genètica com socialment que són els Ximpanzés. La sorpresa majúscula no són en si les similituds, d’altre banda esperades i comuns entre els primats, sinó l’estructuració social i el comportament individual i col·lectiu dels individus . Normalment els zoòlegs (sobretot els del inicis del naturalisme) tenien tendència a humanitzar certes estructures, adjudicant noms com reina, obrera... és a dir aplicar les estructures socials i de comportament humà a la resta d’espècies. El temps ha demostrat que estaven equivocats aquestes estructures no tenen res a veure amb les estructures socials humanes, com per exemple l’eixam , però que nosaltres no arribem a comprendre del tot degut a que està fora dels nostres referents; en aquest sentit les matemàtiques estan aportant molt més coneixement que els sociòlegs i antropòlegs, per variar. En canvi els ximpanzés són una altre historia, són en ...

Aquests dies trobem la UE recomanant per enèsima vegada la baixada de sous als treballadors espanyols (també a Portugal, Grècia...). la pregunta és més? En realitat poden baixar més els sous dels treballadors, només el cero podem considerar-lo límit inferior (perquè pagar per treballar només es dona en els hobbies). També ens podríem preguntar quan es trigarà a tenir contractes de servitud (pagar amb menjar y allotjament) o directament la esclavitud . Baixar els sous quan la inflació no deixa de pujar, sembla un total despropòsit, un despropòsit que va en contra de la Societat de Consum en que estem immersos. La societat de consum es basa en el consum constant de bens . Actualment la reparació o la cessió de bens d’us és completament nul·la. Tot es llença, tot dura poc temps; la renovació d’objectes envellits en el seu disseny però no amb el seu us, fa que es llencin objectes completament operatius. Malbaratar és la base de l’economia moderna ; usar llençar, usar llençar és...

Els lladres que ens governen va ser una entrada escrita una tarda de febrer quan semblava que no podia ser el que estava passant. Mirat en perspectiva llavors el que semblava el súmmum del despropòsit avui sabem que era només la punta del iceberg. Realment tot i la exasperant lentitud de la justícia, fiscals que es comporten com advocats defensors i jutges apartats quan tocaven gent massa ‘ important ’; el goteig  constant de nous escàndols i l’ampliació constant d’aquests conformen un espectacle dantesc; i el pitjor d’això és la sensació de que tot just es destapa la porqueria . Entrada anterior Els lladres que ens governen En aquests moments el PP ja supera els cent càrrecs electes imputats només a Valencia, i s’haurien d’afegir el de la resta de comunitats sobretot a Madrid. El PSOE tampoc es queda curt, tot i tenir poques comunitats, però els ERE’s Andalusos es va estenent com una taca d’oli. Podríem parlar de casos i casos però seria una extensió inútil que queda...