Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Una de les coses que més be fem els catalans és donar títols despectius a les poblacions veïnes. De fet el grau de proximitat endureix el nivell d’insult mutu sent cruel i despietat quan es tracta de barriades de la mateixa població i entre carrers. Tothom sap que a Sant Pol ningú pot demanar l’hora o la grandària del cap de la gent d’una ciutat propera. Manresa en te diverses; tothom sap la dita: “ es troben un senyor de Sabadell, un home de Terrassa i un pagès de Manresa ” i cobrint els 360 graus trobaríem a cada poble una dita o una altre referent a diferents defectes dels manresans. Totes tenen referencia a fets històrics més o menys galdosos que cada població veu de la seva manera. Una de les més dures és la que dona títol a l’actual post: "Manresans, lladres, pillos i gormands, que heu robat els Cossos Sants; Santa Agnès, San Fruitós, Sant Maurici gloriós." I fa referencia al trasllat de les relíquies d’aquests màrtirs des del poble de Sant Fruitós (que com e...

Quan notes realment que el temps passa no és en el aniversaris o veient créixer a les criatures. En realitat el pas del temps el notes quan enterres una generació . Però es clar no es viu de la mateixa manera. Quan enterres la dels avís la vida tot just comença, i a part de la pena per la pèrdua, la sensació és que ja ets gran; la dels pares en plena plenitud, és un toc d’alerta de que això s’acabarà; i quan li toqui la teva que això s'ha acabat i que un d’aquests acabaràs sent tu. El Billar la seva gran passió Però el meu oncle era un cas especial, no pertanyia exactament a la generació del meus pares, sinó que estava entremig de la meva i la d’ells . Es podria dir que vàrem córrer “juergas” junts. Per edat era el clàssic tío de la vintena d’anys que se’ns duia al meu germà i jo, al basquet i a trenta-mil llocs; de vegades amb els seus esbojarrats amics, mig bohemis i mig revolucionaris que vivien l’esclat del final dels anys setanta. Al meu oncle encara no li tocava mor...

Aprendre es el l’activitat més important que fem a la nostra vida. Aquesta pot ser una activitat passiva on nomes ens convertim en mers contenidors de les idees i experiències dels altres, o realment ser part activa en la adquisició del coneixement . El Club dels Poetes Morts Ahir es va suïcidar malauradament en Robin Williams , un actor còmic que va triomfar precisament fent papers dramàtics. Com es lògic hi ha que li agradava més i qui li agradava menys, és qüestió de gustos; però a part de tenir la sort de treballar en moltes pel·lícules que no et deixaven indiferent, fora de la ficció sempre tenia una mirada crítica de les coses la qual sempre amenitzava amb un punt d’humor. Com deia el seu personatge en “ ElClub dels poetes morts ” sempre s’ha de mirar les coses des d’una altre perspectiva diferent ; cosa que en vida ho practicava. Els Dimoni es més savi per vell que per dimoni és una dita on es pondera el valor de la experiència. Tanmateix viure temps no gara...