Els lladres que ens governen – Versió 2014

Els lladres que ens governen va ser una entrada escrita una tarda de febrer quan semblava que no podia ser el que estava passant. Mirat en perspectiva llavors el que semblava el súmmum del despropòsit avui sabem que era només la punta del iceberg. Realment tot i la exasperant lentitud de la justícia, fiscals que es comporten com advocats defensors i jutges apartats quan tocaven gent massa ‘important’; el goteig  constant de nous escàndols i l’ampliació constant d’aquests conformen un espectacle dantesc; i el pitjor d’això és la sensació de que tot just es destapa la porqueria.

Entrada anterior Els lladres que ens governen

En aquests moments el PP ja supera els cent càrrecs electes imputats només a Valencia, i s’haurien d’afegir el de la resta de comunitats sobretot a Madrid. El PSOE tampoc es queda curt, tot i tenir poques comunitats, però els ERE’s Andalusos es va estenent com una taca d’oli. Podríem parlar de casos i casos però seria una extensió inútil que quedaria totalment obsoleta just en el primer TeleNoticies desprès de publicar-ho.

Així mateix no ens quedem amb la corrupció que esquitxa a tots els partits que han tingut alguna vinculació amb el poder, inclòs quan no hi eren. Els dos sindicats majoritaris també estan involucrats directa i indirectament amb casos de corrupció. També hi podem incloure altres organitzacions amb o sense ànim de lucre que tenen integrants que segurament ells sí en tenien (d’ànim de lucre). Fins i tot el món de l’esport està esquitxat, clubs grans o petits, i de qualsevol esport surten en trames urbanístiques o d’altre indole. I com a tro gros la monarquia, aquella institució que no sabem molt be perquè serveis però que ens costa un ronyó, també ha posat (presumptament) la ma a la caixa (la institució homònima segur que algú hi ha posat ma també encara que no ho sabem, però em refereixo al la generalització). Mirat tot plegat dona la sensació que vivíem en un món de corrupció generalitzada que només ha estat suficient obrir una mica la tapa perquè la merda surti com una riuada. Tanmateix espanya era considerada un país de Pandereta però actualment és el pais on es fan processons de gent caminant com els egipcis.

Esport Nacional (saludar per devant i parar la ma per darrere)

Casos com el que involucra la corona són extremadament sagnants. Pel que sembla el gendre del rei li deixaven facturar i ingressar quantitats indecents de diners sense fer res, per la cara. Com succeix en tot delicte per seguir-lo sempre s’ha de fer la següent pregunta: Qui prodes? (a qui beneficia), no te cap sentit que regalin diners sense res a canvi. Però com he dit la justícia en aquests casos ha estat contradictòria i lenta. Per exemple el senyor Camps (expresident de Valencia) el varen encausar per haver rebut en tratges 30.000€; la pregunta era On els desava? En un hangar? el varen absoldre perquè no es va demostrar que tingues tants tratges. La pregunta que em ve ara al cap és si no tenia es tratges On van anar a parar els diners? Però la justícia es va quedar amb els tratges; és a dir la factura del sastre era falsa per amagar el pagament de quelcom. Mirat així la trama Gurtel en comptes de ser una gran estafa d’algú que sobrefacturava per serveis inventats que tontament i per quatre duros, es deixaven estafar les institucions que governaven; o pel contrari la manera d’amagar pagaments i cobros en negre.

Pagaments i cobros en negre aquesta és la qüestió. Els donants podien perfectament declarar les seves donacions, i al mateix temps desgravar-s’ho, però aquestes ‘donacions’ tenien contrapartida. Hem patit els ciutadans d’aquest país per tots els governs i totes les capes de l’administració; tota mena d’arbitrarietats, canvis legislatius inversemblants i obres públiques monstruoses. Sagnats per impostos que no deixen viure, resulta que vivim amb un dels països amb la menor recaptació, òbviament perquè qui més ha de pagar menys paga gracies a un conjunt aberrant de lleis fiscals que anuncien tot el contrari del que a la pràctica es pot fer. 

Països com la Xina paradigma de la corrupció (i això que allí els pelen quan els cacen) han deixat de ser exemples de país corrupte per ser-ho aquesta dissortada terra. Mentrestant la població pateix retallades socials, atur i pobresa. És realment vergonyós que mentre el nombre de gent que viuen al carrer o d’escurar contenidors no para d’augmentar, aquesta colla de cretins continuen agafats a les seves cadires. Com també ho és que l’únic argument polític contra aquesta corrupció és el “tu més” mentre aforen els seus respectius presumptes en el senat (que deu ser actualment la única funció real que té: jubilar els morts polítics i protegir els imputats). En aquests moments no se com tenen valor per exigir a la població més sacrificis quan el president del govern està involucrat en el major escàndol de diner negre (sense pagar impostos dels quals han sortit els seu sou) d’aquest país; y no pot fer el sacrifici de plegar encara que sigui per no fer passar la vergonya al país que governa quan surt a l’estranger i allí per 400 € ha plegat un President de República.