Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

La cobdícia pot explicar moltes de les coses incongruents que la humanitat te per costum fer. Amb tota seguretat dins de les cavernes ja hi havia algun Mr Scrooge i tota mena de gent intentant aprofitar la feina dels altres o mirant només per ells. Però seria molt reduccionista pensar que els nostres mals venen per aptituds egoistes, ben mirat molts dels errors i atrocitats comeses durant la història s’han fet gràcies a la bona fe sumada a la ignorància, i el record de llarg de les accions estúpides són les fetes per amor. Però sens dubte la mica d’egoisme que tots tenim, i que individualment no afecta perquè la majoria de persones es comporten quan toca honesta i generosament, actua col·lectivament produint en moltes ocasions veritables desastres que els historiadors de totes les èpoques intenten analitzar i comprendre. Malgrat això hi ha elements més importants al meu entendre que produeixen molt més mal, i que no solem abordar perquè formen part del nostre normal funcionament, tan...

No és la primera vegada que em refereixo amb les accions dels nostres estimats cretins i lladres que ens governen. Amb això no insistiré, més aviat vull comentar algun aspecte sobre l’actual problemàtica que ja vaig tocar en “ No els perdonis que saben el que fan ”. D’entrada que memòria política és més volàtil que la naftalina en tenim constància diària, i que arriba a uns límits increïbles no cal ni fer esment: el que fins fa una hora era la millor solució al problema per l’oposició no triga un polític ni cinc minuts en defenestrar-la si el govern ho proposa com a llei. Podríem pensar que és una exclusiva dels polítics però en aquest aspecte es comporten com qualsevol altre esser humà. Recordo que un excompany de feina em comentava sobre el cas d’una plataforma logística d’una gran cadena de supermercats situada a Madrid, aquesta portava un any d’endarreriment en els lliuraments a les botigues de la cadena; com a solució van decidir externalitzar-la la varen vendre la pla...

Títol d’una pel·lícula que tractava de la unió de tres tempestes a la vegada i d’uns mariners els quals la necessitat de pesca els fa estar a la mar més del convenient, cosa que paguen amb la vida. Però aquesta no és la raó del meu escrit d’avui. Del que vull parlar és de la tempesta que se li acosta a la humanitat i que com estruços figurats fem veure que no veiem (tema tractat en Ignorar l’Evidència ) . Actualment estem sotmesos als rigors d’una crisi que deixa milions de persones a l’atur a tot el mon. Els nostres responsables polítics continuen enrocats en les seves solucions, els neoliberals postulen treure regulacions i proteccions, els conservadors l’estalvi a ultrança, i els progressistes gastar més diners que no tenim. S’han provat les tres coses per separat i a la vegada i el resultat ha estat el mateix: hem anat a pitjor. No se’n adonen que el paradigma que ells coneixien ja no hi és (o era mentida) però continuen enrocats perquè és l’únic que coneixen (així funcionen ...