Economia: Ciència o Religió

Com cada any a la localitat Suïssa de Davos es celebra el Fòrum Mundial d’Economia on es debaten les qüestions i entrellats econòmics que preocupen al mon actual. Com succeeix en la Cimera de Clima (de la seva total inutilitat ja n’he parlat anteriorment: Doha Game over), els resultats són acords que a l’hora de la veritat no els compleix ningú, excepte si són un benefici per un grup de privilegiats que llavors no escatimen en esforços pel seu compliment. De fet la majoria de resolucions ja estan pactades per l’avançada i al final allò només és un aparador per futurs gurus de l’economia, un bany d’assentiments pels gurus actuals i unes vacances ben pagades per un grup d’assessors, polítics i altres personatges que viuen a costa de fer veure que fan alguna cosa. No és d’estranyar que es faci a prop de les millors pistes d’esquí alpí.

 

Com el seu nom indica és una cimera econòmica i allí és de suposar que un grapat d’experts debatran sobre l’economia mundial. La primera cosa a subratllar és el mateix terme expert. Aquest terme ve d’experiència i la pregunta és de tots aquets experts amb vestits de 3.000€ dietes de 100€ i Masters a les més cares universitats quina experiència tenen de la pobresa, que precisament és el principal regim econòmic que hi ha al mon. Això és com el terme professional que ve de tenir professió, és a dir dedicar-se a una cosa, que es confon amb tenir ofici (del qual ve el terme oficial), que normalment sol anar junt però no te perquè: en l’astronomia o la gastronomia hi ha molta gent que te molt ofici però no són professionals perquè no en viuen, són amateurs; en canvi en totes les professions hi ha gent que fan el que saben però no saben el que fan. Així que un grapat de gent van a discutir temes de l’economia mundial i al final només acaben parlant dels mercats i el mercat de l’especulació, que és en essència el que coneixen.
Donant per bo que allí potser no estant tots els que són, però son tots els que estan* em pregunto si realment saben el que fan. (avui estic molt inquiet)
D’entrada suposem que l’economia és una ciència. Segons com definim ciència, de forma amplia la definiríem com el conjunt de coneixements, és a dir del saber; i en aquest sentit qualsevol disciplina universitària, professional, creença religiosa o ritual és una ciència. Però en comptes d’això usarem la definició que es fa des de les disciplines considerades Ciències: disciplina que aplica el mètode científic.
Que és el mètode científic? Aquesta cosa la van definir primer Descartes i posteriorment Newton per criticar-lo, encara que te més a veure amb l’empirisme de Bacon i Faraday. En resum podríem dir que primer s’observa un fenomen, aquest a partir d’experiments o observació s’estableix certa llei estadística que el regeix; quan es te aquesta llei s’intenta relacionar amb altres per mirar d’establir una norma, model o principi que expliqui aquestes lleis estadístiques; una vegada has modelitzat que hi ha darrera d’aquest conjunt de lleis s’ha de dissenyar un experiment que confirmi de forma unívoca aquest nou principi; i llavors s’ha de dur a terme amb resultats estadísticament concloents per validar la llei. També s’ha de tenir molt clar que l’experiment tot i que pot ser qualsevol cosa, ha de complir que sigui repetible per qualsevol i ven definides les condicions de contorn i variables a observar així com controlades i controlables. I per acabar encara que el mètode no ho indiqui, el nou principi serà vigent fins que surti un nou fenomen o llei estadística que el contradigui.
