Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Aquesta variant del constipat és fàcil de transmetre com qualsevol constipat i gairebé tant perillós com el grip Un simple virus ens està mostrant la porta de la distòpia, quan en realitat l’únic que mostra és la fragilitat de l’existència i poder humà Un genera cinematogràfic molt estès és el de grans catàstrofes. Solen ser pel·lícules de terror plausible amb solució impossible però que es troba en l’últim moment i de forma miraculosa. Bona part del seu èxit sol ser precisament aquest final que reafirma la capacitat humana per resoldre problemes sempre que recorrem als millors valors humans: solidaritat, unitat d’acció i col·laboració. Al final aquestes pel·lícules són una apologia de l’esperit humà i l’espectador surt del cinema amb l’orgull de pertànyer a aquesta espècie, aquesta és la clau de l’èxit. Una d’aquestes catàstrofes són les pandèmies. Els escenaris possibles són diversos però la trama sol ser molt similar: un virus ultra letal que per causa humana (terror...

Sí, al mirar la llista de publicació he vist que la que precedeix aquesta és precisament la del Nadal de l'any passat. No és cap sorpresa perquè durant aquest any no he escrit res. La veritat és que sí tenia moltes coses a dir però poques ganes de dir-les. Trash Mountain   (Sunday Observer - Sri Lanka) Ha estat un any complicat, amb forces canvis i no tots massa positius. Això no em comportaria massa problema normalment: replanteges objectius, terminis, accions, nous camins... però el context general no ajuda. L'estupidesa humana m'ha superat. No soc algú positiu o optimista, soc possibilista i sempre em preparo pel pitjor resultat possible. Per molt que diguin sempre és més senzill de gestionar una sorpresa positiva que una de negativa. M'equivoco com tothom, en realitat més, sent aquesta potser l'única qualitat que em defineix. Però si algú tant curt com jo, veu que només fem com els hamsters, donar vols en una roda eterna sense sortir d'on som,...

L’any 1986 Wham va treure la que va ser, fins arribar “ All I Want For Christmas Is You” de Mariah Carey, el mundialment més famós hit de Nadal modern (el pòdium només va durar 10 anys). Last Christmas com la seva precedent ( White Christmas ) era una cançó nostàlgica, on recorda la parella amb qui compartí el Nadal anterior. Perquè el Nadal te molt de nostàlgia de qui ja no hi és (o qui et va foragità de la seva vida), però mai pensem que potser és l’últim que compartirem amb algú . Aquest any ha estat personalment un any complicat. La medicina moderna obra miracles però no para el temps. Fa temps que vaig entrar en l’edat en que no es te futur, si no present; tanmateix no m’havia adonat que al meu voltant els meus referents vitals han passat a només tenir passat. Recordo dels meus avis, les seves histories repetitives, tics i sortides infantils, i com això ara ha anat passant de mica en mica als pares. Despistes, histories barrejades, deslocalitzacions temporals... pa...

En la societat dels llestos, la rendibilitat del més per menys immediat fa mostrar com un perfecte babau a qui s’esforça per assolir els seus objectius Vivim en la societat dels llestos. Idolatrem qui aconsegueix amb menys esforç el màxim benefici. Tanmateix pensem que fem herois als intel·ligents quan només idolatrem als necis . L’èxit normalment valorat en diners, s’ha de aconseguir com sigui i de la manera que sigui. Si s’ha de mentir o robar, es fa. Als anys 80 va fer furor en la tele una sèrie anomenada “ Fama ”. Aquesta sèrie en la presentació i com a parèntesi de la cançó que li feia de marc, tenia una frase lapidària “Tots voleu la fama, però la fama costa, i aquesta la començareu a guanyar aquí, amb suor”. La sèrie anava d’uns nois que anaven a la conegudíssima Escola d’Art de Nova York, on comencen molts somnis i s’estavellen la majoria, a aprendre una activitat artística que hauria de ser la seva activitat d’adults. La majoria més o menys podran viure de l’apr...

Una de les tortures més esteses en aquestes dates són les nadales al carrer. Cal dir que jo he cantat moltes nadales, n’hi ha de molt boniques, de molt bones, de molt alegres i de totalment prescindibles; però en general no tinc una animadversió vers a elles. Em refereixo òbviament a aquest intent qüestionable d’alegrar les vendes nadalenques gràcies a passar de forma seqüencial CDs amb nadales de qüestionable gust o versions de cançons famoses en general  que van del kitsch al cutre salsitxero ; executades sense cap criteri per uns altaveus (més aviat megàfons) cremats; quelcom que jo he batejat amb el simpàtic nom de “ nyic-nyic-nyic ”. Com el Nadal és una època procliu per comprar la versió definitiva de qualsevol nadala clàssica o l’últim hit nadalenc de l’estrella de roc del moment; molta gent que viu de la música ha caigut en la temptació de gravar el seu disc de nadales. Un dels casos més espectaculars és el de Bin Crosby , el qual va gravar una versió de “ Silent Night...

La societat de la informació s’ha imposat gracies a una pretesa seguretat sobre humana quan te els mateixos problemes que la humana. L’optimització és aconseguir el millor resultat amb els recursos disponibles , però sovint es limita en aconseguir el mateix resultat amb el mínim de recursos . En el primer cas els recursos són fixes i busquem la màxima rendibilitat en el resultat, en el segon el resultat és el que és fixe i se l’optimitza empobrint els recursos fins que acaba sent el millor resultat per aquells pobres recursos. La tota totpoderosa Informàtica és vulnerable com nosaltres l’optimització és un procés lògic d’estalvi. A l’hora de la veritat l’únic que val és l’estalvi a ultrança, perquè desenganyem-nos la vida és una carrera de resistència on guanya no qui millor ho fa sinó qui resta l’últim, per tant lo important és reservar recursos per poder continuar lluitant demà. És molt complicat protegir un portal informàtic destinat a rebre peticions d’usuari per mol...

El compte enrere segurament ja ha vençut i el Canvi Climàtic és inevitable, tanmateix persistir en cometre el mateix error només ens portarà a empitjorar les coses. Els lobbis del petroli i el carbó han guanyat la partida democràtica. Les urnes continúen recolzant  a quí protegeix el carbó i el petroli. Tant se val les manifestacions de final d’abril (2017) o tantes d’altres que es puguin fer, la realitat és qui parla de “que no hi ha per tant” te més credibilitat que tots els estudis i demostracions per part de la natura. Podria recordar articles anteriors sobre la realitat que percebem (llegir “ Ignorar l’evidència ”) però la qüestió és més complexa del que podríem pensar. L'escalfament no te aturador L’any 2007 l’economia mundial va saltar pels aires. Els motius són diversos però el principal és que la riquesa mundial, o més ben dit, el que entenem com riquesa mundial no existeix en realitat. Bilions o trilions d’euros no és més que una xifra dins d’un ordinador...