Prima de Risc, una cosa més
No tothom ha llençat la casa per la finestra en aquests temps de disbauxa. Hi ha una creixent tendència per part d’economistes i politics de renyar a tothom i culpar-los dels mals actuals, i així justificar tot un seguit de mesures en conjunt injustes contra la població. Podrem parlar de com es maltracta el ciutadà de peu amb l’escusa de que la “culpa” és seva, i mentrestant ningú toca als rics ni als seus servidors: politics i economistes. Col·laboradors necessaris tant en acció com omissió: ni van advertir, ni van actuar quan era el moment; les poques coses que van fer només van ajudar a ensorrar més la situació i continuen fent-ho.
Ara ens trobem que el càstig cau tant als justos com els pecadors. I el més dramàtic està en la injustícia de tot plegat, els que han estalviat i no han seguit la corrent general de festa estan patint igual que els altres. És com si a la formiga de la faula desprès de treballar tot l’estiu per l’hivern li expropiessin el formiguer i la deixessin al carrer amb la cigala, totes dues estarien igual de fotudes però a la cigala “que le quiten lo bailao”. Tot plegat molt lamentable.
Però estalviar no és senzill quan els diners desats perden el seu valor dia rere dia. Un lloc clàssic dels estalvis és el deute públic, i amb el poc interès que es pagava no fa pas massa temps la solució era el deute a llarg termini. Però la major part dels estalvis es dirigien als fons d’inversió (tots ells molt segurs segons el qui els venia, alguns d’ells han canviat de poble per no ser linxats). Una part important d’aquests fons van morir en combat només començar la crisi quan van petar totes les bombolles, i els garantits i semigarantits aquests han aguantat però la seva base és el deute sobirà. Així doncs els estalvis que no s’han volatilitzat estan en deute de forma directa o indirecta. Podríem dir que ara és un bon moment pel deute, però no. El particular no accedeix amb facilitat al mercat secundari que és on hi ha el sobreinterès per tant el particular compra a interès d’emissió, això si compra perquè a tort i a dret insinuen que aquests diners es perdran.
I els diners ja invertits? Aquí està una variant de la prima de risc. Com és lògic qui arribi a termini segurament cobrarà principal i interès com toca. Però tothom arriba a termini? Pensem que part de la població te veritables problemes per arribar a final de mes i intenten recuperar el diner estalviat, l’estalviar és per quan les coses es torcen. D’altre banda altres podrien esperar però a aquestes alçades del partit i amb els missatges i ambient general veuen que potser ho perdran tot. Així uns i altres posen el seu deute en venta i allà els esperen els voltors. Només pel fet que interès del deute nou pugi el valor de compra venta del ja comprat baixa, a sobre molts fons d’inversió estan baixant el seu risc venent part del deute que tenien inundant el mercat. Per tant els estalviadors perden amb aquestes operacions una part important dels diners estalviats, sigui pels pocs diners recuperats o perquè els seus fons estan perdent valor.
Aquest és un segon negoci i més lucratiu que comprar les noves emissions el qual te menys risc perquè bona part del termini ja ha passat. De fet crec que escanyen tant els estats només per recollir la desinversió fruit de la por. Si tot el deute hagués estat comprat directament per particulars no seria tant lucratiu perquè exceptuant els molt desesperats la majoria esperarien a termini, ningú li agrada perdre diners i menys quan et pot quedar un 20% del temps de termini; però la major part del deute l’ha comprat els fons d’inversió, i els gestors d’aquests segueixen les pautes previstes segons el cas perquè no els diguin res, a part les empreses que gestionen aquests fons també tenen com a bons clients els especuladors, i amb això no vull insinuar res.
