Adiós muchacho compañero de mi vida

Normalment no sol fer temes personals, però avui la pena m'ha posat ànima de tango

Al llarg de la meva vida he tingut molts cotxes però aquest se’ns dubte és el que més temps he tingut. Han estat dotze anys amb ell i avui al lliurar la clau una petita llàgrima ha regalimat en el meu interior.

El meu compay de fatigues dels últims 12 anys

El cotxe com a tal estava fet una ferralla, i una avaria greu en un fre m’ha fet prendre la decisió més sensata. Independentment de ser o no el millor moment, que potser no tinc la il·lusió necessària per comprar nou cotxe (un C3, una sabonera) o que per raons diverses que no penso exposar, no estic passant un dels moments més il·lusionants de la meva vida; avui al marxar i veure’l allí fora aparcat m’ha agafat una tristor molt gran.
No diré que aquest cotxe tot fossin flors i violes, que també m’ha deixat tirat alguna vegada. Però dotze anys acompanyen records de coses viscudes amb ell: llocs on he anat persones que hi he portat; i vivències com quan gairebé em mato o quan el vaig escurçar un pam de l’óstia que li vaig fotre (des de llavors que tenia una vibració estranya però que ja m’havia acostumat).  Se que d’aquí una setmana quan tingui el cotxe nou (s’ha de matricular, i encara necessiten tres o quatre dies si no hi ha pont al mig que és el cas) ni el recordaré, tampoc és cap de les mascotes que he tingut (gats, gossos, tortuga, periquitos...) que han estat moltes però les recordo com si fos ahir; però formava part del paisatge de la meva persona, i una mica de mi noto que s’ha quedat amb les claus que aquest matí he lliurat.
El cotxe se que anirà a la ferralla. Ja ha complet el seu comés en aquest món i els materials que el composen seran reutilitzats per altres finalitats.  Nosaltres com a esers vius també marxarem algun dia i serem reabsorbits per la natura, és llei de vida que uns donin el relleu als altres. Però aquest fet, la fi del meu cotxe em fa reflexionar sobre les etapes de la vida. Avui literalment tanco una etapa de la meva vida, quan vaig comprar el cotxe tenia una altre feina, cabell, i un cercle d’amistats; el tema de tenir novia tot i les vicissituds que he viscut en aquest període està igual.
Tot passa i tot queda com deia el poeta. Els cotxes com les persones arriben i se’n van. I les etapes de la vida comencen i acaben. Avui tanco una etapa amb la pena de temps i records que no tornaran; però demà en comença una altre que com sempre tinc l’esperança que el millor està per arribar.