Torna el Nadal com cada any (2013)

Com sol succeir per aquestes dates es costum felicitar les fetes i desitjar un bon any a tothom (òbviament el que ve). L’any passat ja vaig fer com totes les series de televisió un especial de nadal. Aquest any no em regalaré tant com l’anterior per dos motius: primer disposava de més temps, segon estava més creatiu, vaja que no se m’acut res siguem clars.

Qui em coneix sap que no seria el Nadal la meva millor època, i menys desprès d’aquest any que he passat. Tot i així crec que cada any nou se li ha de donar un temps per l’esperança, ben bé fins el 2 de gener avanç de dir “però quina merda d’any!!”.

Així doncs desprès de descartar el poema(no és lo meu), gravar una nadala a veus i pujar-la a youtube (en aquell moment feia efecte l’antigripal sort que dura poc), una animació... però al final he optat per un clàssic : un dibuix (com a primària).

TxaTxann !!! el dibuix

Una mica pobre queda, ho reconec. Millor que fer com l’any passat, un conta.

A Christmas Carol (rel.2.0)

El miserable Evanizer Scrooge era un Banquer diferent, i entre les seves rareses estava en ser dur amb els clients rics i compassiu amb els pobres; cosa que provocar la manca total dels primers. L’apel·latiu de miserable li posaren els seus companys del Sindicat de Banquers perquè el seu banc era una total ruïna.

Però aquell nadal era diferent. Normalment solia passar-lo sol. Amb el temps i les penúries de no cobrar amb regularitat el seu suposat fantàstic sou, familiars i amics el varen anar deixant de banda. Però l’any havia anat malament y molts dels seus clients li devien més dines que de costum. Així n’Scrooge passar la nit de nadal embolicat en una manta, perquè no tenia calefacció, menjant la pizza que li sobrà d’ahir  i mirant la televisió. 

No se sap si pel fred, el mal estat de la pizza o el nivell pauperrim del programa de televisió, n’Scrooge s’adormí profundament, i quan estava en el millor del son de cop sona el timbre. S’aixeca i sense treure’s la manta de sobre obrí la porta. Davant seu aparegué un personatge amb pinta d’inspector d’hisenda que li digué:

- Soc el fantasma dels teus nadals, presents passats i futurs.

Scrooge contestà

- Desprès de Nadal l’atendré amb molt de gust al meu despatx però si us plau deixi’m passar les festes tranquil 

- No soc un fantasma que només visc en la nit de Nadal.

- D’acord que vol de mi, ja veig que ni per Nadal podré dormir.

- Et vinc a mostrar els teus Nadals perquè obris en conseqüència.

Recordes els Nadals de la teva infantesa amb la casa plena de regals, com competies amb els teus amics per qui havia rebut el regal més car. Però les coses es van torçar quan vas descobrir que hi havia gent que no podia gaudir dels teus privilegis. O el Nadal que la teva promesa et va deixar perquè vas donar al Banc dels Aliments els Bonus anuals en comptes de fer un viatge a Tahiti.

Mira’t avui menjant pizza reescalfada sense calefacció, mentre que els teus companys banquers tot i la crisi poden gaudir de calefacció i menjars luxosos. I demà Què faràs? Anar a un menjador social a servir una colla de pollosos que heu de rentar avanç, quan amb la teva feina qui han de servir és a tu en hotels de luxe.

I ara observa els Nadals que t’esperen. Mentre els teus companys continuen la seva vida de luxes tu seguiràs treballant fins la teva mort. I totes les privacions que t’has autoimposat no hauran arreglat res, la pobresa seguirà malgrat el teu esforç.

Scrooge pensar un segons i contestar

- Segurament moriré en la misèria però tots venim i marxem sense res. Jo he tingut la sort de néixer en una família on no hi ha faltat res però molta gent d’aquest mon li manca lo bàsic. Com es pot gaudir de luxes i plaers quan per pagar-los he de desnonar la gent de casa seva. 

Jo menjo cada dia i a diferència dels meus col·legues puc dormir cada nit amb la consciencia tranquil·la, sempre que fantasmes pesats com tu no vinguin a donar-me la tabarra. Així que fuig que demà tinc molta feina.

De sobte es despertà i veié que ja era de dia. Es vestí i xino-xano s’anà cap al menjador social on l’esperava una altre família no tant glamurosa com la que tenia per sang, però si més sincera on el regals que compartien era la companyonia mútua.

Espero que us hagi agradat. Encara que és un homenatge (eufemisme de plagi) a Dickens, te més de Que bonic és viure (que és ja és un conte de Nadal a l’inrevés, ho he descobert escrivint-ho) 

Bon Nadal a tothom i que l’any que ve sigui molt millor que aquest.

** Tranquils aquest any no hi ha PPT lacrimogen.