Declaració


Avui m’estreno com a blocaire, i fins avui havia estat completament refractari a les xarxes socials i a la núvol life en general, però com el rascar tot és començar avui inici de les meves vacances he decidit començar un blog on exposaré inquietuds, comentaris, impressions i alguna que altre al·lucinada mental que d’això últim en soc expert.
No m’ha donat un tom el cap, senzillament en aquests temps tant canviants m’han aconsellat obrir horitzons professionals i personals. Degut a que aquest món tot està connectat (mai millor dit) al apuntar-me al primer lloc, se’m va suggerir un segon, així d’un lloc a un altre m’he acabat apuntant a tot; i al final m’he dit perquè no un blog d’aquesta manera tinc el complert.
Intentaré en la mesura del possible ser constant i m’he fixat un dia de la setmana per penjar un escrit. Encara que aprofitant les vacances i com arrancada serè més prolífic, en part perquè n’he d’aprendre i això s’aconsegueix practicant, i també perquè també tinc temes per comentar alguns dels quals ja he fet petites exposicions en algun correu pallissa als meus amics.
Procuraré ser objectiu i precís tant amb la validesa de la dada com en l’opinió que manifesti. Al mateix temps intentaré no ofendre ni ferir. Si per maldestre acabés fent-ho i algú ho veiés, estaré molt agraït que m’ho fes notar.
Se que ningú se’l llegirà però no és un exercici estèril, amb aquest bloc intentaré millorar la meva redacció (i ortografia) a part de servir-me de diari de les inquietuds i manera de pensar que tenia quan baix escriure l’entrada.
També obriré un amb anglès que serà la traducció del primer. Com és d’esperar si en català no tinc masses esperances de que algú me’l llegeixi, en anglès és ocupar disc perquè si. La intenció d’aquesta rèplica es purament d’aprenentatge i pràctica. D’aquí quatre dies només valdrà saber Anglès o Cantonès Oriental, com que de la segona a menys que torni a néixer no tinc cap possibilitat val més que em comenci a posar les piles amb la primera opció.
I això és tot. Si ets algú diferent de mi i has aconseguit arribar fins aquí moltes mercès, com a mínim algú s’ho ha llegit.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Era atòmica

Imatge
Des del moment en que Einstein resolt l’enigma del diferencial de massa entre l’heli i l’hidrogen ràpidament es pensa com aprofitar aquesta energia i no precisament amb objectius humanitaris. Però per sort en aquella època això era impossible, les potències que es necessitaven només es donaven en el Sol. Per això quan es descobreix la reacció en cadena que possibilita una reacció nuclear amb un alliberament d’energia mai vist, la investigació es llença a la recerca de la bomba. La fissió induïda serà descoberta poc avanç de l’esclat de la II Gerra Mundial. Aquesta coincidència llençarà els dos bàndols a una cursa per arribar primer que l’altre. Per un costat Alemanya bressol de la física Quàntica sembla sortir amb avantatge, i quest serà el primer motiu pel qual els aliats posaran en mans de l’aparell bèl·lic enginyes i investigadors. Els quals se’ls proveiran de tots els recursos materials necessaris, permeten-los participar en el major repte del moment. I a més a més ho feien p
Més informació

Cicles Solar cicles vitals

Imatge
Per a la majoria de persones d'aquest planeta, el Cicle Solar és com si li parléssim del sexe dels marcians. La ciència en general és percebuda com una cosa aliena al nostre món; encara que en realitat tota la nostra tecnologia, medicina i en resum tot el que coneixem avui com a mode de vida, és fruit d'anys i esforç en aquest àmbit. A part del progrés material, la ciència ens dóna llum sobre el món que ens envolta; aquest món natural del qual ens creiem aliè però del qual les nostres vides depenen . Flamarada Solar El Sol no només serveix per posar-nos morenos i fer funcionar les cèl·lules fotovoltaiques. Ell és, com ens ensenyen a l'escola qui dóna vida a les plantes, de les quals ens alimentem nosaltres (i el nostre bestiar), i també proporciona l'energia de la nostra meteorologia. Òbviament no es pretén que la gent conegui tot el que fa al Sol, però sí que cada esternut de l’estrella sigui pres com una cosa més important que una curiositat científica o un
Més informació

Turisme, Il·lusió Global

Imatge
El camí és l’angunia primera del rústic cor llunyà que ni ell mateix sabia que era i per saber-ho es posava a caminar. J.M. Segarra Viatjar . Qualsevol persona en sentir aquestes paraules se li desperten somnis evocadors. El humans som esser migratoris, s’estima que des del lloc d’aparició fa més de 100.000 anys fins a cobrir el món sencer no van necessitar ni 20.000 anys en cobrir el mon sencer amb una mitjana  50 km per generació. La nostra morfologia està concebuda per caminar i la primera construcció humana va ser el camí. El camí que portava d’un recurs a un altre o el camí que unia territoris. Com animals territorials omplíem aquests de camins tant per la subsistència com per defensar-los, però al mateix temps hi havia camins on part dels fills abandonaven el territori patern o nous individus arribaven per incorporar-se a la família. I aquests camins eren les portes per on sortien els excedents i arribaven les mancances, tant de bens com persones. Així que els humans al mat
Més informació