Treballar és de pàries

En la societat dels llestos, la rendibilitat del més per menys immediat fa mostrar com un perfecte babau a qui s’esforça per assolir els seus objectius

Vivim en la societat dels llestos. Idolatrem qui aconsegueix amb menys esforç el màxim benefici. Tanmateix pensem que fem herois als intel·ligents quan només idolatrem als necis. L’èxit normalment valorat en diners, s’ha de aconseguir com sigui i de la manera que sigui. Si s’ha de mentir o robar, es fa.

Als anys 80 va fer furor en la tele una sèrie anomenada “Fama”. Aquesta sèrie en la presentació i com a parèntesi de la cançó que li feia de marc, tenia una frase lapidària “Tots voleu la fama, però la fama costa, i aquesta la començareu a guanyar aquí, amb suor”. La sèrie anava d’uns nois que anaven a la conegudíssima Escola d’Art de Nova York, on comencen molts somnis i s’estavellen la majoria, a aprendre una activitat artística que hauria de ser la seva activitat d’adults. La majoria més o menys podran viure de l’après en aquesta escola, molt pocs triomfaran, i una part molt important ho deixaran, perquè creien que cantar, ballar, pintar o interpretar és sols qüestió de talent, quan el talent sorgeix quan el treballes.

Però l’èxit és llaminer, es vol ara i aquí. Ningú vol passar-se hores lluitant en tasques tedioses, ni tampoc haver d’esperar el moment, és molt més atractiu agafar una drecera. Si a més hi sumem que els mitjans de comunicació mostren constantment tramposos, estafadors o cretins lluint el seu triomf; es fa complicat que qualsevol jove entengui que esforçar-se com han fet la majoria de “perdedors” que l’envolten serveixi per assolir les fites dels seus actuals referents, la majoria exhibint la seva pataneria (de patán) sense cap mena de vergonya. 

En totes les activitats de la vida és necessari l’esforç per aconseguir qualsevol fita. Potser la sort ha fet que alguns ho aconsegueixin sense despentinar-se. Però el triomf d’avui no et garanteix que la sort et continuï somrient demà. Quan la carrera és de resistència només els qui s’esforcen en l’entrenament arriben a la meta. Per cert fracassar no és arribar segon, és no arribar.