Malgrat tot, torna a ser Nadal (2020)

Aquest 2020 ha estat un any atípic. Serà l’any de la pandèmia quelcom no tant inusual en la història humana; de fet això es produeix un cop cada 100 anys més o menys. El que ha estat inusual és el tractament: en comptes de deixar fer la selecció natural, que els sistemes immunològics s’adaptin (com acaben fent) i que les mutacions del mateix virus li vagin baixant la letalitat (és el que succeeix, al virus per sobreviure no li interessa matar l’hoste); per primera vegada s’ha decidit combatre al virus. 

No tot ha anat bé. Molta gent ha perdut la vida, d’altres el modus de vida. Es diu que les crisis treuen el millor de cada un. Malauradament aquesta ha demostrat que això no és cert. Als esforços i dedicació que han dedicat una part petita de la població, la resta hem respost amb protestes i queixes; els cinc minuts d’aplaudiment diari no compensen la poca responsabilitat col·lectiva demostrada. A cada reivindicació, queixa o denuncia s’hi llegia implícit el “per total un 1% de morts”. Tampoc hi ha ajudat gaire les bastonades de cec de la infal·lible ciència, amb els doctorats mascle/femella alfa criticant perquè no els feien cas a ells, ajudats per periodistes i altres “tertulians” amb l’únic criteri de si va a favor o en contra dels nostres interessos. I les autoritats han demostrat la seva incompetència, no tant per les cagades, inevitables en una situació com aquesta; si no per l’intent de treure redit, no parlant clar i amagant les errades. 

Sí, hem hagut de posar distància entre nosaltres. Però tant ens costa entendre, que l’única arma que té el virus, és aprofitar el nostre comportament. Tant ens pot el costum o l’egoisme que no podem entendre que des de març d’aquest any i fins potser l’any 2022 o mai, podrem fer la vida que fèiem fins aquella fatídica data. 

Malgrat tot desitjo que aquest dies els passeu el millor possible, us cuideu, i tingueu en compte que volent portar alegria podríeu portar la mort als altres 

Bon Nadal i que l’any 2021 sigui millor que el que deixem.

I per donar una mica d’alegria us acompanyo aquest link a una nadala:

Afortunadament tot acabarà perquè res és per sempre. El virus i les seves conseqüències ens acompanyaran els propers anys; i per qui ho hem viscut, ens marcarà tota la vida.