John Nash i la mort del Mascle Alfa

“John Nash 1928 – 2015 Mathematician Nobel Prix of Economy”

Se li atribueix a Atila la frase “el més important no és guanyar, sinó que la resta d’oponents siguin derrotats”. Aquesta frase és d’una obvietat extrema: si tothom guanya ningú ha guanyat. D’això en tenim exemples a tot arreu, tots els que arriben darrera del primer en una cursa han perdut; i no importa com de be hagis corregut o si havies superat més dificultats que els altres, el que ha importat era qui passava primer per la ralla de meta. No només en l’esport trobem exemples. En el món del treball ho trobem cada dia Quanta gent lluita en una lluita contra la competència amb el resultat del triomf d’un i la ruïna de la resta? Normalment els perdedors no han fet menys mèrits que el guanyador, tot ho han decidit detalls que la fortuna ha decantat a un costat o altre de la cinta (Match Point (Woody Allen)).

En tota cursa només hi ha un guanyador

Però la frase d’Atila te més transcendència de la que sembla, com vaig explicar en “L’absolutisme un gen més de l'esser humà” els humans som gregaris com els ximpanzés,  i com ells tenim “Mascles Alfa” que ens governen i borregos que els obeeixen. No hi ha més. Tanmateix per assegurar la presencia constant d’un “Mascle Alfa” conduint el ramat és necessària una aportació constant d’aquest, per tant cada dia neixen nous potencials M.Alfa els quals hauran de lluitar per aconseguir l’estatus que el cos els demana. Quan Atila parla de derrota es refereix això a una derrota sense contesta, una acceptació per part dels perdedors de la seva condició i el submissió al guanyador.

Avui tota la organització social està sotmesa a aquestes regles, però John Nash va demostrar que eren totalment ineficients per una estructuració social. És indiscutible que llops, ximpanzés i altres animals gregaris tenen societats, però aquestes mai superen un número elevat d’individus. Totes aquestes societats tendeixen a la fragmentació i la disgregació. La nostra pèssima perspectiva històrica pot fer veure que tendim a tot el contrari gràcies a la globalització; però només cal mirar la història per veure que el feudalisme és l’organització social per excel·lència en que s’organitza la humanitat, i en les ciutats actuals quan més poblades més guetos i estrats incomunicats hi ha. Tanmateix tots els imperis han acabat caient no per invasions exteriors sinó per la estratització i burocratització de la seva organització (el nostre no serà diferent: L’herència absolutista).

La mort de John Nash “John Nash, mathematician portrayed in A Beautiful Mind, dies in taxi crash at 86” The Guardian, ha tingut un ressò mundial degut a la pelicula “Una ment meravellosa” (2001) on bàsicament mostrava la seva lluita contra la esquizofrènia, quedant una mica com la caricatura d’un “professor xalat” que al final resultava ser genial. Però el Dr Nash era molt més que això. Te aportacions molt importants a les matemàtiques i sobretot a la teoria de jocs, a part de treballs en criptografia i geometria.

És precisament la seva contribució en la teoria de jocs on la seva aportació va ser més sorprenent, la qual li va valdre el Premi Nobel d’Economia. Normalment s’usen altres exemples o paradoxes per explicar  l’equilibri de Nash, encara que jo usaré l’exemple que surt a la pel·lícula, que es pot resumir en el dit: “la guapa enveja la sort de la lletja”. Suposem que dues amigues: una guapa i una “simpàtica”, que surten de festa. Com sol succeir tots els mascles es disputen els encants de la guapa i menyspreen la lletja; però un dels mascles més llest en comptes d’anar per la guapa va a per la lletja, perquè no te competència i majors possibilitats d’èxit; el dit fa referència que potser qui li fa gràcia a la guapa és l’excèntric que l’eixam de pretendents ha apartat.

La pràctica anterior no és nova, sent normal en un grup d’amics de repartir-se per evitar xafar-se uns als altres. Però aquesta actitud intel·ligent sembla que s’oblida en la resta d’aspectes de la vida, on lluitem per aconseguir la millor posició completament aliens al objectiu global del grup. Només en casos de supervivència o perill extrem, ens comportem col·laborativament, en la major part de les vegades som incapaços d’entendre que guanyes més si la resta també guanyen. Tanmateix el Neoliberalisme fomenta l’individualisme, premiant el més llest a costa del qui sigui. En aquest sentit Nash destrossava totes les teories econòmiques lliberals. La seva teoria semblava que havia de canviar l’economia mundial en plena crisi del 80 però la caiguda del mur de Berlin, i la bogeria dels crèdits barats varen fer renéixer el capitalisme salvatge. Curiosament la majoria de Nobels d’economia són matematics no gurus de l’economia, alguna raó hi haurà: “Economia: Ciència o Religió”.

El Mascle Alfa és un problema en tot equip. Primer ha d’esmerçar recursos a mantenir la seva posició, i prendre decisions moltes vegades contraproduents per l’objectiu del grup per mantenir-la. Per altre costat l’existència de candidats a Mascle Alfa fa que aquests estiguin més pendents per escalar a aquesta posició que no en la seva tasca dins del grup, provocant tensions (fins i tot sabotatges) per estar ben posicionat o generar esdeveniments per un costat,  i endarrerint el treball global perquè no fa la seva part.

Els humans hauríem de prendre exemple dels grans eixams, però per desgracia seguim l’exemple d’Atila.

PD La noticia també ha sortit en els diaris catalans i espanyols en general però des de gener per publicar links a diaris s’ha de pagar una taxa, per tant només publico estrangers.