La dama de blau

Un relat curt

Era un home gris com tants d’altres que habiten aquest món sense pena ni gloria. Tenia assumida la seva intranscendent existència, un número més en l’immensa estadística en que s’ha convertit la vida moderna. Es llevava cada matí sabedor que cap sorpresa calia esperar, per ell el món no havia perdut la màgia, l’únic que aquesta li havia estat negada.

Una tarda gris com qualsevol altre, una rialla passar pel seu costat com un cometa. Intrigat i enjogassat el nostre home gris va seguir l’estela de la seva llarga cua. Jugant a fet i amagar amb les paraules, de mica en mica aquest personatge gris començar a introduir-se en aquell món misteriós que aquella aparició li oferia, encara que moltes vegades produïa vertigen. Rialles i sempre aquell vestit blau que la permetia des d’accedir a l’entrega dels Nobel fins sobrevolar Times Square en ple cap d’any. 

En llargues converses ella passava per ser Sherezade, la Reina de la Nit o una replicant de Blade Runner. No hi havia fronteres en el món que creaven, Venècia, Londres, New York o la Lluna  s’assolien en un obrir i tancar d’ulls. Complicats teoremes on es barrejava matemàtiques, màgia i somni, creixien com castells, sempre penjats en núvols de coto fluix amb un fons de blau intens.

Somnis, màgia, música... molta música. El nostre home gris havia trobat algú amb qui compartia  referents i inquietuds. Però sobretot el reflex d’ell mateix que veia en els ulls d’ella no tenia res a veure amb la ridícula silueta que li retornava el mirall cada matí. De cop una existència la qual els focus sempre havien defugit, era envoltada per una llum blava brillant. Per uns moments cregué que realment també tenia llum, i encara que la realitat és obstinada a l’hora d’enviar algú al ostracisme, potser en algun raconet de la seva mísera existència hi havia quelcom que realment valia la pena.

Però un dia la màgia s’esvair. De la mateixa manera que aparegué, ella tornar al món dels somnis d’on havia vingut. Un senzill adéu i el silenci més absolut, ja res quedava d’ella. Orfe de la màgia blava cregué que els seus dies de grisor absoluta tornaven, però llavors com una revelació pensà que la millor manera de recordar-la era intentar brillar, proposant-se a partir de llavors aconseguir que el mirall cada matí li retorni la imatge que veguè reflectida en els seus ulls. Segurament mai aconseguirà sortir de la grisor però segur que sempre romandrà el record d’aquella misteriosa dama de blau, de la qual mai va saber el nom.

Dedicat: si mai ho llegeix ja sabrà que és per ella, bona sort on la vida et porti

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Era atòmica

Imatge
Des del moment en que Einstein resolt l’enigma del diferencial de massa entre l’heli i l’hidrogen ràpidament es pensa com aprofitar aquesta energia i no precisament amb objectius humanitaris. Però per sort en aquella època això era impossible, les potències que es necessitaven només es donaven en el Sol. Per això quan es descobreix la reacció en cadena que possibilita una reacció nuclear amb un alliberament d’energia mai vist, la investigació es llença a la recerca de la bomba. La fissió induïda serà descoberta poc avanç de l’esclat de la II Gerra Mundial. Aquesta coincidència llençarà els dos bàndols a una cursa per arribar primer que l’altre. Per un costat Alemanya bressol de la física Quàntica sembla sortir amb avantatge, i quest serà el primer motiu pel qual els aliats posaran en mans de l’aparell bèl·lic enginyes i investigadors. Els quals se’ls proveiran de tots els recursos materials necessaris, permeten-los participar en el major repte del moment. I a més a més ho feien p
Més informació

Cicles Solar cicles vitals

Imatge
Per a la majoria de persones d'aquest planeta, el Cicle Solar és com si li parléssim del sexe dels marcians. La ciència en general és percebuda com una cosa aliena al nostre món; encara que en realitat tota la nostra tecnologia, medicina i en resum tot el que coneixem avui com a mode de vida, és fruit d'anys i esforç en aquest àmbit. A part del progrés material, la ciència ens dóna llum sobre el món que ens envolta; aquest món natural del qual ens creiem aliè però del qual les nostres vides depenen . Flamarada Solar El Sol no només serveix per posar-nos morenos i fer funcionar les cèl·lules fotovoltaiques. Ell és, com ens ensenyen a l'escola qui dóna vida a les plantes, de les quals ens alimentem nosaltres (i el nostre bestiar), i també proporciona l'energia de la nostra meteorologia. Òbviament no es pretén que la gent conegui tot el que fa al Sol, però sí que cada esternut de l’estrella sigui pres com una cosa més important que una curiositat científica o un
Més informació

Turisme, Il·lusió Global

Imatge
El camí és l’angunia primera del rústic cor llunyà que ni ell mateix sabia que era i per saber-ho es posava a caminar. J.M. Segarra Viatjar . Qualsevol persona en sentir aquestes paraules se li desperten somnis evocadors. El humans som esser migratoris, s’estima que des del lloc d’aparició fa més de 100.000 anys fins a cobrir el món sencer no van necessitar ni 20.000 anys en cobrir el mon sencer amb una mitjana  50 km per generació. La nostra morfologia està concebuda per caminar i la primera construcció humana va ser el camí. El camí que portava d’un recurs a un altre o el camí que unia territoris. Com animals territorials omplíem aquests de camins tant per la subsistència com per defensar-los, però al mateix temps hi havia camins on part dels fills abandonaven el territori patern o nous individus arribaven per incorporar-se a la família. I aquests camins eren les portes per on sortien els excedents i arribaven les mancances, tant de bens com persones. Així que els humans al mat
Més informació