Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Una de les tortures més esteses en aquestes dates són les nadales al carrer. Cal dir que jo he cantat moltes nadales, n’hi ha de molt boniques, de molt bones, de molt alegres i de totalment prescindibles; però en general no tinc una animadversió vers a elles. Em refereixo òbviament a aquest intent qüestionable d’alegrar les vendes nadalenques gràcies a passar de forma seqüencial CDs amb nadales de qüestionable gust o versions de cançons famoses en general  que van del kitsch al cutre salsitxero ; executades sense cap criteri per uns altaveus (més aviat megàfons) cremats; quelcom que jo he batejat amb el simpàtic nom de “ nyic-nyic-nyic ”. Com el Nadal és una època procliu per comprar la versió definitiva de qualsevol nadala clàssica o l’últim hit nadalenc de l’estrella de roc del moment; molta gent que viu de la música ha caigut en la temptació de gravar el seu disc de nadales. Un dels casos més espectaculars és el de Bin Crosby , el qual va gravar una versió de “ Silent Night...

La societat de la informació s’ha imposat gracies a una pretesa seguretat sobre humana quan te els mateixos problemes que la humana. L’optimització és aconseguir el millor resultat amb els recursos disponibles , però sovint es limita en aconseguir el mateix resultat amb el mínim de recursos . En el primer cas els recursos són fixes i busquem la màxima rendibilitat en el resultat, en el segon el resultat és el que és fixe i se l’optimitza empobrint els recursos fins que acaba sent el millor resultat per aquells pobres recursos. La tota totpoderosa Informàtica és vulnerable com nosaltres l’optimització és un procés lògic d’estalvi. A l’hora de la veritat l’únic que val és l’estalvi a ultrança, perquè desenganyem-nos la vida és una carrera de resistència on guanya no qui millor ho fa sinó qui resta l’últim, per tant lo important és reservar recursos per poder continuar lluitant demà. És molt complicat protegir un portal informàtic destinat a rebre peticions d’usuari per mol...

El compte enrere segurament ja ha vençut i el Canvi Climàtic és inevitable, tanmateix persistir en cometre el mateix error només ens portarà a empitjorar les coses. Els lobbis del petroli i el carbó han guanyat la partida democràtica. Les urnes continúen recolzant  a quí protegeix el carbó i el petroli. Tant se val les manifestacions de final d’abril (2017) o tantes d’altres que es puguin fer, la realitat és qui parla de “que no hi ha per tant” te més credibilitat que tots els estudis i demostracions per part de la natura. Podria recordar articles anteriors sobre la realitat que percebem (llegir “ Ignorar l’evidència ”) però la qüestió és més complexa del que podríem pensar. L'escalfament no te aturador L’any 2007 l’economia mundial va saltar pels aires. Els motius són diversos però el principal és que la riquesa mundial, o més ben dit, el que entenem com riquesa mundial no existeix en realitat. Bilions o trilions d’euros no és més que una xifra dins d’un ordinador...

Tot just ha començat l’hivern quan la primavera ja torna a ser aquí. Això no és bo ni dolent ara perquè les conseqüències les viurem desprès. S’ha acabat l’hivern. Com deia fa un any ( Primavera en ple febrer ) l’hivern meteorològic acaba en febrer independentment del que diguin les marmotes americanes, les dites populars o qualsevol altre indicador ancestral. És un fet que avui els estius acaben al novembre i l’hivern es redueix al nadal i algunes setmanes de gener. Atmòsfera Terrestre L’astènia és aquell estat on el canvi de tendència del clima generen una caiguda d’ànim a la persona que ho pateix. Jo no se si ho pateixo però al tenir una pressió sanguínia més aviat baixa els canvis de pressió atmosfèrica sobtats (no importa si al alça o la baixa) em provoquen somnolència. Així quan el temps canvia ho puc pronosticar amb relativa certitud (com els que tenen un ull de poll i la pluja), sent últimament la ruleta climàtica que ens ha tocat viure un calvari anímic considerab...