Per art de màgia
En “ qui s’ha endut el meu formatge ” l’autor mostrava la perplexitat que mostrem davant la pèrdua de quelcom que creiem que era un dret quan no ho era. El formatge en qüestió era un regal d’un ocupant de la casa que oferia als demes, però un matí no el va oferir provocant indignació a la resta d’habitants de l’habitatge que ja havien assumit com un dret el que era només un obsequi. Moltes vegades quan parlo de clima o sostenibilitat, parlo de recursos que creiem eterns però que no ho són. De la mateixa manera creiem que els drets són inalienables, però en realitat no existeixen els drets inalienables , el que avui és un dret demà pot deixar de ser-ho, i això hem de tenir-ho present sobretot quan els haguem de defensar. Menjar, tenir un sostre on viure, respirar... són necessitats però no drets, perquè en qualsevol moment ens podem veure privats; i alguns d’aquest de forma fatal. De la mateixa manera que es van aconseguir al seu dia, sempre es poden perdre si no es defensen...