Mirar les coses d’una manera diferent

Aprendre es el l’activitat més important que fem a la nostra vida. Aquesta pot ser una activitat passiva on nomes ens convertim en mers contenidors de les idees i experiències dels altres, o realment ser part activa en la adquisició del coneixement.

El Club dels Poetes Morts

Ahir es va suïcidar malauradament en Robin Williams, un actor còmic que va triomfar precisament fent papers dramàtics. Com es lògic hi ha que li agradava més i qui li agradava menys, és qüestió de gustos; però a part de tenir la sort de treballar en moltes pel·lícules que no et deixaven indiferent, fora de la ficció sempre tenia una mirada crítica de les coses la qual sempre amenitzava amb un punt d’humor. Com deia el seu personatge en “ElClub dels poetes morts” sempre s’ha de mirar les coses des d’una altre perspectiva diferent; cosa que en vida ho practicava.

Els Dimoni es més savi per vell que per dimoni és una dita on es pondera el valor de la experiència. Tanmateix viure temps no garanteix la saviesa. En me vida he vist gent molt més gran i intel·ligent que jo que mostraven una ignorància extrema. Òbviament poc o molt aprens amb el pas dels anys però si no fas un mínim d’esforç el coneixement es passeja pels teus morros sense interaccionar el més mínim.

Els deus preveuen el futur no perquè siguin més poderosos, sinó perquè ho veuen d’una altre perspectiva. Quan ets petit, al ser més baix que l’alçada de les taules, saber que hi ha damunt d’elles era un total misteri, a menys que els pares et diguessin que hi havia tu no ho podies saber; els teus pares no eren més poderosos que tu, senzillament tenien una altre perspectiva. Avui si teniu fills aquests creuen que teniu alguna mena de poder perquè us avanceu moltes vegades al que faran, y no es cap poder es la perspectiva que dona el temps que fa intuir l’acció (encara que també de vegades sorprenen). La perspectiva fa que un determinat coneixement tingui més d’una cara, i que la realitat no sigui tant lineal com moltes vegades ens sembla.

Avui en un món de Màsters, Coaching i tota mena de cursets; oblidem que el més important a la hora d’aprendre és l’actitud crítica en front el coneixement que adquirim. No es qüestió de dubtar si la dada és certa, si anem a un curset de qualsevol cosa segurament ho és, i si no fos així tenim temps per corregir-ho; sinó contraposar-ho al que ja coneixes. No és estrany observar gent que dona per bones coses que són antagòniques amb tota la naturalitat del món, i no és pel fet en sí, que d’altre banda podria ser perfectament sostenible si la persona ha estat capaç de trobar la manera de fer-les compatibles, sinó el fet que tenen els coneixements emmagatzemats en compartiments estancs, sense relació entre ells encara que siguin adjacents.

El resultat de tot plegat és la manca de pensament crític. Aquest fet adquireix el seu dramatisme en l’actualitat quan la quantitat d’informació i la facilitat per aconseguir-la són gairebé infinites comparades en qualsevol època humana. Un exemple és la denuncia de que els laboratoris tenen ja una immensa plantació per fer  l’antídot de l’Ebola, i això no es fa en quatre dies i bla bla...; és obvi que un cobert de 2 hectàrees ple de plantes no es fa en dos dies, d’algun lloc  han de treure les molècules amb les quals experimenten. Crec que no cal ser microbiòleg per arribar a aquesta conclusió, avanç de pensar amb conspiracions.

Es una pena arribar on hem arribat i haver de donar la raó a un pensador mort durant la primera guerra mundial, pronunciades davant aquell desastre “Occident és el resultat de un parell de dotzenes de savis, governats per uns adolescents que els segueixen una gernació d’homes de les cavernes”