Per fer models numèrics cal saber matemàtiques.

En el programa Singulars de la televisió catalana (TV3) emès pel canal 33 el dimecres 5 de juny d’enguany; es va entrevistar a Vicenç Navarro economista i guru de l’alternativa a aquesta disbauxa de despropòsits que és l’actual política econòmica mundial i Espanyola-Catalana en particular. En aquesta entrevista l’entrevistat exposar la seva tesi una altre economia és possible, recolzada amb una presentació, tal com solen fer els invitats a aquest programa.

 

No dubto en cap moment que les dades exposades són correctes. Tampoc que una altre economia és possible i m’atreviria dir que necessària. I sense descartar que les propostes i raonaments siguin correctes, al cap i la fi ell és un prestigiós i veterà economista i jo no soc cap de les tres coses (prestigiós, veterà i economista), em permeto posar en guaret tota la teoria. Vaig seguir amb força interès aquesta, però quan va arribar al tema de les pensions i la seva sostenibilitat, va dir tal barbaritat que vaig fer un “apaga i marxem”.
La barbaritat no era sobre el que exposava de la sostenibilitat, que vaig trobar prou assenyat, sinó que per acabar-ho de recolzar va parlar sobre el número d’individus jubilats i sobre que l’augment de l’esperança de vida no tenia perquè augmentar-los. I llavors deixa anar la “perla” explicant a l’audiència com es calcula l’esperança de vida. Es suposa que els economistes sempre fan números però desprès d'aquesta aquesta barbaritat estadistica hem de posar en dubte els fonaments matemàtics de l'anomenada Ciencia Económica. Ho va fer amb un exemple: en una població de dues persones una mor al 80 i l’altre acabada de néixer l’esperança és de 40, però si la segona mort als 40 l’esperança creix fins 60 anys. Primer qualsevol valor estadístic requereix de quantitat de valors, puc entendre que intentés simplificar pel públic en general, però dona una idea equivocada del valor que amb un coneixement mínim d’estadística hagués buscat un exemple que realment ilustrés el que volia dir. Segon la formula exacta usada pels demògrafs és prou complicada com explicar-la aquí però en si estem parlant del que seria el valor esperat de mort, que s’obté a partir de sumar el número d’individus morts d’una edat per la probabilitat de morir en aquella edat i tot plegat dividit pel número d’edats avaluades, això no és una mitjana aritmètica com exposava el professor on sumes les edats dels morts i les divideixes pel número de morts; la diferencia és important perquè usant una mitjana aritmètica l’esperança de vida voltaria els 35 anys, perquè és l’edat amb més població i per tant més morts, però la probabilitat de morir amb 35 és molt més baixa que morir a 80, a tall d’informació en una població de dues persones coincideix amb la mitjana aritmètica perquè morint tots els individus la probabilitat és de 1. Tercer augmentant l’esperança de vida de la gent no te perquè augmentar la longevitat de la població, que de fet era el que volia demostrar, però si t’augmenta el número d’individus jubilats, potser no els haurem de mantenir més temps, però n’haurem de mantenir més.
I aquest independentment del color és l’error de base en l’argumentació, per exemple, del futur de les pensions. El càlcul original era sobre l’esperança de vida de 70 anys, i volia dir que suposaven que tota la població seria mantinguda  durant 5 anys, òbviament els que no arriben a l’edat de jubilació fan pels que superen l’edat estadística de mort. Si l’edat de mort estadística arriba als 80 això significa que s’han de mantenir ara tota la població 15 anys. Però aquí jo he fet una simplificació molt vestia perquè aquesta tota és la població nascuda l’any 1948 que és l’any de naixement dels que es jubilen aquest any, aquest tots canviarà quan arribin els del babiboom dels 60. Tot això cal calcular-ho be però si ja no sabem fer estadístiques .
En aquest sentit Sala Martin sostenia que era possible un creixement continu en un món finit, tal com explica en aquest vídeo-bloc: ¿Puede crecer indefinidamente la economía mundial? Exposa que el creixement no depèn dels recursos sinó de les idees ¿? Òbviament  en un món platònic sí, però en el món humà la gent ha de menjar cada dia. Sí amb imaginació podem anar inventant nous productes inclosos virtuals o serveis que no requereixen suport físic, però la realitat és que el creixement en tot el món va unit a més extracció de productes, més conreus, més espai urbanitzat i més energia; i això senyors economistes és físic no virtual.
