Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

No tothom ha llençat la casa per la finestra en aquests temps de disbauxa. Hi ha una creixent tendència per part d’economistes i politics de renyar a tothom i culpar-los dels mals actuals, i així justificar tot un seguit de mesures en conjunt injustes contra la població. Podrem parlar de com es maltracta el ciutadà de peu amb l’escusa de que la “culpa” és seva, i mentrestant ningú toca als rics ni als seus servidors: politics i economistes. Col·laboradors necessaris tant en acció com omissió: ni van advertir, ni van actuar quan era el moment; les poques coses que van fer només van ajudar a ensorrar més la situació i continuen fent-ho. Ara ens trobem que el càstig cau tant als justos com els pecadors. I el més dramàtic està en la injustícia de tot plegat, els que han estalviat i no han seguit la corrent general de festa estan patint igual que els altres. És com si a la formiga de la faula desprès de treballar tot l’estiu per l’hivern li expropiessin el formiguer i la deixessin al carre...

Cada emissió de deute sobirà l’estat decideix a quin interès serà emesa, es posa a la venda, i la part que no és coberta es subhasta. La subhasta estableix a quin interès es retornarà aquesta part venuda a subhasta, el percentatge de sobreinterès  en relació al deute sobirana més baix és la prima de risc. El perquè del nom es deu a que es considera que aquest sobreinterès és el benefici necessari per cobrir el major risc de no cobrament a termini respecte de la que te l’interès més baix que se la considera de risc mínim. Això no és nou, al segle XVII els soldats reclutats pels reis d’Espanya eren millor pagats que els reclutats pel rei de França. El motiu era que la majoria de soldats eren reclutats als territoris de frontera, com és lògic la volatilitat de les fronteres a l’època feia que els possibles soldats tan els hi fes anar a un exercit com amb un altre, al segle XVII els exercit Hispans no guanyaven una batalla ni quan s’equivocaven, això donava molt poca taxa de supe...

Més de 150 anys desprès de que Darwin publiqués l’Origen de les Especies, el creacionisme continua viu i bel·ligerant. Quan l’evidència i el coneixement no deixen cap dubte sobre el fet i el mecanisme una part encara important de la humanitat continua negant la validesa d’aquesta tot i no aportant cap mena de prova en contra, senzillament perquè no encaixa amb les seves creences*. Respectant el dret, la honorabilitat i les conviccions de qualsevol persona, la meva intenció és mostrar la no validesa de dos dels arguments en que es basa la teoria del Disseny Intel·ligent.   De persones que neguen   l’evolució hi ha de molts tipus. Tenim des dels creients on la més petita divergència amb les sagrades escriptures és argument suficient per descartar-la, fins qui   admeten un camí evolutiu que condueix a la humanitat dirigit o planificat per Deu (o altres essers). Dels primers, com he dit es tracta de les seves creences que no comparteixo però que respecto (sempre hi quan...

Recordo en la meva època d’institut vaig assistir a una xerrada d’un activista ecològic. En aquella època era normal que els instituts permetessin, fora d’horari lectiu, fer conferències divulgatives als seus alumnes, sempre que aquestes fossin organitzades per grups d’aquests o entitats de la ciutat (i que no fomentessin l’odi, el vici o altres activitats delictives). El canvi climàtic tot just començava a sonar, i la lluita ecològica d’aquella època eren les centrals nuclears. La conferència tractava precisament d’això, exactament de com parar les llavors quatre Nuclears que hi havia a Catalunya, i la seva principal tesi estava en aprofitar l’abandonada energia hidràulica, la qual acompanyada amb les renovables no només pararíem les nuclears sinó que també bona part de les tèrmiques. Eren els ’80 i la crisi que curiosament també hi havia aquella època havia parat completament el teixit industrial que envoltava els rius, i en conseqüència una part importants de les minicentrals hidro...

Avanç que Chandrasekhar demostrés el contrari, es tenia el convenciment que la White Dwarf era el límit on arriba el col·lapse d'una estrella quan acaba el combustible. Actualment la idea de la existència d’un punt límit d’on no es pot baixar més , és el pensament de fons dels polítics i els economistes. Aquesta poderosa idea els serveix com a xarxa de protecció per poder-se aventurar a tota mena d’esbojarrades aventures. Quan l'estrella deixa de fusionar el material, perd l’energia que mantenia l’estabilitat mecànica, i aquesta comença a col·lapsar per efecte de la gravetat, però l’enorme massa d’una estrella genera pressions elevadíssimes que al mancar l’energia que les compensava redueix la distància entre partícules tant  que obliga als electrons a situar-se a distàncies de Lambda DeDeboglie i per tant combinar els seus estats. Els electrons són fermions i per tant no poden tenir el mateix estat d'energia, i aquest fet els obliga a adquirir nivells d'energia su...

Avui m’estreno com a blocaire , i fins avui havia estat completament refractari a les xarxes socials i a la núvol life en general, però com el rascar tot és començar avui inici de les meves vacances he decidit començar un blog on exposaré inquietuds, comentaris, impressions i alguna que altre al·lucinada mental que d’això últim en soc expert. No m’ha donat un tom el cap , senzillament en aquests temps tant canviants m’han aconsellat obrir horitzons professionals i personals. Degut a que aquest món tot està connectat (mai millor dit) al apuntar-me al primer lloc, se’m va suggerir un segon, així d’un lloc a un altre m’he acabat apuntant a tot; i al final m’he dit perquè no un blog d’aquesta manera tinc el complert. Intentaré en la mesura del possible ser constant i m’he fixat un dia de la setmana per penjar un escrit. Encara que aprofitant les vacances i com arrancada serè més prolífic, en part perquè n’he d’aprendre i això s’aconsegueix practicant, i també perquè també tinc temes...