En definitiva primer van esquilar els que s’hi van posar be, i després els altres. Mentre totes les entitats reguladores, governs i els “tècnics” mirant a un altre costat, fomentant el malbaratament i afavorint els especuladors. De tot plegat s’anomena irònicament lliure mercat, on els únics lliures són els successors de Cras, ara ell va acabar bevent or fos. Ni fent-ho expressament els hagués sortit tant be, però llavors no s’estranyin quan comencem a veure rics, politics i economistes penjats per les faroles; encara que llavors apel·laran a una conspiració judeo-maçònica en contuberni.
Ara ens trobem que el càstig cau tant als justos com els pecadors. I el més dramàtic està en la injustícia de tot plegat, els que han estalviat i no han seguit la corrent general de festa estan patint igual que els altres. És com si a la formiga de la faula desprès de treballar tot l’estiu per l’hivern li expropiessin el formiguer i la deixessin al carrer amb la cigala, totes dues estarien igual de fotudes però a la cigala “que le quiten lo bailao”. Tot plegat molt lamentable.
Però estalviar no és senzill quan els diners desats perden el seu valor dia rere dia. Un lloc clàssic dels estalvis és el deute públic, i amb el poc interès que es pagava no fa pas massa temps la solució era el deute a llarg termini. Però la major part dels estalvis es dirigien als fons d’inversió (tots ells molt segurs segons el qui els venia, alguns d’ells han canviat de poble per no ser linxats). Una part important d’aquests fons van morir en combat només començar la crisi quan van petar totes les bombolles, i els garantits i semigarantits aquests han aguantat però la seva base és el deute sobirà. Així doncs els estalvis que no s’han volatilitzat estan en deute de forma directa o indirecta. Podríem dir que ara és un bon moment pel deute, però no. El particular no accedeix amb facilitat al mercat secundari que és on hi ha el sobreinterès per tant el particular compra a interès d’emissió, això si compra perquè a tort i a dret insinuen que aquests diners es perdran.
I els diners ja invertits? Aquí està una variant de la prima de risc. Com és lògic qui arribi a termini segurament cobrarà principal i interès com toca. Però tothom arriba a termini? Pensem que part de la població te veritables problemes per arribar a final de mes i intenten recuperar el diner estalviat, l’estalviar és per quan les coses es torcen. D’altre banda altres podrien esperar però a aquestes alçades del partit i amb els missatges i ambient general veuen que potser ho perdran tot. Així uns i altres posen el seu deute en venta i allà els esperen els voltors. Només pel fet que interès del deute nou pugi el valor de compra venta del ja comprat baixa, a sobre molts fons d’inversió estan baixant el seu risc venent part del deute que tenien inundant el mercat. Per tant els estalviadors perden amb aquestes operacions una part important dels diners estalviats, sigui pels pocs diners recuperats o perquè els seus fons estan perdent valor.
Aquest és un segon negoci i més lucratiu que comprar les noves emissions el qual te menys risc perquè bona part del termini ja ha passat. De fet crec que escanyen tant els estats només per recollir la desinversió fruit de la por. Si tot el deute hagués estat comprat directament per particulars no seria tant lucratiu perquè exceptuant els molt desesperats la majoria esperarien a termini, ningú li agrada perdre diners i menys quan et pot quedar un 20% del temps de termini; però la major part del deute l’ha comprat els fons d’inversió, i els gestors d’aquests segueixen les pautes previstes segons el cas perquè no els diguin res, a part les empreses que gestionen aquests fons també tenen com a bons clients els especuladors, i amb això no vull insinuar res.
En definitiva primer van esquilar els que s’hi van posar be, i després els altres. Mentre totes les entitats reguladores, governs i els “tècnics” mirant a un altre costat, fomentant el malbaratament i afavorint els especuladors. De tot plegat s’anomena irònicament lliure mercat, on els únics lliures són els successors de Cras, ara ell va acabar bevent or fos. Ni fent-ho expressament els hagués sortit tant be, però llavors no s’estranyin quan comencem a veure rics, politics i economistes penjats per les faroles; encara que llavors apel·laran a una conspiració judeo-maçònica en contuberni.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada