El Clima ens bufeteja

Explica un compte que dos conill veien venir un grup d’animals corrent cap a ells. Al veure’ls en comptes de posar-se un prudent resguard varen començar una discussió sobre si eren llebrers que venien a caçar-los o porc que donaven un volt. Mentre es discutien si eren una cosa o l’altre la gossada va arribar una distància on si es podia distingir que eren, però ja massa tard per fugir. Avui pel que fa el canvi climàtic encara discutim si passarà o no quan d’aquest ja en notem l’alè.

Devastació Climatica

On són els negacionistes del canvi climàtic? Encara no fa un any en plena tempesta de neu al Nord est dels EUA, un congressista del comitè de ciència va tenir els nassos de mostrar una bola de neu interpel·lant al científics sobre l’escalfament global; avui amb el Nord est dels EUA amb temperatures gairebé d’estiu se li hauria de preguntar on te amagada la bola de neu.

Al Nadal de 2013 i entrada del 2014 una sobtada onada de fred a l’estiu Antàrtic va provocar  la hilaritat del escèptics al quedar-se encallat al gel un vaixell que explorava les conseqüències de l’escalfament global, i la posterior encallada dels que l’anaven a rescatar. Tot plegar molt irònic però com vaig exposar en “Will Global Cooling be arriving?” l’escalfament global és molt més que fer calor.

L’any 2014 va començar amb un parell de vòrtex polars i un creixement del glaç en l’Antàrtida però va acabar sent l’any més càlid mai registrat. Tanmateix el 2015 la calor no ha parat en qualsevol racó del planeta. Les onades de calor han estat distribuïdes per tot el planeta independentment del règim climàtic de la regió. En comparació l’any 2015 ha estat un any extremadament calorós.

Per primera vegada el canvi climàtic s’ha fer present per qualsevol persona, per molt tancats que tinguin els ulls. Senzillament davant de tota la humanitat el clima ha mostrat la seva cara més desagradable. Podria enumerar totes les inundacions, sequeres, incendis forestals y huracans/tifons que han percudit sobre les societats humanes. Milers de morts, desplaçats, arruïnats és el balanç que el nostre clima cansat i malmès ha deixat després del seu pas.

Milions d’humans vaguen pel planeta buscant una nova vida. Molts malauradament són per fruit de la guerra; però la majoria són refugiats climàtics, sigui perquè un conjunt de cataclismes els ha deixat sense res o senzillament el seu món ha sucumbit i s’ha fet inhabitable. El gran problema dels refugiats no està tant en el drama d’abandonar la terra que havia estat la seva llar i la dels seus avantpassats; sinó l’arribar a zones també en el límit de la supervivència, on hi ha conflictes interns degut a que la supervivència dels seus habitants també està en entredit. Avui els refugiats poden recórrer distàncies superiors a un quadrant de meridià intentant trobar un lloc on quedar-se per sobreviure. 

El creixement exponencial de la població humana ha agreujat el problema humà. Sols per poder-nos alimentar hem arrasat deu vegades més de natura que no ho hem fet en tota la nostra història. Avui el paraigües de la natura literalment l’hem cremat. Els sistemes naturals en la major part del planeta són una mena de museu anomenat parc natural; el quan tampoc està excent de pressió per par de la cobdícia humana. Multiplicar per deu la població significa multiplicar per 10 les emissions, multiplicar per deu el consum de recursos; però per desgracia el planeta no creix. Si el CO2 emès ha de ser absorbit per la natura, un creixement per 10 implica una capacitat d’absorció reduïda a una desena part. La conseqüència un creixement exponencial del CO2 en l’atmosfera.

Congressista USA fent el ridicul

Acabem l’any amb les conseqüències produïdes per “El Niño” un fenomen climàtic que no te res a veure amb el canvi climàtic. Com tampoc ho són els vòrtex polars els huracans/tifons o el Monsó; tots ells són fenòmens completament independents al canvi climàtic. Tanmateix la seva virulència sí. Com deia a “S’ha aturat l’increment de temperatures?” la temperatura no és qui mana sinó paràmetres com la energia acumulada i la concentració de gasos hivernacle. La extrema duresa del clima és fruit de la quantitat d’energia acumulada a tot el sistema climàtic. Però hi ha dades més problemàtiques. La temperatura de les aigües profundes de llacs i mars està començant a pujar; això alliberarà el metà acumulat en el fons del mar el qual augmentarà l’acumulació de gasos hivernacle (sense comptar l’increment de volum degut a la dilatació que es sumarà a l’aigua del desglaç).

La situació és tant desesperada que per primera vegada sembla que els governs volen posar-s’hi seriosament. Però els interessos econòmics tant estatals com la pressió dels lobbies  fan que el vigor de les paraules es dilueixi. En aquests moments per primera vegada tothom porta només els més obtusos (perquè primar l’interès econòmic al futur només és d’obtús) veu que el perill està trucant a la porta, la pregunta és trigarem gaire a fer quelcom.