Star Dust
Tots som pols d’estels amb vocació de brillar, només cal creure’ns-ho Quan naixem sempre hi ha una estrella brillant en el nostre zenit. Unes són petites i rabassudes però al mateix temps resistents i experimentades; d’altres grans, exuberants i ràpides, amb pressa per arribar al seu final que omple l’univers de llum colors i pols. Aquesta pols començarà un llarg pelegrinatge pel fred espai fins potser ser capturada per una estrella un cometa o un planeta. Allí començarà una dansa de combinacions i recombinacions fruït del temps, l’atzar i la quàntica; on desprès de dies, anys, segles i eons la podrem veure cada matí lleganyosa reflectida en el mirall. Amb termes globals podem parlar de dos bons concerts els fets aquesta setmana. Potser no hem estat tant brillants com perquè el públic hagués d’assistir amb ulleres de Sol però els nostres quarks i leptons han pogut recordar una mica el temps de quan eren al ventre de l’estrella. Sap greu quan quelcom que sortia be als assajos...