Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

L’any 1986 Wham va treure la que va ser, fins arribar “ All I Want For Christmas Is You” de Mariah Carey, el mundialment més famós hit de Nadal modern (el pòdium només va durar 10 anys). Last Christmas com la seva precedent ( White Christmas ) era una cançó nostàlgica, on recorda la parella amb qui compartí el Nadal anterior. Perquè el Nadal te molt de nostàlgia de qui ja no hi és (o qui et va foragità de la seva vida), però mai pensem que potser és l’últim que compartirem amb algú . Aquest any ha estat personalment un any complicat. La medicina moderna obra miracles però no para el temps. Fa temps que vaig entrar en l’edat en que no es te futur, si no present; tanmateix no m’havia adonat que al meu voltant els meus referents vitals han passat a només tenir passat. Recordo dels meus avis, les seves histories repetitives, tics i sortides infantils, i com això ara ha anat passant de mica en mica als pares. Despistes, histories barrejades, deslocalitzacions temporals... pa...

En la societat dels llestos, la rendibilitat del més per menys immediat fa mostrar com un perfecte babau a qui s’esforça per assolir els seus objectius Vivim en la societat dels llestos. Idolatrem qui aconsegueix amb menys esforç el màxim benefici. Tanmateix pensem que fem herois als intel·ligents quan només idolatrem als necis . L’èxit normalment valorat en diners, s’ha de aconseguir com sigui i de la manera que sigui. Si s’ha de mentir o robar, es fa. Als anys 80 va fer furor en la tele una sèrie anomenada “ Fama ”. Aquesta sèrie en la presentació i com a parèntesi de la cançó que li feia de marc, tenia una frase lapidària “Tots voleu la fama, però la fama costa, i aquesta la començareu a guanyar aquí, amb suor”. La sèrie anava d’uns nois que anaven a la conegudíssima Escola d’Art de Nova York, on comencen molts somnis i s’estavellen la majoria, a aprendre una activitat artística que hauria de ser la seva activitat d’adults. La majoria més o menys podran viure de l’apr...

Una de les tortures més esteses en aquestes dates són les nadales al carrer. Cal dir que jo he cantat moltes nadales, n’hi ha de molt boniques, de molt bones, de molt alegres i de totalment prescindibles; però en general no tinc una animadversió vers a elles. Em refereixo òbviament a aquest intent qüestionable d’alegrar les vendes nadalenques gràcies a passar de forma seqüencial CDs amb nadales de qüestionable gust o versions de cançons famoses en general  que van del kitsch al cutre salsitxero ; executades sense cap criteri per uns altaveus (més aviat megàfons) cremats; quelcom que jo he batejat amb el simpàtic nom de “ nyic-nyic-nyic ”. Com el Nadal és una època procliu per comprar la versió definitiva de qualsevol nadala clàssica o l’últim hit nadalenc de l’estrella de roc del moment; molta gent que viu de la música ha caigut en la temptació de gravar el seu disc de nadales. Un dels casos més espectaculars és el de Bin Crosby , el qual va gravar una versió de “ Silent Night...

La societat de la informació s’ha imposat gracies a una pretesa seguretat sobre humana quan te els mateixos problemes que la humana. L’optimització és aconseguir el millor resultat amb els recursos disponibles , però sovint es limita en aconseguir el mateix resultat amb el mínim de recursos . En el primer cas els recursos són fixes i busquem la màxima rendibilitat en el resultat, en el segon el resultat és el que és fixe i se l’optimitza empobrint els recursos fins que acaba sent el millor resultat per aquells pobres recursos. La tota totpoderosa Informàtica és vulnerable com nosaltres l’optimització és un procés lògic d’estalvi. A l’hora de la veritat l’únic que val és l’estalvi a ultrança, perquè desenganyem-nos la vida és una carrera de resistència on guanya no qui millor ho fa sinó qui resta l’últim, per tant lo important és reservar recursos per poder continuar lluitant demà. És molt complicat protegir un portal informàtic destinat a rebre peticions d’usuari per mol...

El compte enrere segurament ja ha vençut i el Canvi Climàtic és inevitable, tanmateix persistir en cometre el mateix error només ens portarà a empitjorar les coses. Els lobbis del petroli i el carbó han guanyat la partida democràtica. Les urnes continúen recolzant  a quí protegeix el carbó i el petroli. Tant se val les manifestacions de final d’abril (2017) o tantes d’altres que es puguin fer, la realitat és qui parla de “que no hi ha per tant” te més credibilitat que tots els estudis i demostracions per part de la natura. Podria recordar articles anteriors sobre la realitat que percebem (llegir “ Ignorar l’evidència ”) però la qüestió és més complexa del que podríem pensar. L'escalfament no te aturador L’any 2007 l’economia mundial va saltar pels aires. Els motius són diversos però el principal és que la riquesa mundial, o més ben dit, el que entenem com riquesa mundial no existeix en realitat. Bilions o trilions d’euros no és més que una xifra dins d’un ordinador...

Tot just ha començat l’hivern quan la primavera ja torna a ser aquí. Això no és bo ni dolent ara perquè les conseqüències les viurem desprès. S’ha acabat l’hivern. Com deia fa un any ( Primavera en ple febrer ) l’hivern meteorològic acaba en febrer independentment del que diguin les marmotes americanes, les dites populars o qualsevol altre indicador ancestral. És un fet que avui els estius acaben al novembre i l’hivern es redueix al nadal i algunes setmanes de gener. Atmòsfera Terrestre L’astènia és aquell estat on el canvi de tendència del clima generen una caiguda d’ànim a la persona que ho pateix. Jo no se si ho pateixo però al tenir una pressió sanguínia més aviat baixa els canvis de pressió atmosfèrica sobtats (no importa si al alça o la baixa) em provoquen somnolència. Així quan el temps canvia ho puc pronosticar amb relativa certitud (com els que tenen un ull de poll i la pluja), sent últimament la ruleta climàtica que ens ha tocat viure un calvari anímic considerab...

Greeting in English : Another time again (Christmas 2016) Llums de colors per tot arreu i el carrer envaït pels sons de cançons i músiques de dubtós gust ens indica que ja hem entrat al mes d’excepcionalitat que precedeix al Nadal. Un mes on no es disparen els pressupostos perquè senzillament no se’n fan i queda instaurada l’alegria per decret. L’alegria ha de ser universal, si més no planetària segons manen les costums i els centres comercials; però per molt que s’acosti el Nadal cap dels condicionants que fan d’aquest món un infern, aconsegueix fer-los foragitar, més per comparació aquests creixen. Al nostre voltant o a l’altre costat del mar, la gent mal viu o mor violentament per causes naturals o humanes. El nostre món mai ha estat perfecte i els humans tenim una habilitat innata per xafar-lo encara més. La solidaritat és una virtut humana que no ens permet gaudir mentre davant nostre la gent pateix. Com es pot gaudir de les festes davant el patiment col·lectiu? Ll...