Llavors a partir d’aquí podem discutir si l’economia és una ciència. I la resposta és clara: No. L’economia treu les seves lleis a partir de dades estadístiques això és cert però per ser un experiment és necessari que les variables siguin controlades i controlables i això desgraciadament l’economia no ho pot fer, com tampoc te ni controlades ni conegudes les condicions de contorn dels seus experiments. Sense això cap dada estadística és valida. Òbviament en els seus estudis posen dades de contorn i defineixen variables, però són les representatives de l’experiment? Senzillament no ho saben. Treballar amb la realitat és un problema i aquest és el seu principal handicap. Els biòlegs treballen amb dades extretes de la natura, però una vegada comprovada i aïllada certa llei acta seguit intenten treure mostres i portar-les a un laboratori (fins hi tot els que treballen amb grans animals on els seus laboratoris són els Zoos) a comprovar-ho amb un ambient controlat. La necessitat de l’ambient controlat és per poder certificar les variables reals que actuen en la llei i treure les circumstancials. Però els economistes on tenen laboratoris d’economia, juguen al Monopoly? D’aquesta manera les variables que escullen ho fan per inspecció i poca cosa més.
El que l’allunya més de la ciència i l’acosta a un conjunt de creences és precisament com s’escullen les variables. Per regla general l’economista és basa en una teoria econòmica per fer els seus estudis. Aquesta és a priori i te més a veure amb les seves creences de com és el mon que no pas per estudis empírics. Adam Smith a part de ser el pare de l’economia moderna també era naturalista (del segle XVIII que no te res a veure amb l’actual) i Calvinista; i tota la seva teoria econòmica estava basada en les seves altres dues facetes, i que la podem reduir a l’economia és regula sola perquè el mon natural és regula sol gracies a que Deu que és perfecta l’ha fet així (i això és el que regeix el capitalisme: que Deu ens agafi confessats mai millor dit). Òbviament poc d’experimentació te això, d’altre banda fins no fa massa hi havia una alternativa, la comunista que és basava en la lluita de classe, l’unitarisme primitiu (que era un dogma, no era pas antropòleg Marx i no hi havia cap prova que ho indiqués) i que el capitalisme cauria com ho va fer per exemple Roma. Tot això són realment dogmes, ideologia; però que condicionen l’elecció de les variables. Actualment en Neoliberalisme es la filosofia econòmica en us, però com totes les anteriors han fet anàlisis i extret conclusions de fets econòmics del passat, i per descomptat cada una ha donat la seva visió senzillament perquè han usat les dades que s’avenien amb la seva creença.
D’altre banda els experiments que poden usar són de microeconomia. Encara que bàsicament usen la gran economia que és on ells fan els seus pronòstics. L’estadística és la ciència dels grans números, i per tant has de repetir múltiples vegades una prova per començar a donar  un resultat; de Cracs del ’29 hi ha hagut un, i podríem relacionar-lo amb altres però realment cada Crac ha estat diferent; així doncs podem analitzar les dades i extreure conclusions però no una llei o model científic.
Òbviament que els economistes han de treure conclusions, fer models, fins i tot pronosticar; però se li ha de donar la rellevància real del que fan. No estem parlant de veritats científiques (tenint en compte la cura que s’ha de tenir en el terme) sinó d’especulacions que malauradament són l’aproximació millor a aquesta disciplina.
El mon actual està regit pels economistes, i moltes veus promulguen que siguin precisament aquests experts els qui regeixin el mon. Però com he mostrat els economistes bàsicament apliquen sobre el mon les seves creences, com qualsevol sacerdot d’una religió. El pitjor no està en que una secta de sacerdots puguin manar, total un ximpanzé investit de ministre no desentonaria pas en la majoria de governs, sinó aquesta enèsim intent de coartar la llibertat de la gent. Actualment vivim la dictadura del mercat i la millor solució que proposen és posar la mateixa gent que regeix aquests mercats; i d’aquí poc diran que no cal escollir-los. La URSS era una dictadura inqüestionable perquè tot es feia sota el rigor científic i George Orwell va descriure aquesta dictadura en 1984, on més que una dictadura era una Teocràcia. La URSS va morir però amb l’excusa de la crisi i amb una cara de tres pams ens estan empenyen cap una Teocràcia: la de la religió de l’economia lliberal.

*això és una frase molt bonica (que no és meva per suposat) que intenta mostrar que en la reunió faltarien alguns elements però que dels que hi ha no en sobra cap.