Música focs d’artifici pel nostre cervell

En estudis de les àrees emprades en el cervell per a diferents activitats s'observa que sentir o interpretar música involucra tot el cervell.

Podem buscar diferències entre els animals i nosaltres, encara que desenganyem-nos no existeixen, perquè nosaltres som animals com ells. Però si alguna cosa ens diferencia una mica, que no és precisament el llenguatge perquè fins i tot les plantes en tenen; és la capacitat de generar música. Tots hem vist gats tocant pianos, i fins i tot hi va haver un ruc flautista, en realitat no fan música; la majoria de gats i tot tocant les notes a voluntat, només provoquen que surtin vibracions que els produeixen plaer, però no intentar reproduir una melodia. Pot ser aquest fos el primer estadi en què els homínids vam començar a contactar amb la música, però faltaria el més important veure cada un dels sons i la relació entra el cada un d’ells són una sola cosa.

Música el camí dels somnis

Els escàners, siguin TAC o RMN, permeten veure que parts del cervell estan actives, i a l’hora observar que s'activa quan es fa una determinada activitat. S'observa de manera general que cada tipus d'activitat té una zona del cervell assignada, i que aquesta s'activa de la mateixa manera si és de forma activa o passiva, és a dir executant o imaginat que s'executa. Però el més sorprenent és quan aquesta activitat és la musical. Sentir música o executar música de cop il·lumina el nostre cervell. Però escoltar música o tocar-ne no és el mateix: en sentir s'activen les diferents zones, però interpretar tot el cervell es converteix en una única zona interconnectada. Com podem pensar per poder imaginar que es fa una activitat abans s'ha d'haver après a fer, així que hi ha una diferència en escoltar música entre qui sap o no interpretar música, qui toca un instrument se li il·lumina igual el cervell tant si toca, escolta o simplement imagina la melodia al cap.

Com tocar un instrument beneficia el nostre cervell

Tocar un instrument (cantar correctament també ho és) és tenir focs d'artifici en el nostre cervell. Implica concentració perquè diferents parts motors del nostre cos es moguin de forma extremadament coordinada per aconseguir que un instrument o el nostre propi cos, generi una sèrie ordenada de pertorbacions mecàniques que altres veuran com a música; implica que s'hagi de moure molta informació dins del nostre cervell i alhora de forma ràpida i precisa, no hi ha lloc per a la correcció. Això genera la creació de canals, sinopsis, fins i tot neurones. S'observa que la majoria de cervells dels que han après música, interpreten i escolten, són més joves que la majoria de la seva mateixa edat. Una altra cosa que s'observa és una agilitat cerebral superior, així com major facilitat per a activitats intel·lectuals i artístiques no relacionades directament amb ella; això sense comptar una major memòria necessària per poder executar qualsevol peça musical.

Tanmateix la música només existeix en el nostre cervell. De la mateixa manera que els sons es formen al nostre oïda no en l’instrument. La forma en que el nostre oïda intern crea els sons a partir de la cacofonia d’ones mecàniques que ens arriben del nostre entorn, ja modela en part com percebem el que entenem com a so. Imatges, sons, olors... existeixen sols en la interpretació del món que fa cada cervell, amb una predilecció per les freqüències. Aquest gust per les freqüències,com les espacials amb la geometria, ens porta a les temporals que són la música.

Encara que els escàners cerebrals siguin realment molt moderns i aclaridors, la majoria d'aquestes coses ja se sabien, per aquesta raó l'ensenyament de la música ha estat sempre acompanyant l'ensenyament primari en tots els temps, cultures i regions. De la mateixa manera que Ray Bradbury en Fahrenheit 451 mostrava un món on es negava la lectura per manar la humanitat a la més profunda ignorància, els nostres cacics ancestres han negat la música als seus "servents" per evitar segurament el seu desenvolupament intel·lectual. Com vaig exposar en “Fahrenheit 451: the temperature which knowledge begins to burn“ dirigir el coneixement és clau per la manipulació de la població. En aquest sentit quan més aviat les màquines toquin música, com comença a succeir en la música comercial actual, més de pressa tornarà els cervells apàtics.  Avui, en un món on la música gràcies a la tecnologia s’ha fet omnipresent arreu, és pràcticament impossible trobar algú cantant o ser capaç de cantar alguna cançó de les que repetitivament ens matxuquen en medis de comunicació o espais públics. En cert sentit és com l’intent d’imposició del monolingüisme, avui sabem que cada llengua ocupa àrees diferents del cervell, creant sinergies entre elles i augmentat la capacitat de comprensió de l’entorn; però des del XVIII els estats saben que una llengua és una única manera d’entendre el món, ajudant a imposar la que volen aquests estats.

Els beneficis d'un cervell bilingüe

Per sort la música és més humana que els mateixos humans. La humanitat porta amb si moltes xacres vergonyants però també la música, a tot arreu del planeta hi ha gent fent música amb qualsevol cosa que pugui generar sons ressonants; podem anar al suburbi més pobre i miserable de les nostres ciutats que segur en algun racó algú toca una guitarra i fabrica màgia.