Es necessiten més que paraules per resoldre el problema climàtic

A una setmana de la cimera de Paris pel Canvi Climàtic, la enèsima cimera definitiva, sembla que ja tenen un compromís en ferm. Tot i així  corren rumors que per aconseguir un compromís global s’ha començat a diluir, i segurament això acabarà amb la enèsima cimera fallida. La qüestió és que tenim al G20 i la UE que formen el bloc de països més desenvolupats, aquests són els països que més emeten, així com a causa de la globalització econòmica obliguen a altres països a ser també altament contaminants. I per un altre costat tenim el capital mundial que davant la necessitat d’energia tant per produir com per transportar, ha apostat per la font més segura d’energia que tenim: els combustibles fòssils. Com vaig exposar en “Per què el petroli i el carbó augmenten cada dia el seu consum?” tot el món està embarcat en aquest tipus d’energia, avui deixar-la provocaria moltes pèrdues.

El clima extrem augmenta dia a dia

Portem molts anys de conferències del clima i cimeres amb grans titulars, declaracions, compromisos i calendaris que no es compleixen. Una raó d'això era la poca consciència del problema que tenia l'opinió pública. Aquesta era deguda pel poc coneixement de la situació, en part perquè no s'ha començat a apreciar fins ara que la meteorologia extrema ens impacta, i sobretot al confondre amb la cacofonia que produeixen la quantitat de missatges ecologistes les crides que fa a aquest tema.

Encara que la raó més important és l'econòmica. Com he exposat el nostre món colonitzat per l'energia d'origen fòssil: petroli, gas i carbó. Les energies renovables no ofereixen l'agilitat ni la potència que tenen les fòssils; alguna cosa problemàtic quan per a molts processos es necessita molta energia en moments puntuals, cosa que obligaria a un replantejament global de l'ús de l'energia i que en un context de lliure albir com l'actual és impossible. D'altra banda el negoci de les fòssils és un negoci consolidat: distribució en funcionament, clientela assegurada, matèria primera per a més d'un segle, i finançament assegurat. El petroli s'ha convertit en un negoci segur amb molts diners invertits que són difícils de recuperar; per tant l'economia financera s’alia amb l’energia fòssil per bloquejar, pressionar i endarrerir tot el possible les mesures.

L'energia fòssil té segrestada l'economia. De la mateixa manera que es compren productes agrícoles molt abans que fins i tot hi hagi els camps per conrear, el petroli també es compra a Futurs. El miracle que manté encara alt el preu del petroli és que el preu del petroli extret avui es va fixar fa alguns anys. Avui amb la caiguda de la demanda i la intrusió dels hidrocarburs obtinguts de forma no convencional, el preu hauria de caure i en conseqüència arruïnar als inversors; però aquests inversors, com va passar en la crisi immobiliària, l'han titulitzat i una caiguda d'aquest preu es durà per davant l'economia financera, en el que s'anomena la Bombolla del Carbó.

Avui juguem a despistar en matèria climàtica, mentre el clima empitjora. Tot i així  a Paris ha arribat la preocupació. D’entrada l’augment accelerat de CO2 (In 30 years it has increased the pace of accumulation of CO2 in the atmosphere) i l’evidències que els Hidrurs de Metà es comencen a alliberar del fons marí (The fossil CO2 is going out Permafrost) ha alertat  a unes autoritats que creien tenir les coses molt controlades. Tanmateix  la necessitat de l’actual president dels USA (Obama) de tenir un final gloriós a la seva desastrosa administració, ha accelerat un compromís mundial pel clima, això obre l’esperança encara que molt feble perquè la més que presumible victòria d’un candidat republicà, farà desdir al segon país més contaminant del Món, dels seus compromisos. Calen mesures i sobretot urgents perquè la situació s'accelera, però els dirigents mundials estan encara molt enfeinats amb la crisi econòmica i els interessos dels lobbies, per posar l’atenció en la bombolla climàtica que si esclata ens esborrarà a tots.