Higgs i el Nobel

Aquest any 2012 el comitè Nobel ha reconegut els avanços en Informació Quàntica els quals portaran, si és possible, a l’ordinador quàntic; però sobretot els mecanismes exactes de com interacciona la matèria amb la radiació, o sent més curós el que percebem com matèria i el que percebem com radiació perquè en realitat són el mateix però que es mostren de forma diferent. Els guardonats són Serge Haroche i David J. Wineland. El seu treball no és tant espectacular com el que es fa en el CERN (excepte si mai s’arriba a la computació quàntica) però te més a veure amb com percebem el mon, a part que aquest camp sí ha produït i produeix utilitats pràctiques sense comptar amb el possible ordinador.

Com passa amb tots els premis no es possible guardonar a tots els que s’ho mereixen i l’esperança és que s’ho mereixin tots els que l’han aconseguit. Per tant és normal controvèrsia i sorpresa en algunes edicions. La transcendència d’aquests premis ha afegit també l’element polític, és vox populi que les pressions polítiques de la dictadura espanyola van evitar que se li atorgués al Dr Trueta el de medicina i les intrigues per aconseguir un guardonat nacional per part de gairebé tots els països.
Pressions a part el premi Nobel del 2012 es creia que seria atorgat al bosó de Higgs, òbviament a Peter Higgs i algú del CERN i fins i tot del FermiLab. Però no ha estat així. S’ha concedit a un altre dels molts treballs que sense tant soroll han contribuït al coneixement.
El premi Nobel és un reconeixement atemporal i en conseqüència tant se val concedir-lo aquest any o el següent. Només s’entendria la presa per concedir-lo aquest el fet de l’avançada edat d’en Higgs, cosa que en principi tampoc seria excusa perquè això seria extrapolable a d’altres científics morts avanç de rebre’l. Tenint en compte que el model estàndard es basa en el model de camps de Higgs, i que l’acadèmia ha estat guardonant repetidament a defensors del model de partícules en detriment d’altres models; el més lògic és que ja se li hagués concedit. No ha estat així perquè la física teòrica no fa descobriments, proposa models que s’avenen als resultats experimentals i preveuen conseqüències, i és quan es confirmen les conseqüències que el model és confirmat (fins que trobem un experiment que el contradiu). Els camps de Higgs són la base del model de partícules, i encara que s’han descobert moltes partícules que encaixen en aquest model, falta la pedra de toc que sosté el castell teòric, per aquest motiu les reticències a donar-lo a en Higgs.
A partir del mes de maig, el CERN va començar una campanya publicitària, i per terra, mar i twitter va començar a crear expectació al voltant del bosó. El punt àlgid serà el 4 de juliol (festivitat als USA) amb el casi descobriment de la partícula. Si casi descobriment perquè no estava del tot confirmada (però es pot dir que sí) i més important encara, el que s’ha trobat tampoc es sap ben be si ho és. Òbviament el perquè d’això només ho saben al CERN però la data no es posa a l’atzar i menys quan no és una cosa que has trobat avui i l’anuncies demà. Segurament la competència de FermiLab que li estava trepitjant els talons hi te a veure: es fa en de juliol bloquejant una possible rèplica (recordem és festiu). Fermilab portava més anys de recerca però no serà fins la millora del LHC, gairebé pensat pel Bosó, que es comencen a fer avanços reals, que naturalment aprofiten a Chicago, cosa que a Ginebra no els va fer gràcia; anunciant-ho ells i fent partícip el rival van matar dos ocells d’un tret: s’apunten els descobriment i descol·loques el rival. 
Però podem trobar més possibles raons. Anunciant-se a principis d’estiu aquest descobriment pot convertir-se en la serp de l’any* i sortir durant dos mesos fins a la sopa temps suficient per arribar als dies en que el comitè delibera a qui concedir els premis de l’any. Cal dir que el context mundial de crisis, sequeres, incendis, guerres civils i altres revoltes han avortat la possibilitat de serp.
Una altre possibilitat és l’econòmica. Disparar protons a 0,99999999c encara que no siguin molts val molts diners, i de trets d’aquests se’n fan uns quants cada nit. L’aparell porta tres anys en funcionament i quan fou dissenyat els temps econòmics eren uns altres, l’aparell està a Suïssa però és d’un consorci europeu, la UE amb països com Grècia o Espanya en caiguda lliure i sacrificis als contribuents, podrien plantejar parar-lo temporalment si no hi ha avanços significatius. Així doncs dir que el descobriment està al caure frenaria una possible parada, això com és lògic no es pot reprendre on es deixa i per tant tota la inversió s’hauria de llençar en cas de parar-se.
Però també hi pot haver un altre de més subtil. El model estàndard està fixat però tot el que s’ha descobert fins ara també és vàlid per models com el de cordes. Tots els científics treballen perquè els agrada però també per ser reconeguts i recordats. Quan es comença una carrera científica s’escull un camp i al final es fa un o més projectes vinculats al camp, i també esculls el model a seguir (si no és que en fas un de propi), i és molt difícil canviar de model, sobretot a partir de certa edat. Només hi ha un excèntric històricament recordat Tycho Brahe, la resta han estat oblidats, entenent per excèntric el qui ha lluitat per un model que no ha anat en lloc. Ningú vol ser excèntric per tant es fa tot el possible per evitar que el teu model passi al ostracisme. Últimament el premi Nobel ha guardonat físics que aposten pel model de cordes encara que no ho ho han estat per aquest motiu, això ha començat a posar nerviosa a la gent de partícules, un exemple ha estat la cagada la velocitat de la llum  del Gran Sasso, anunciant la mort de la Relativitat General la gran competidora de l’estàndard. Trobar el bosó de Higgs és la prova definitiva del model, i un Nobel la certificació.
En definitiva CERN ha fet gecs i mànigues per aconseguir el premi del 2012 que al final no ha estat. Però premiar descobriments contrastats és el més normal i tenint en compte que només s’ha trobat encara per confirmar una partícula que podria ser el famós bosó surt una mica d’aquest ideal. Tanmateix el bosó si existeix tard o d’hora es confirmarà no cal tenir pressa pel premi, sempre i quan hi hagi diner per continuar investigant.

 

*S’entén com a serp d’estiu una noticia que només seria una nota de premsa en condicions normals, passa a ser per efectes de la manca de notícies i la demanda més alta conseqüència del temps de vacances, Prime Time. El nom ve perquè una serp trobada en una piscina passa a ser noticia de portada nacional amb reportatges i intervenció d’especialistes en ofidis i psicòlegs.