Adiós muchacho compañero de mi vida
Normalment no sol fer temes personals, però avui la pena m'ha posat ànima de tango Al llarg de la meva vida he tingut molts cotxes però aquest se’ns dubte és el que més temps he tingut. Han estat dotze anys amb ell i avui al lliurar la clau una petita llàgrima ha regalimat en el meu interior. El meu compay de fatigues dels últims 12 anys El cotxe com a tal estava fet una ferralla, i una avaria greu en un fre m’ha fet prendre la decisió més sensata. Independentment de ser o no el millor moment, que potser no tinc la il·lusió necessària per comprar nou cotxe (un C3, una sabonera) o que per raons diverses que no penso exposar, no estic passant un dels moments més il·lusionants de la meva vida; avui al marxar i veure’l allí fora aparcat m’ha agafat una tristor molt gran. No diré que aquest cotxe tot fossin flors i violes, que també m’ha deixat tirat alguna vegada. Però dotze anys acompanyen records de coses viscudes amb ell: llocs on he anat persones que hi he portat...