La Lluna continua mostrant secrets

Formes geomètriques s'amaguen sota la superfície de la Lluna. La Lluna mai deixa de sorprendre amb nous descobriments que revelen aspectes de la terra primigènia.

Ufòlegs de tot el món s'han aixecat en peu de guerra davant el descobriment d'una estructura rectangular sota la superfície lunar. Amb celeritat han tornat a treure les teories amb les quals es demostra que la Lluna és "una nau extraterrestre". La vida extraterrestre no només és possible sinó que és segura. D'aquí que vinguin a visitar-nos hi ha un tros important. Per exemple la Xina s'ha caracteritzat pel seu nul interès per res que no sigui xinès, la qual cosa indica que no necessàriament els extraterrestres tinguin cap interès de creuar la immensitat de l'univers per veure que hi ha aquí. Però ja sabem que si alguna cosa no entra en la nostra estructura mental és un miracle, forces paranormals o la versió neotecnológica dels extraterrestres.

Lluna: Figura descoberta 

Podria semblar que aquest desert, el que molts han anomenat una roca estèril, no pugui donar-nos grans descobriments. Però el nostre satèl·lit està estretament lligat al nostre planeta. Pràcticament el sistema Terra - Lluna conformaria un planeta doble. La Lluna en comparació amb altres satèl·lits és extremadament gran en relació al seu planeta central. Segons l'actual teoria de la seva formació aquesta va ser formada en impactar amb la Terra un objecte de la mida de Mart fa més de 4.500 milions d'anys, però a diferència de la Terra que es va quedar amb els dos nuclis pesats, la Lluna només va agrupar la part volatilitzada de les escorces que no va caure de nou sobre la Terra. Així la Lluna té la mateixa composició que l'escorça terrestre però li cal un nucli pesat calent, quedant la seva història geològica morta al poc de començar per falta d'energia.

Dins d'aquest context la Lluna és un estadi fossilitzat de com havia de ser la Terra en acabar de solidificar la superfície. L'estructura trobada és una línia de delimitació rectangular, de basalt. De moment només són especulacions però en la Terra una línia de basalt és una esquerda per on puja magma a la superfície. A la Terra són comuns i en alguns casos molt visibles aquestes estructures (columnes de basalt) lligades a la tectònica. Quan la Lluna havia refredat la superfície completament quan una mega-erupció va cobrir la meitat d'aquesta de rentant possibles vestigis d’orografia anterior, i donant així per acabada la seva història geològica. En estar aquesta estructura sota d'aquesta bugada indicaria que va ser anterior, quan sota de la superfície hi havia un nucli actiu.

Tanmateix aquesta recerca intensa feta per satèl·lit els últims anys ens ha mostrat l’existència de volcans, alguns dels quals tant recents com ser coetanis amb els dinosaures.  Aquesta sorpresa, per dir-ho d’alguna manera, crea uns quants interrogants. Per un costat l’existència de prou calor per generar volants a escassos  centenars de milions d’anys implicaria que avui el nucli conserva calor. Per una altre la interacció gravitatòria Terra Lluna no es veu tant potent com la de Júpiter Io per justificar un mínim manteniment d’un nucli actiu.

NASA: Young Volcanoes on the Moon 

Una possible causa d'aquesta estructura seria el refredament de la superfície calenta, això produiria una contracció i fissures. Això xocaria amb el que s'observa a la terra, quan succeeix això, per exemple l'assecar-se el fang d'un bassal, les fissures generen estructures hexagonals (que dóna el mínim perímetre per a una mateixa àrea), però hem de pensar que aquesta estructura aquesta sobre una superfície esfèrica, de fet els angles en superfície són majors a 90º, la qual cosa el rectangle podria ser la solució a minimitzar. D'aquesta manera l'estructura mostraria una incipient tectònica que no tenia molt de futur en la poc calenta Lluna.

Lluna en fals color diferències gravimètriques

Òbviament encara hi ha molt a aprendre del nostre satèl·lit, i segurament hi ha més estructures com aquesta per descobrir. Sense descartar cap teoria per inversemblant que sembli, sempre hem de decantar-nos per la més probable, entre altres coses perquè normalment és la bona. Trobar estructures curiosament geomètriques és normal en la naturalesa, i si no trobem gairebé a la Terra es deu a l'erosió, que a la Lluna pràcticament no existeix.