No importa si el clima evoluciona cap a fred o calent

Últimament els escèptics del canvi climàtic han desenterrat del bagul dels records la crisis climàtica del Global Cooling. Els anys 70 una inesperada baixada de temperatures durant un parell d’anys va fer que meteoròlegs postulessin que venia una nova edat del gel. Òbviament si la van errar llavors perquè no l’estan errant ara. La resposta és la mateixa que he dit en escrits anteriors, des del 1850 aprox. que les temperatures tenen una tendència a l’alça i exponencial i que el que estigui passant durant un o dos anys no és significatiu; aquest tipus de fluctuació es pot observar que es va donant en aquesta corba ascendent.

L’afirmació de que la calor dels darrers anys és una fluctuació del clima no és del tot certa. Si fos una fluctuació la tendència de les temperatures seria moure’s al voltant d’una línia central, i això no s’observa encara que desplacem anys enrere del 1850 les nostres dades. De la mateixa manera aquest era l’error que varen fer aquests meteoròlegs al només agafar un interval curt de dades.
Però també hi ha el que creu que el canvi cap a fred és real. Aquí hi trobarem dues tendències: una que vindria a dir tranquils perquè la calor no vindrà i podem continuar cremant combustibles sòlids, i una segona que diu el fred és molt dolent i sort que anem cremant combustibles fòssils que sinó la humanitat sucumbiria de fred. Anem a mirar una mica cada un.
Els que estan tranquils perquè anem a fred els recordaria que en els pols la vida és molt més reduïda que per exemple els deserts càlids, comparant desert amb desert. El fred congela l’aigua i paralitza les reaccions químiques de la biologia. Potser pensem que amb fred escalfant el gel tenim aigua però resulta que la glaciació en realitat genera poca extensió de glacials terrestres, la majoria són en les proximitats de la costa. Això és degut a que en ambient proper als 0C graus hi ha poca aigua dissolta en aire; i quan l’aire, ja de per si amb poca aigua, entra al continent el xoc tèrmic que rep (continent extremadament fred) descarrega tota la que portava. Com exemple el desert del Gobi, desprès de l’Antàrtida la zona més seca del planeta. Així que moltes de les zones actualment habitades no ho podran ser perquè no hi haurà aigua tot i no estar cobertes per un glacial.
Els segons tenen més delicte. Afirmen que nosaltres estem millorant el clima planetari retornant el CO2 capturat durant eons per la biologia segon. Res millora o empitjora el clima perquè el clima no és ni millor ni pitjor mai, només ho és respecte als diferents organismes que el pateixen. En aquest sentit podem pujar les temperatures fins com en el Cretaci. Però els mamífers en Cretaci no eren més grans que un ratolí. I no pensem que això era degut a que els dinosaures eren molt grans i així passaven desapercebuts. La raó és més prosaica; els nostres pulmons tenen una capacitat d’absorció d’oxigen que està en proporció a la concentració relativa CO2 / O2, si aquesta creix (augmenta el CO2) els nostres pulmons perden capacitat d’absorció, llavors el cos o disminueix per no requerir tant oxigen o fa créixer els pulmons, que en aquest cas és afegir un orgue més pesat que requereix més esforç (i més oxigen per moure’s) i més musculatura per respirar (i per tant encara més oxigen); la solució com es pot observar és reduir. Per tant nosaltres en el Cretaci hauríem de ser de la grandària dels barrufets; un canvi adaptatiu d’aquesta grandària no es fa amb un parell o tres de generacions, destí de la humanitat l’extinció per inviabilitat.
Tota aquesta festa és munta exclusivament per justificar continuar consumint hidrocarburs i carbó. El seu missatge és clar: s’equivoquen i si hi ha canvis la nostra actitud i capacitat d’adaptació els absorbirà. No ho argumenten ni ho necessiten, només és una estratègia per justificar la inèrcia de consum de petroli i carbó com relatava en “Per què el petroli i el carbó augmenten cada dia el seu consum?” que tants beneficis reporta a les companyies energètiques.
Tant se val la direcció del canvi. Sigui fred o calor canviarà la distribució de plantes, aigües i costes del planeta, en primera aproximació, i les condicions de vida en general. Com he exposat diverses vegades tard o d’hora tornarem a un ambient glacial, però això no exclou un període molt càlid d’algun miler d’anys, que des del punt de vista humà és terriblement llarg però res a nivell geològic.
Però el més problemàtic és com estem canviant les condicions de contorn. Actualment estem alliberant CO2 de manera que hem aconseguit posar la concentració d'aquest a nivells de fa 2 milions d’anys. La temperatura no depèn només del CO2, i encara que fos així l’actual desglaç dels gels fins ara permanents està parant aquest augment, però fins quan mantindrem aquesta situació? No ho sabem però quant més desplaçats estem de la situació estacionaria més violenta és l’anada a la següent.