Com vaig exposar en Economia Ciència o Religió, les teories econòmiques es basen no en una extracció dels fets sinó en la visió ideològica d’aquests. I de la mateixa manera quan parlava del creixement sense fi em referia a que el comportament de les especies és la expansió sense límits. L’economia només ha teoritzat com justificar la bondat d’obrar d’aquesta manera, però igual que les bactèries dins una ampolla de refresc* que acabaran ocupant tot l’espai possible, consumint tot l’aliment i morint sense solució, aquest sembla que serà el nostre destí.
Dia rere dia els grans economistes donen els seus pronòstics, que si pel 2015 puja l’atur, que si pel 2020 no es sostenen les pensions... I llavors resulta que uns estudiants descobreixen que la previsió fetes per dos insignes doctors de Harvard era feta amb el full de càlcul Excel de Microsoft i a sobre les operacions estaven equivocades. Només de pensar que dos professionals reconeguts poden modelitzar amb el Ms Excel ja m’afluixa l’esfínter pruno. He de creure que una modelització econòmica tracta més de tres variables i òbviament tenen relacions diferencials creuades entre elles, a part d’un tractament aleatori d’algunes variables com per exemple desplaçaments poblacionals o desastres; és a dir hauria de tenir un tractament diferencial estadístic similar al exposat a Realment s’han aturat les temperatures; i això no es calcula amb Excel. La mera suposició que creguin que poden fer previsions amb un full de càlcul demostra una vegada més el seu total desconeixement de matemàtiques, que com la majoria de població creuen que és sumar resta i dividir o tot es resolt aplicant una formula aritmètica. Les matemàtiques són més que això, posar valors a les variables i que l’expressió doni un resultat dista molt de que aquest valor tingui alguna relació amb el que volíem esbrinar.
Aquests mateixos economistes tenen la gosadia de posar en entredit les previsions climàtiques, fetes amb un rigor matemàtic màxim i posades constantment a prova, perquè hi ha petites desviacions; quan ells no han encertat en tota la punyetera història res.
Algú hauria de començar a desemmascarar aquesta farsa anomenada economia. Entenc la dificultat de fer una previsió econòmica com també que poden patir desviacions i errors; però en aquest cas haurien de ser més humils en les seves previsions i potser ser més conservadors en les polítiques a aplicar.
Conservadors ho dic en conservar els estàndards, no en aplicar la mal anomenada política conservadora. La Unió Soviètica era un país conservador tot i ser comunista, la seva dreta era precisament el PCUS. Actualment els revolucionaris són els involucistes que estan fent un atac al estat del ben estar per tornar a l’època feudal.
No hi ha cap previsió no ideològica, perquè cada una d’elles recolzen un pla claríssim. Un exemple les pensions. La majoria dels experts que elaboren aquests informes estan vinculats a companyies d’assegurances, que misteriosament venen plans de jubilació. La pregunta és si un estat que te tots els mitjans legals i monetaris no pot mantenir les pensions ho farà una companyia per gran que sigui que està sota el control de l’estat? La resposta és No però els estats avui legislen a favor d’aquestes companyies i s’han carregat els sistemes de previsió social. La previsió de la mort de les pensions públiques és una estratègia comercial començada als anys 80 i que en aquests moments estem vivim el tram final.
Com qualsevol pseudociència l’economia actual es recolza en uns números irreals. No perquè les dades siguin mentida o perquè el plantejament sigui incorrecte; és una pseudociència perquè només te la forma de ciència però no el contingut. Les seves conclusions són directament apriorismes tant en un sentit com amb un altre. Però el més inaudit és que recolzen la seva infalibilitat amb les matemàtiques de les quals només tenen nocions. Indiscutiblement els economistes saben més que ningú d’economia però els historiadors també saben molt d’història i ningú els va a demanar que pronostiquin el futur. Potser seria hora que els polítics comencin a fer política i prendre decisions, perquè per cagar-la ja ho estan fent ara seguint les indicacions dels seus gurus.

*Exemple ampolla Coca-Cola: una colònia de bactèries vien en el seu interior, i augmenten 50% a cada generació, quan la colònia ocupa el 30% de l’ampolla  un bacteri fa números i alerta que si no deixen de créixer ocuparan tota l’ampolla, la resta riuen perquè per arribar a on són han necessitat milions de generacions i encara els resta el doble de l’espai que ocupen ara per ocupar, però només els queden tres generacions pel col·lapse (0,3 - 0,45 – 0,67 – 1)