Malgrat tot, torna a ser Nadal (2020)
Aquest 2020 ha estat un any atípic. Serà l’any de la pandèmia quelcom no tant inusual en la història humana; de fet això es produeix un cop cada 100 anys més o menys. El que ha estat inusual és el tractament: en comptes de deixar fer la selecció natural, que els sistemes immunològics s’adaptin (com acaben fent) i que les mutacions del mateix virus li vagin baixant la letalitat (és el que succeeix, al virus per sobreviure no li interessa matar l’hoste); per primera vegada s’ha decidit combatre al virus . No tot ha anat bé. Molta gent ha perdut la vida, d’altres el modus de vida. Es diu que les crisis treuen el millor de cada un . Malauradament aquesta ha demostrat que això no és cert . Als esforços i dedicació que han dedicat una part petita de la població, la resta hem respost amb protestes i queixes; els cinc minuts d’aplaudiment diari no compensen la poca responsabilitat col·lectiva demostrada. A cada reivindicació, queixa o denuncia s’hi llegia implícit el “per total un 1% de morts