Quan només calen 19 segons per recórrer un kilòmetre

Quan vas a 190 Km/h només calen 18,94 segons per recórrer 1 Kilòmetre. Tot i que en situacions extremes el temps corra més a poc a poc, 20 segons és un temps just de reacció on poques coses pots fer; així que els protocols d’actuació han de ser senzills i precisos, i els avisos i fites necessariament més distants. Que li succeir al maquinista del AVE a Santiago de Compostela aquell 24 de juliol es discernirà entre l’explicació del mateix maquinista i el que s’extregui de la caixa negre; però la sensació que un tren pot passar per un revolt a més del 200% de la velocitat permesa obre més interrogants que la mera imprudència, equivocació o problema que hagi pogut afectar l’actuació del maquinista.

 

El primer: 80 Km hora és velocitat per un AVE? Aquest tren es presumia en època d’Aznar que anava a 320 Km/h, el més ràpid del món, encara que per raons de mala construcció dels trams de via, mal funcionament de la senyalització (tecnologia Hispana), i altres imponderables; no ho ha aconseguit mai. Per això estranya la presencia d’un revolt a 80 km/h. Segurament hi ha motius poderosos per la seva presencia, encara que tenint en compte el milions del cost per kilòmetre sorprèn no haver trobat una solució millor. I una qüestió tecnològica tampoc ho pot ser perquè s’han desplaçat muntanyes senceres i s’han fet túnels kilomètrics per evitar-les. En alguna memòria hi deu haver la raó, tot i així no oblidem que la línia Madrid-Barcelona va ser desviada en el seu pas per Guadalajara per fer l’estació d’aquesta en mig d’un descampat propietat de la família d’Esperanza Aguirre, i segurament trobarem altres “singularitats de disseny” que no obeeixen estrictament a les necessitats de la línia.
En un altre sentit aquest revolt està a escassos 3Km de l’estació i pels motius que s’exposen al començament estaríem dins la zona de reducció de velocitat avanç d’entrar en l’estació. Això també omple de misteri l’actuació del maquinista. Tenint en compte la velocitat del tren cinc o deu kilòmetres avanç d’arribar ja hauria d’estar preparant l’arribada, que deu ser diferent segons les característiques de l’estació. Això obre una altres preguntes: El maquinista no segueix un protocol d’actuació en aproximar-se a una estació? I el tren no te introduïda en el seu ordinador la planificació de ruta amb els protocols corresponents al trajecte? Pot semblar trivial però l’alta velocitat és filla de l’informàtica, cap tren portat de forma manual amb aquestes velocitats arribaria a bon port. Per tant només caben dues possibles explicacions: o el comboi (que va per una via, no ho oblidem) no disposa de planificació de ruta o si en te és purament informativa portant el conductor lliurament el tren, o el comboi porta el viatge programat per una planificació de ruta (com els avions) i només en cas d’emergència el conductor pot deshabilitar el programa i prendre el control total. En aquest segon cas la màquina hauria reduït sola la velocitat a una distància prudencial excepte que el conductor l’anul·les cosa que hauria de ser excepcional i motiu d'informe; com que sembla que la opció primera és la correcta, te lògica que les operacions del tren les porti exclusivament un conductor? que com persona que és el seu cervell està adaptat a reaccionar a velocitats entre els 5 i 10 Km/h.  
Segon: Com és que el tren no es va parar? Qualsevol que agafi el metro sap que quan el comboi s’accelera més del permès pel tram que travessa aquest automàticament es para, i el conductor no pot tornar a arrancar fins que es clava el freno de servei. També passa en els FGC i en la majoria de línies ferroviàries europees (les rodalies de RENFE No i això crec que també és significatiu). A aquestes velocitats (i en la vida en general) l’error humà és inevitable, però a més s’hi poden afegir problemes mèdics sobtats, la casuística pot ser gran i un tren carregat de persones que descarrila a 80 o 100 km/h pot generar una desgracia de grans dimensions. El tren és un dels mitjans més segurs però gràcies en bona part als mitjans tecnològics que ho fan més segur. Sembla ser que aquest dispositiu (ERTM) de frenada per excés de velocitat està implantat en alguna línia d’alta velocitat però en aquest cas el tram de l’accident no el tenia. Realment se’m fa difícil pensar un lloc millor on posar-lo, i no només això imaginem que el tren entra a 190 Km/h  dins l’estació, l’efecte seria similar a les bombes d’Atocha, el tren escombraria les andanes. Segur que hi ha algun criteri per fer tant gran bestiesa però mal em temo que el principal és l’embotxacament dels diners del dispositiu per part d’algú, diners que són una misèria davant el pressupost de l’obra però molts si només és a repartir entre un parell dels lladres que han estat aquest últims anys espoliant el país.
I tercer Quant va influir en l’error del maquinista anar en un tren anormalment ple? Tots sabem que exceptuant la línia Madrid-Barcelona i la Madrid-Sevilla puntualment, la majoria de línies AVE solen portar més tripulants que passatgers. I la que va a Galicia no és una excepció. Però la festivitat de l’Apòstol porta força gent a Santiago, i per una vegada aquesta línia anava amb les places cobertes. Encara que un tren pesa moltes tones (400Tm), 500 persones són 35 Tm que s’afegeixen més l’equipatge que porten. Aquest sobre pes no es pot menysprear. Per molt que el conductor conegués el trajecte, aquest coneixia com reaccionava el tren en buit; d’altre banda el tren anava per variar endarrerit, cosa que se suposa que els AVE no els passa (la resta de la RENFE és el seu lifemotive) així que no és descabellat pensar que el conductor no estès apurant temps, aprofitant la més que segura llibertat de no tenir protocol de ruta en l’ordinador. Només en un sentit especulatiu no m’estranyaria que passes revolts a més velocitat, aprofitant el marge de seguretat que hi ha, i apurés les frenades però sense comptar amb el sobrepès del tren, i el revolt se li va tirar a sobre.

 

Fotografia - Reuters/Reuters

Molt em temo que seguint la lògica hispana les culpes recauran sobre el maquinista i no es solucionarà res. També que tard o d’hora un altre parany en les irracionals línies d’alta velocitat espanyoles acabarà donant un altre disgust. Llavors com avui les preguntes que es fa la premsa estrangera (i no la d’aquí, valguem Deu que hi ha víctimes*) seran atribuïdes a la eterna campanya de desprestigi i enveja de l’estranger, i lògicament no es farà res. Un maquinista ha comés un error per la raó que sigui, i l’error és quelcom que s’acaba produint així, que l’accident de Santiago era del tot segur que s’acabaria produint; no per fatalitat sinó per estadística. Al revolt de Santiago el Ministeri de Foment jugava a la Ruleta Russa, i encara que en el tambor hi ha un cartutx per vuit possibles si hi vas jugant acabes volant-te el cap; però al ministre ni li va ni li ve, ell va en cotxe oficial.
 
*aquest país sol amagar les vergonyes darrera de les víctimes i la sang, i mai reflexiona perquè sempre ens passen desgracies, les quals sempre són atribuïdes a la fatalitat; cosa ben diferent es fa amb als encerts que mai són fruit de la sort.