Ja hi tornem a ser (Nadal 2016)


Llums de colors per tot arreu i el carrer envaït pels sons de cançons i músiques de dubtós gust ens indica que ja hem entrat al mes d’excepcionalitat que precedeix al Nadal. Un mes on no es disparen els pressupostos perquè senzillament no se’n fan i queda instaurada l’alegria per decret.



L’alegria ha de ser universal, si més no planetària segons manen les costums i els centres comercials; però per molt que s’acosti el Nadal cap dels condicionants que fan d’aquest món un infern, aconsegueix fer-los foragitar, més per comparació aquests creixen. Al nostre voltant o a l’altre costat del mar, la gent mal viu o mor violentament per causes naturals o humanes. El nostre món mai ha estat perfecte i els humans tenim una habilitat innata per xafar-lo encara més.


La solidaritat és una virtut humana que no ens permet gaudir mentre davant nostre la gent pateix. Com es pot gaudir de les festes davant el patiment col·lectiu? Llavors les iniciatives solidàries sorgeixen com bolets apel·lant al bon cor i la pau de consciència. Però la maldat mai fa vacances i quests dies on volem obrir el nostre cor al proper, aquesta maldat ens el pot prendre i vendre’l com carn picada. Desaprensius aprofiten la bona voluntat de la gent i al mateix temps la ridiculitzen. És fa fàcil llavors girar la cara al desafavorit dient “tots són iguals” o “viuen de demanar”, perquè amb l’excusa de l’existència de miserables podem treure a passejar la nostra pròpia cobdícia.


Tanmateix el Nadal és diferent, i ser solidari expia el pecat dels abusos consumistes. Sense mirar massa el què, es fan petites aportacions a tota mena d’iniciatives. Poden semblar petites però no ho són per qui gracies a aquestes se li alleugereix el patiment si més no per uns dies.


El Nadal com tot s’acaba i amb ell la bona voluntat. El dia dos de gener oblidem que hi ha gent que pateix i tornem a la nostra gasivesa quotidiana que justifiquem amb l’excusa del propi patiment. Seria bo que el Nadal durés tot l’any però sense llums de color i nadales ràncies.


Així doncs us desitjo un bon Nadal i un millor 2017 que per bo que hagi estat el passat, el millor sempre està per venir.

L’any passat vaig fer postal però crec que vaig superar la meva quota de ridícul i aquest any no toca, així que us adjunto una Nadala més convencional, espero que us agradi.



Bon Nadal i Bon Any  2017

Feliz Navidad y Prospero 2017

Joyeux Noël et Bonne Année 2017

Buon Natale e Felice  Anno  Nuovo 2017

Merry Christmas and Happy New Year 2017

Frohe Weihnachten und ein gutes neues Jahr 2017


Comentaris

  1. Jordi14 de desembre del 2016, a les 0:29

    et desitjo lo millor per l'any que començarem i tambe dirte que ja toca anar de casament, aveure si ens sorprens....jajajajajaja...molt agrait per tot Robert...cuidat

    ResponElimina
  2. Anònim14 de desembre del 2016, a les 8:02

    molta felicitat igualment. he descobert un grup de música que m'agrada força. Bon Nadal!!!

    ResponElimina
  3. codjjj15 de desembre del 2016, a les 19:13

    Amb el teu permís he compartit el Vídeo.
    I aprofito per desitjar-te un BON NADAL.
    i que l'aigua de Sant Sadurní puguis pair.

    ResponElimina
  4. Harmonia17 de desembre del 2016, a les 14:27

    Moltes gràcies pels bons desitjos i per la teva reflexió sobre la solidaritat.

    Una abraçada

    M.Àngels Newhouses

    ResponElimina
  5. David3 d’agost del 2022, a les 11:41

    https://m.youtube.com/watch?v=4hMQvA7M8d8
    Sonia Fernández Vidal és una divulgadora de física (mecànica) quàntica de nacionalitat catalana

    ResponElimina
  6. Anònim3 d’agost del 2022, a les 11:41

    una abraçada Robert i amics

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Era atòmica

Imatge
Des del moment en que Einstein resolt l’enigma del diferencial de massa entre l’heli i l’hidrogen ràpidament es pensa com aprofitar aquesta energia i no precisament amb objectius humanitaris. Però per sort en aquella època això era impossible, les potències que es necessitaven només es donaven en el Sol. Per això quan es descobreix la reacció en cadena que possibilita una reacció nuclear amb un alliberament d’energia mai vist, la investigació es llença a la recerca de la bomba. La fissió induïda serà descoberta poc avanç de l’esclat de la II Gerra Mundial. Aquesta coincidència llençarà els dos bàndols a una cursa per arribar primer que l’altre. Per un costat Alemanya bressol de la física Quàntica sembla sortir amb avantatge, i quest serà el primer motiu pel qual els aliats posaran en mans de l’aparell bèl·lic enginyes i investigadors. Els quals se’ls proveiran de tots els recursos materials necessaris, permeten-los participar en el major repte del moment. I a més a més ho feien p
Més informació

Cicles Solar cicles vitals

Imatge
Per a la majoria de persones d'aquest planeta, el Cicle Solar és com si li parléssim del sexe dels marcians. La ciència en general és percebuda com una cosa aliena al nostre món; encara que en realitat tota la nostra tecnologia, medicina i en resum tot el que coneixem avui com a mode de vida, és fruit d'anys i esforç en aquest àmbit. A part del progrés material, la ciència ens dóna llum sobre el món que ens envolta; aquest món natural del qual ens creiem aliè però del qual les nostres vides depenen . Flamarada Solar El Sol no només serveix per posar-nos morenos i fer funcionar les cèl·lules fotovoltaiques. Ell és, com ens ensenyen a l'escola qui dóna vida a les plantes, de les quals ens alimentem nosaltres (i el nostre bestiar), i també proporciona l'energia de la nostra meteorologia. Òbviament no es pretén que la gent conegui tot el que fa al Sol, però sí que cada esternut de l’estrella sigui pres com una cosa més important que una curiositat científica o un
Més informació

Turisme, Il·lusió Global

Imatge
El camí és l’angunia primera del rústic cor llunyà que ni ell mateix sabia que era i per saber-ho es posava a caminar. J.M. Segarra Viatjar . Qualsevol persona en sentir aquestes paraules se li desperten somnis evocadors. El humans som esser migratoris, s’estima que des del lloc d’aparició fa més de 100.000 anys fins a cobrir el món sencer no van necessitar ni 20.000 anys en cobrir el mon sencer amb una mitjana  50 km per generació. La nostra morfologia està concebuda per caminar i la primera construcció humana va ser el camí. El camí que portava d’un recurs a un altre o el camí que unia territoris. Com animals territorials omplíem aquests de camins tant per la subsistència com per defensar-los, però al mateix temps hi havia camins on part dels fills abandonaven el territori patern o nous individus arribaven per incorporar-se a la família. I aquests camins eren les portes per on sortien els excedents i arribaven les mancances, tant de bens com persones. Així que els humans al mat
Més informació