El nostre origen és a les estrelles, doncs preguntem-ho a les estrelles no a un llibre

Cada vegada que es produeix una nova fita científic hi ha dos tipus de reacció: una que és una barreja entre admiració, orgull d'espècie i il·lusió; però una altra de molt diferent que barreja escepticisme i menyspreu per alguna cosa fútil i inútil. Si bé és cert que a efectes pràctics saber l'origen del Sistema Solar, ergo el nostre planeta i nosaltres mateixos, no ens reporta cap mena de benefici directe a curt termini (sobretot econòmic); no és menys cert que la religió mou a la major part d'humans. Aquestes sense excepció tenen una complerta cosmologia on Qui som i D’on venim és el nucli principal. Quan es critica el dispendi que suposa enviar una nau a un viatge de 10 anys on hi ha res a l'espera que quan arribi coincideixi amb l'arribada d'un objecte, posar un aparell no més gran que un televisor dels vells damunt d'aquest, i recollir unes dades dels quals no obtindrem resultats fins d'aquí a deu anys més; m'agrada recordar que és molt inferior als diners que gasta l'Església Catòlica en pagar filòsofs per estudiar que van escriure altres filòsofs anteriorment sobre d'on venim, els quals només tenien de font altres filòsofs anteriors i el seu intel·lecte, però milions de persones en aquest món creuen estudis imprescindibles.

Philae (módul de Rosetta) damunt del Cometa

L'origen del Sistema Solar  es va desvincular de la versió del Gènesi i altres Cosmologies religioses, quan Laplace i Kant van encertar en un sistema purament mecànic on amb només les lleis de la física s’auto generava el bonic sistema de planetes al qual pertany la nostra llar. Des del segle XVIII fins avui s'ha après molt, però amb més de 5.000 milions d’anys d'existència del Sistema Solar, els vestigis de com era ara la Terra fa 4.500 anys o que hi havia a ella que fes possible la vida són minses, havent desaparegut la majoria. Encara que tot ens mostri que la seqüència governada per la Evolució és la correcta, els detalls se'ns escapen de les mans; en realitat només podem estar segurs d'un extrem de la història, és a dir avui, i de l'altre només en podem deduir alguns aspectes.

En aquest sentit la missió Rosetta en realitat és viatge als nostres orígens, saber d'on venim ens apropa a saber qui som. Els cometes són fòssils d’un temps on el Sistema Solar només era un disc de petits objectes rodant al voltant d’un dens i calent núvol de gas que esdevindria en brevetat  (cosmològica, és clar) en el nostre Sol. Aproximadament un any llum d'on estem nosaltres, hi ha un immens núvol d'objectes que orbiten el Sol . Aquests objectes amb grandària de l'ordre d'una de les nostres grans conurbacions, són immenses boles (més aviat patates) de gel.  Tanmateix el bombardeig constant posterior d’aquests objectes a tots els astres del Sistema Solar i en conseqüència la nostra Terra, va aportar molècules que avui tenim incorporades a nosaltres. Així els cometes parlen més de nosaltres del que molta gent creu.

L'espai és un lloc perillós. La precisió actual en aquest tipus de viatges ens dóna molts èxits, encara que hi ha fracassos estrepitosos . Exceptuant una expedició a Mart en què els càlculs es van fer en milles (perquè es van fer a Anglaterra) i la NASA va creure que eren km; la resta desapareixen de la telemetria o deixen de comunicar sense saber que carai ha passat.

Missió Rosetta (ESA)

Rosetta ha estat un gran èxit. S’han visitat diversos cometes i ha situat una sonda damunt de la superfície de l’últim cometa que orbitarà en la seva aproximació al Sol. Desafortunadament s’ha fallat en la posició de la sonda i va quedar en una zona ombrívola, quedant-se sense font d’energia. Tot i el fracàs la missió ha superat les expectatives d’èxit. Per entendre la magnitud de la proesa em d’entendre que estem parlant d'un viatge de deu anys amb trajectòria arquejada, és a dir, es va llançar i durant el viatge va tenir diferents caramboles amb planetes i altres objectes que li van canviar la direcció i la velocitat per arribar a un punt on a certa hora havia de passar aquest estel, sense oblidar que la resta d'objectes que el van impulsar a aquest punt també es mouen. Les naus que van inaugurar aquest tipus de viatge van ser les Voyager sent la Voyager 2 la que més lluny va arribar sortint en 1977 de la Terra, passant per Júpiter, Saturn, Urà i arribant a Neptú el 1989 després de recórrer més 4.500 milions de quilòmetres amb només una desviació de 300.000 i un retard de 3 minuts.

El espai no és el buit que ens ven la Ciència-Ficció sinó que hi ha pedres de diferents mides que es mouen a velocitats molt superiors a la del so, sent aquestes trets d'arma de foc permanents a l'espera d'una víctima per travessar. En aquest sentit un dels manteniments més importants dels Transbordadors Espacials  és el canviar rajoles refractàries trencades per impactes durant les seves missions. Tots aquests objectes no són detectables però afortunadament són pocs en comparació a les dimensions del sistema solar, tot i així no deixa de ser una loteria arribar a completar el viatge (un dels motius de perquè no es torna a la Lluna).

¿Per què es fa si hi ha tant risc? Conèixer l'espai és primordial per a la humanitat perquè estem íntimament lligats a ell. Formem part d'aquest, i les forces que es desenvolupen en ell poden acabar amb nosaltres com ho van fer anteriorment amb els dinosaures . Avui no estaríem en condicions ni d preveure una imminent destrucció de la humanitat, però amb el temps potser fins i tot tinguem manera de lliurar-nos d'aquesta; encara que per aconseguir-ho primer hem d'aprendre com funciona. Pot ser que avui sembli alguna cosa inútil però els avenços, que avui ens han allargat la vida, neixen de la investigació de gent que mai van poder gaudir d'això. L'hi devem als nostres descendents i als que ens van precedir i ens han posat on som. Per a qui encara avui dubti de la utilitat explicaré una cosa que hauria de semblar obvia: a principis del segle XX uns físics treballaven en foscos despatxos per descobrir com funcionava la Quàntica, el que llavors semblava un brindis al Sol avui veiem que aquest brindis ens permet des d’un telèfon mòbil comunicar-nos.