Cristòfol Colom no va descobrir Amèrica, una obvietat com una altre

Sempre s’ha considerar un gran greuge històric que les terres americanes no portin el nom del seu descobridor. Tots els llibres d'història reconeixen l'autoria del descobriment a Cristòfol Colom, encara que aquestes terres porten el nom d'un aventurer italià anomenat Amerigo Vespucci. Existeix una gran controvèrsia de com va acabar passant això, fins i tot molta més de l'origen del mateix Colom; el més plausible és que va ser el primer que va ajudar a cartografiar aquestes terres, afirmant clarament que no tenien res a veure amb Àsia, sent llavors quan li atribuïssin de manera provisional o ell mateix s’atribuís com les terres d’Amèrigo, quedant pel costum aquest nom.

Alegoria a la arribada a les Bahamas

En realitat Colom va descobrir Amèrica? De fet no. Amèrica ja estava habitada quan va arribar. Tampoc va ser el primer europeu, Erik el Roig ja havia arribat per la ruta del nord amb els seus Drakkar víkings aproximadament en l'any 1000. Però la Xina Ming a principis del segle XV, va fer l'única gran expedició geogràfica de la seva història, circumnavegant l'oceà Índic i el Pacífic, òbviament vorejant la costa occidental Amèrica; encara que el endogàmic món xinès va descartar fer més viatges (no interessava res que no fos xinès) i segurament van pensar haver arribat a les salvatges Europa i Àfrica des del punt de vista del Xinesos. Certament se li pot atribuir a Colom que a partir de la seva arribada a Amèrica, aquesta va passa a ser un lloc més en el món occidental.

Colom anava a Àsia

Contràriament a la creença actual, el món medieval sabia que la Terra era esfèrica; el mite de la Terra plana era una cosa que només es creia per els estadis més ignorants de la societat medieval, i indiscutiblement de terra a dins, sinó quin sentit té en una Terra plana i mar llis posar guaites en zones altes? veurien exactament el mateix. Serà Eratòstenes al segle III aC que calcularà per primera vegada el Ràdio Terrestre, cosa que s'explicava en les Universitats Medievals juntament amb la astronomia geocèntrica ptolemaica (que contemplava una terra esfèrica al mig de l'univers). Així doncs els navegants no travessaven la Mar Oceànica (nom més comú de la mar, avui anomenada Oceà Atlàntic) per por de caure per la fi del món, no la travessaven perquè la distància era considerada infranquejable de l'ordre dels 18.000 km més lluny d'anar per Orient, uns 10.000 km, i sense terra on poder-se abastir.

Colom en canvi s'adona d'un error. Llegint el Llibre de les Meravelles de Marco Polo, Japó estava a la longitud més o menys de la actuals Bahames (curiosament la primera terra que albiraran), i aquesta distància era assumible pels vaixells d'aquesta època . Però el que més va convèncer va ser que Aristòtil afirmés que la terra ferma ocupava dos terços de l'esfera terrestre quelcom que no concordava amb l’existència d’un gran oceà. Òbviament Colom estava equivocat que per sort seva al ben mig del camí hi havia un continent, encara que ell mai ho va saber.

La imprecisió de les fonts 

En l'era del GPS pot semblar increïble que algú s'equivoqués de tant. El primer que hem d'entendre és que mentre la latitud (quan al nord o sud estàs) era a molt exacta i universal amb un zero clar: el Equador; la longitud (quan l'est o oest) era brutalment imprecisa, cosa que afavoria els naufragis, i no es disposava d’un zero com avui, Greenwich, tampoc hi havia mitjans per mesurar-la, només s'estimava; d'aquí disparitat en els mapes, alguns molt deformats segons quines referències s'usaven. Marco Polo va haver de calcular la longitud del llocs on anava respecte a Venècia, segons les referències locals amb llocs als quals ja havia aconseguit aquesta longitud, quan va arribar a la Xina arrossegava un considerable error. També hem de pensar que Polo va marxar a Mongòlia amb disset anys(llavors Xina formava part de l’extens imperi Mogol), i possiblement aquestes tasques eren feina del seu pare o el seu oncle, i a diferencia d’ells no disposava experiència en navegació. Pel que fa a Aristòtil només es va moure de Atenes i Pella amb alguna estada en altres ciutats del Egeu, com Estrabó el gran geògraf de l'antiguitat que no es va moure mai de Alexandria.

Amèrica com es veia al segle XVII

Japó per altra banda només la coneixia Marco Polo d’oïdes, ell no hi va estar mai. Tota referència venia per part Xina i el mogols, que varen provar d’envair-la diverses vegades. Els xinesos consideraven als japonesos com a gent salvatge, referència que transcendir al relat de Polo;  així no és d'estranyar que Colom al veure als indígenes que vivien en barraques ho trobés normal (una cosa també normal en l'occident del segle XV).

Colom ha passat a la història com el descobridor de Amèrica, posant-li com algú amb gran valor i coneixement nàutic. Però en realitat la seva tesi era del tot errònia. Se li ha de reconèixer la valentia i perícia per recórrer els gairebé 7.000 km fins al primer albirament de terra a les illes Bahames, que era exactament on ell volia anar perquè creia que allí hi havia el Japó. En 1492 es va descobrir Amèrica per a la població occidental (víkings inclosos) però no per a la humanitat, i el més curiós és que per al seu descobridor mai va existir aquest continent.