Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Com cada any a la localitat Suïssa de Davos es celebra el Fòrum Mundial d’Economia on es debaten les qüestions i entrellats econòmics que preocupen al mon actual. Com succeeix en la Cimera de Clima (de la seva total inutilitat ja n’he parlat anteriorment: Doha Game over ), els resultats són acords que a l’hora de la veritat no els compleix ningú, excepte si són un benefici per un grup de privilegiats que llavors no escatimen en esforços pel seu compliment. De fet la majoria de resolucions ja estan pactades per l’avançada i al final allò només és un aparador per futurs gurus de l’economia, un bany d’assentiments pels gurus actuals i unes vacances ben pagades per un grup d’assessors, polítics i altres personatges que viuen a costa de fer veure que fan alguna cosa. No és d’estranyar que es faci a prop de les millors pistes d’esquí alpí.   Com el seu nom indica és una cimera econòmica i allí és de suposar que un grapat d’experts debatran sobre l’economia mundial. La primer...

Aquesta pregunta ha saltat a la llum pública des de la publicació d’unes estimacions d’evolució a finals de l’any 2012 on la temperatura ja no creixeria tant com no fa pas massa semblava, i fins i tot semblaria que baixava (mirar il·lustracions inferiors ). Òbviament s’ha obert un debat sobre la qüestió on els escèptics han aprofitat per poder revaloritzar  les seves posicions. No fa pas massa tornava a sortir el Climategate, l'ecandol dels e-mails sobre les dades manipulades sobre l’avanç del canvi climàtic on  Bob Ward exigia un aclariment . Tampoc cal recordar el fracàs de Doha com la nul·la predisposició per part de companyies i governs en referència a la reducció d’emissions de gasos hivernacle. Tot plegar semblaria que l’escalfament actual del planeta es devia a una desviació circumstancial o les fluctuacions normals del clima. Així d’entrada i donant per bona la nova estimació, que no pugin més les temperatures no és un signe de normalitat. Només c...